dilluns, de desembre 12, 2005

Abracadabra

. dilluns, de desembre 12, 2005

Tornava a llegir els assaigs de Profanaciones de Giorgio Agamben i, com passa de vegades, el començament de “Magia y felicidad” m’ha menat a pensar en coses que no tenen gaire a veure amb el tema de la lectura. Cito el començament:
Benjamin dijo una vez que la primera experiencia que el niño tiene del mundo no es “que los adultos sean más fuertes, sino su incapacidad para la magia”. La afirmación, hecha bajo el efecto de una dosis de veinte miligramos de mezcalina, no es por eso menos exacta. Es probable, de hecho, que la invencible tristeza en la que se precipitan a veces los niños surja de esa conciencia de no ser capaces de magia.

Aquestes paraules m’han fet recordar els llibres infantils que aquests dies trobem disseminats per la llibreria. Els colors vius de les portades i la diversitat de formes i mides ens permeten detectar-los i deixar-los a lloc més fàcilment que els altres, els llibres per a adults. Aquest desordre posa en evidència que malgrat els jocs d’ordinador, el cinema, la televisió i altres distraccions tecnològiques, els llibres infantils i sobretot els àlbums il·lustrats exerceixen una rara fascinació sobre els infants. Una explicació seria la gran qualitat i imaginació que es reparteix per un bon grapat d’editorials. De fet, anomenar-ne algunes s’assembla molt a conjurar un encanteri: Kókinos, Media Vaca, Corimbo, Kalandraka. No entenc gaire de psicologia, i menys encara de psicologia infantil, però tinc la sensació que obrir un llibre com Enciclopèdia prehistòrica: Dinosaures de l’editorial Cruïlla, un llibre desplegable —o amb pop-ups com els que hi havia a l’exposició de CajaMadrid a la Plaça de Catalunya— deu ser una cosa molt semblant a creure encara en la possibilitat de la màgia. Quan el procés de socialització dels infants els aboca a comprendre les limitacions reals amb què conviuran durant tota la vida, aquesta mena de llibres, que poden obrir, tocar, llegir i admirar semblen un refugi contra la “incapacidad para la magia”.

Una vegada, un client va demanar que li emboliqués un àlbum il·lustrat, no recordo quin, però va afegir que deixés obert l’embolcall d’un costat per poder-lo llegir abans de regalar-lo. No és estrany veure algun lector que s’està força estona a la secció de llibre infantil, i que s’entreté amb els àlbums amb el pretext que n’ha de triar un per regalar-lo a una neboda, un nét o al fill d’uns amics. I és veritat que molts d’aquests llibres també em sedueixen amb el seu encanteri. Una felicitat que ens sorprèn entre dibuixos i històries que ja no són per a nosaltres, i que quan els deixem als prestatges o els regalem als infants ens fan sentir una mena de nostàlgia de la màgia, una “invencible tristeza”, també.

11 comentaris:

maty ha dit...

Plas, plas, plas. Em trec el barret!

"You are meneado"
http://meneame.net/story.php?id=304

lola ha dit...

I els adults, en ser taaan (!) forts, personifiquen la màgia (guaita, aixequen una cadira amb una mà i la transporten com si res...).
Probablement, el gran xoc infantil no és descobrir que els reis són els pares, sinó (més endavant) quan es descobreix que els pares -pobres miserables- no són els reis. Definitivament, no hi ha màgia al món. De nostàlgics passen a ser iconoclastes.
Em fascina el tema: els nens, la màgia, la tristesa dels nens...
Molt bon post.

Lola (paraules)

pobrepapa ha dit...

M'ha agradat molt el teu post.

Quan era petit recordo que no volia fer-me gran, el mon dels adults sempre em semblava gris, avorrit...

Ara que soc pare reconec la meva incapacitat per la "màgia", encara que m'esforço en fer alguns trucs davant del meu fill :)

Per cert, d'aquests llibres tan macos que tens a les prestatgeries ¿quin em recomanes per un nen d'un any i mig?

ea! ha dit...

una vegada vist el títol del post he decidit llegir-lo amb la vareta màgica a la mà, en guardo una , mai se sap.

Anònim ha dit...

Me n'adono q abomino de la màgia. Ser nen és un infern.

El llibreter ha dit...

Gràcies pel “meneo, maty.

Hi ha adults que deixen els nens a la secció de llibre infantil per poder-se mirar tranquil·lament altres seccions de la llibreria. És fascinant el poder de concentració, la seriositat fins i tot, amb què els nens “entren” en els llibres. I és emprenyador quan exhibeixen les seves armes —el xantatge emocional, per exemple— per aconseguir allò que volen. Un tema fascinant, sí, Lola. Inconoclastes, alguns nihilistes precoços que passen les pàgines amb avidesa i deixen els llibres fets malbé ;-)

Encara que això posi a prova els teus nervis, pobrepapa, deixa que triï el nen; n’hi ha molt per remenar, fins i tot entre els llibres que a priori no semblarien adequats per a la seva edat. A banda dels desplegables n’hi ha que fan sorollets de tota mena, i com que els nens estimen la repetició, són dels que més agraden. Vigila, però, que a aquesta edat és fàcil que facin manotades o arruguin les pàgines sense motiu, perquè sí, perquè el paper és tan dúctil que també fan servir els llibres per iniciar-se en el món de les arts plàstiques, munten la seva performance estripant i “reordenant” les pàgines.

ea!: Segons Agamben, la màgia és un gest. Teclejar, per exemple. És incogombrable.

Benvolgut anònim: fa de mal abominar, la màgia; una cosa inventada, inútil, monstruosa.

Anònim ha dit...

Llibreter m'has fet recordar l'època que vaig tenir el privilegi de treballar explicant contes tots els dimarts a nenes i nens de 3 a 5 anys.

Sobretot amb les hores que passava a les biblioteques llegint els llibres infantils per triar els que volia explicar. Quan entrava a la secció infantil m'hi quedava una hora sencera com a mínim. Inconscientment sempre acabava estirat al terra o bé envoltat de coxins i espumes.

Recomano a tothom deixar-se a les seccions infantils de les nostres biblioteques.

Ana ha dit...

Coincidim, el juliol després de visitar una exposició sobre il·lustració de llibres infantils vaig escriure el següent

Salutacions.

El llibreter ha dit...

Quan passi per la biblioteca visitaré la secció de llibre infantil. No se m’havia acudit mai, anònim.

És curiós, Ana, que esmentem també gairebé les mateixes editorials. Jo les vaig triar perquè en l’ordre en què apareixen formen dos hexasíl·labs amb al·literacions ben sonores, com en un conjur.

Salutacions

Ricardo ha dit...

Us convido a coneixer una nova llibreria infantil al centre de Barcelona. Es diu Abracadabra llibres per a nens, y jo mateix soc el llibreter. Trobareu a mes de llibres en catalá i castellá, una bona selección de llibres en anglés, alemany, francés i italiá. També joguines de fusta i un espai per contacontes i tallers.
Llibreter: es molt curiosa la coincidencia entre el titol del teu post i el nom de la meva llibreria, es això el que me ha portat aqui i ha sigut una bona sorpresa!

el llibreter ha dit...

Et desitjo tota la sort del món, Ricardo. Estic convençut que sabreu crear un lloc ple de màgia, per a nens i no tan nens.

Salutacions cordials.