dissabte, de desembre 31, 2005

és que ja el tinc

. dissabte, de desembre 31, 2005

“És que me l’han regalat i ja el tinc”: aquesta sol ser l’excusa habitual per canviar un llibre. Pocs diuen la veritat: que no els agrada, i prou. I és que l’art de regalar llibres pot ser força complicat. No ens resulta fàcil, per exemple, atendre els nolectors que volen enllestir ràpidament algun dels molts compromisos que s’adquireixen per aquestes dates i que demanen alguna cosa original per a algú que “llegeix molt”. La bibliomància no és una ciència exacta, depèn de la informació que et proporcioni el client; i si el client vol regalar un llibre a un cunyat que veu dos cops a l’any i que en una ocasió va afirmar que li agrada un autor que ara, vés per on, no hi ha manera de recordar, la cosa és ben difícil. És molt probable que pocs dies després vingui el cunyat a canviar el llibre que li han regalat i que “ja tenia”. En el fons, regalar un llibre és una manera de regalar qualsevol llibre que tingui un preu semblant. Dos perills: el primer, la temible pregunta: “cunyat, ¿ja te l’has llegit?”; el segon: si hi ha dedicatòria, no es pot canviar. Tret d’aquests detalls, regalar llibres és tot avantatges; no és com la col·lecció de figuretes estil Lladró, que cal tenir-les ben etiquetades per treure de l’amagatall exactament la que t’ha regalat el cunyat que vindrà a sopar i que potser ara et sorprendrà amb un llibre.

24 comentaris:

Pere ha dit...

I a més (on va a parar!) decoren moltíssim més que no les figuretes de l'ídem de Lladró...

Un que passava ha dit...

Tu, perquè els vens; jo, perquè en llegeixo. És la pregunta que més temo: «tu que llegeixes tant, recomana'm algun llibre per regalar a [algun parent que tu ni coneixes]». I apa, a fer la llisteta dels llibres que t'han agradat... Crec que hauré provocat alguna depressió, recomanant Coetzee ;)

Bon any, Llibreter.

Un que passava ha dit...

Pere, Pere: segur que ets dels que els compren per metres i els ordenen per colors, oi? ;)

emgiro ha dit...

Però..., és que ja el tenia!
Una vegada vaig anar a canviar un llibre perquè em van «regalar» la traducció espanyola i jo, ves per on, volia llegir la catalana. Me'l van canviar, sí, però em van fer mala cara, com de «mira que és torracollons!», o alguna cosa pitjor...

Bon any! (del llibre i la lectura, també!)

subal ha dit...

doncs jo ahir vaig adquirir quatre llibres de cop, nens. Un d'ells, Estupor y temblores. d'Amèlie Nothomb me'l vaig llegir d'una tirada. Llibreter, company, amic, ja pots anar demanant existències d'aquest llibre; el penso recomanar a tort i a dret.

Bon any nou a tu i els teus lectors.

El llibreter ha dit...

Em sembla, Pedro, que són molt poques les coses que decoren menys que una figureta Lladró.

Jo també he recomanat molt el Coetzee, Ferran. Tot i que aviso que no totes les crítiques han estat favorables i que és un pèl dur. Quan recomano un llibre de fons perquè algú el regali, i del qual tan sols hi ha un exemplar a la llibreria, és frustrant veure com el tornen aviat. També és frustrant que després no vinguin i t’expliquin si l’he encertat o no. Caldrà inventar alguna mena de xip que reculli les reaccions dels obsequiats.

Home, jausenc, és força habitual que algú canviï una traducció per una altra. Un llibreter amb un mínim d’experiència mai no et faria cap retret. Malauradament sol ser a l’inrevés: canviar la catalana per l’espanyola. ¿No seria, en realitat, que el llibreter va fer cara de sorpresa?

I una mica d’Aira per començar l’any? La prueba, Subal, La prueba.

¿Heu decidit ja quin serà el primer llibre de l’any? El meu, sens dubte, Poesía contra poesía de Jean Bollack.

Bé, ho reconec, em moria de ganes d’escriure això:

El Llibreter us desitja un bon 2006

Pere ha dit...

Senyor Llibreter, no sé si mai li vaig a perdonar que m'haja canviat vosté el nom!
Ferran, però que hi ha cap altra manera de comprar-los?

El llibreter ha dit...

Perdó, Pere, perdó: una interferència provocada per l'abús de relacions familiars d'aquestes dates.

D'altra banda, mig metre de llibres amb el llom verd i tres pams de llibres amb el llom negre —per exemple— em sembla molt bé per al negoci, la veritat... Què caldria fer perquè es posés de moda?

Tina Vallès ha dit...

Doncs em temo que el primer llibre de l'any (i que serà el primer a aparèixer a les dues bandes de la meva nova llibreta, tu ja m'entens) serà un que vas recomanar no fa gaire: Cómo me reí de César Aira.

A mi de llibres no me'n regala gairebé ningú, diuen que "no s'atreveixen", per por que ja l'hagi llegit/corregit/traduït. :( Jo sí que en regalo.

I també em pregunten sovint títols per regalar a cunyats semidesconeguts i acostumo a dir l'últim llibre que he llegit i m'ha agradat. O sigui que si m'ho pregunta algú avui li recomanaré o bé Mort de dama del Villalonga o bé El baró i la leprosa del Cirici.
Bon de tot!

ea! ha dit...

primer llibre de l'any, el mesquida que et vaig comprar, no prometo llegir la primera plana gaire serena.

petons

*e*

t. ha dit...

bollack... per fi (per als que no sabem francès)!!!! em sembla que estic d'acord respecte al primer llibre, vés.
bon any nou!

Anònim ha dit...

Llibreter, generós Llibreter, salut i joia per al teu cervell i els teus ulls i tot el teu cos dosmilsiser amb amorosos batecs. Que el 2006 hi hagi salut per als bons Lectors i el gust de poder llegir-te quasi cada dia o nit. El meu petit regal són unes recomanacions assegurades, sense data de caducitat: 1-Arcadia (Decca) d'Andreas Scholl 2-El sonet de la respiració (La Magrana) de Caterina Pascual Söderbaum 3-Trois jours chez ma mère (Grasset) de François Weyergans 4-Pour trouver les enfers (Galilée) i Écrits de l'éphémère (Galilée) de Pascal Quignard 5- Luxúria (Discmedi) de Le Petit Ramon 6-El ABC de la lectura (Ediciones de la Flor) d'Ezra Pound 7-Algunos Aforismos (Fondo 2000) de Georg C. Lichtenberg 8-Tor. Tretze cases i tres morts (La Campana) de Carles Porta 9- Aforismes de Zürau (Arcàdia) de Franz Kafka i 10-Illes Balears. Portes Obertes (Lunwerg) de diversos autors.

No t'aturis mai de ser el nostre luxe bloquer.
Un Fan

El llibreter ha dit...

Tina: molt ben triat! Deixa que César Aira protesti, i riu de gust. Potser et congela el riure en alguna ocasió, però sens dubte és una manera esplèndida de començar l’any.

Roma, Roma... quins records! ¿Has passejat ja pel ditxós Trastevere? Quina manera més bella de començar l’any, Ester: llegir en Biel a Roma!

En sap greu pels francesos, t.: les edicions “definitives” són ara les traduccions espanyola i alemanya de Poesia contra poesia. Arnau Pons ha traduït el llibre amb la col·laboració —o les discussions, en el bon sentit del terme— del propi Jean Bollack, a més a més de Werner Wögenbauer —el traductor a l’alemany— Yael Langella i Susana Romano. Igual que va passar amb Piedra de corazón, la traducció ha estat una feina d’interpretació i precisió, de manera que l’afegiment de material nou la converteix ara en l’edició de referència.

Sí, sí: la primera cosa que escoltaré quan arribi a casa serà la música sensual i engrescadora d’Arcadia. Gràcies pel suggeriment! I demà, quan em llevi reprendré un ritual que fa molts anys que observo: escoltaré L’Estro Armonico de Vivaldi. Cal començar l’any amb alegria.

emgiro ha dit...

Maco, això de jausenc, Llibreter...
A mi m'esperen la Literatura catalana de l'exili i també El último lector, de Ricardo Piglia.
La meva recomanació: Los reinos de la casualidad, de Carlos Marzal.
I de música per començar bé l'any: Voices of Light, de Richard Einhorn.

julia ha dit...

Quan els amics i parents saben que t'agrada llegir et regalen llibres i sovint passa, com amb molts altres regals, que no són pas els que tu et compraries. Jo, però, no els canvio mai, ni els llibres ni els altres regals. Un regal té valor per ell mateix i per la bona intenció i, qui sap, potser algun dia t'agradi i tot. Contra gustos... Per cert, recomanar és molt perillós i subjectiu, cada vegada ho faig menys, ni llibres, ni restaurants, ni res, tots som diferents i els nostres moments vitals, també.

El llibreter ha dit...

El llibre de Piglia em va agradar molt. Ja vaig dir que hi ha, almenys, dos assaigs excepcionals: el que dedica a 'La condemna' de Kafka i el que dedica a les traduccions de l'Ulisses de Joyce. Bon profit!

A mi em passa com a la Tina: que gairebé ningú no gosa regalar-me llibres. I mira que deixo anar pistes per les converses, però res: només una persona —amb un bon gust que li agraeixo sempre— em regala llibres. Els que m'han regalat i no m'agraden tampoc no els torno, estic d'acord amb tu que la intenció compta. Ara bé, entenc que un regal de compromís, que consisteix en un llibre com podria haver tocat qualsevol altra cosa més o menys bonica, pot canviar-se sense maldecaps.

Recomanar llibres és diferent segons els casos. No és igual recomanar el regal de compromís de què parlàvem que mantenir una certa complicitat amb els lectors que fa molt que passen per la llibreria; quan ens coneixem els gustos i es tracta més de compartir descobertes que d'imposar el criteri de ningú. És subjectiu però no em sembla gens perillòs; al contrari: pot ser molt engrescador.

Salutacions

Vier ha dit...

Benvolguts tots,

No sé si us heu adonat que heu acabat fent un llistat de recomanacions entre tots. Respecte de l'inici de la conversa i plantejament del llibreter, jo només dic que tinc prohibit a la gent del meu entorn que em regali llibres. Bàsicament perquè ja fa temps que vaig comprovar que com m'agrada llegir, el més socorregut era entrar en una llibreria, comprar el primer volum de novetat que es tingués a mà i solucionaven el regalet de marres. Des de llavors, només accepto que em regalin llibres fora de temporada (aniversaris, nadals ...) perquè llavors sé que qui me'l regala ha regirat i o m'ha acabat comprant alguna cosa que ell creu que a mi em pot agradar, sorprendre, descobrir.
Bon any 2006 a tothom. Especialment al llibreter al qui tinc als favorits de l'ordinador des de fa sis mesos i a qui llegeixo amb regularitat.
Recomanació? Sóc massa tímid per fer-ne. Només dic que Acantilado m'ha regalat a William Saroyan aquest 2005.

mar ha dit...

hola llibreter,
volia desitjar-te bon any

i de pas que em recomenessis alguna lectura de poesia... però ves per on, ja ho tinc.
et copio la idea i em regalo per reis "poesia contra poesia"

que 365 estrelles
brillin per tu
a les nits del 2006

una per cada nit...
i mil si cal

El llibreter ha dit...

Recomanar és inevitable, Vier. Parlar bé d'un llibre ja és una recomanació implícita. Respecte als regals de compromís, quan veig clar que és un regal de compromís, procuro aconsellar coses bones.

Mar: si t'agrada Paul Celan, el llibre de Jean Bollack pot ser un bon company d'inici d'any. I si vols començar amb un llibre poesia, la cosa està difícil perquè trobo que hi ha un bon grapat de novetats ben interessants. Posats a donar consells: pren-te una estona llarga, entra a la llibreria que més t'agradi, tria una quants llibres que t'atreguin, seu i tasta'ls; en acabat, decideixes. Segur que així l'encertem tots dos.

Gràcies pels elogis i per les estrelles.

mar ha dit...

gràcies pel cosell llibreter,
ho faré...
però ara tinc un altra petició:
on hi ha una llibreria com la que em descrius?
una on trobi una bona varietat de llibres de poesia (que no siguin els clàssics que hi ha a tot arreu) i on em permetin asseure'm a tafanejar-los i tastar-los... (és que em conec i sóc capaç de pasar-m'hi hores)
és que m'agraden en català i això és més complicat.
Demà a la tarda buscaré temps per anar a una que m'agrada força...

en fi, gràcies per tot

mar ha dit...

(m'he menjat una "n" a consell... i segur que alguna més també...)
(a aquesta hora ja se'm tanquen els ulls)

Giorgio Grappa ha dit...

He he he! Bibliomància! Per un moment, havia pensat que es tractava d'un art adivinatori i que ens n'anaves a explicar el funcionament...

Bon any, Llibreter!

El llibreter ha dit...

Ja em diràs com han anat els reis, Mar...

Ja vaig escriure un post sobre els fonaments de la Bibliomància, Giorgio. Una ciència inexacta, però útil.

Salutacions cordials.

mar ha dit...

doncs... "poesia contra poesia" encara no me l'han dut perquè a la llibreria on vaig anar resulta que només tenen llibres en català (i no me n'havia adonat mai fins ara)

i vaig triar (per raons personals) el XXV Premi de Poesia "25 d'abril"
(Desert de pells, d'Enric Monforte)

com que no puc "tastar-los com cal" a la llibreria, doncs em guio per la meva intuïció... i per ara, vaig per la quarta pàgina i m'agrada molt el que he llegit (sí, quarta pàgina, perquè hi ha plaers que s'han de fer durar)

i a tu que tal els reis?