diumenge, d’abril 17, 2005

L'últim lector

. diumenge, d’abril 17, 2005

Desconec quina relació pot haver entre l’editorial Anagrama i els organitzadors del cicle de conferències Al voltant dels grans mestres de la crítica del segle XX. No sé si és poca o és molta casualitat que Roberto Calasso i Ricardo Piglia fossin els convidats pocs dies –quatre o cinc només- després d’haver-se distribuït el darrer llibre de cadascun d’ells. Tampoc no em vull aturar a considerar si val la pena esbrinar-ho o no; sí que vull, però, dir que el llibre de Ricardo Piglia és excel·lent i que la conferència va ser molt bona. Després d’algunes consideracions molt pertinents sobre la crítica literària feta pels escriptors, Piglia ens va parlar dels anys argentins de Gombrowicz; dels saraus que muntava per fer-se notar i que es poden resumir en el crit que va llançar des del vaixell quan se n’anava: “¡Hay que matar a Borges!” És clar que Gombrowicz és Gombrowicz...

Si a algú li ve de gust llegir El último lector, em permeto suggerir que deixi pel final ‘Un cuento sobre Kafka’: un assaig molt intel·ligent sobre ‘La condemna’. Piglia fa una anàlisi –gosaria dir que inèdita- de les relacions entre el conte, el diari i les cartes de Kafka a Felice, amb els hàbits del Kafka lector com a fil conductor i amb el rebuig –o la por- de la interrupció com a clau interpretativa del conte. Un altre assaig que mostra la precisió amb què treballa Piglia és ‘Cómo está hecho el Ulysses’: segueix l’itinerari d’una patata per explicar la mena de lector que demana la novel·la de Joyce. Els bons llibres sobre llibres tenen la virtut, no tan sols d’encomanar-te la necessitat de llegir determinats autors –o de rellegir-los des d’un punt de vista nou i estimulant-, sinó també el plaer de llegir d’una determinada manera: atenir-se a les coses que el text diu efectivament per gaudir-lo en la seva singularitat i en les relacions que manté amb altres textos; res, doncs, de fantasiejar amb l’hermenèutica del tot s’hi val –que, segons com, pot estar molt bé, exuberant i divertida fins i tot, però que sovint estrafà i nega les paraules.