dimarts, de desembre 20, 2005

Els millors

. dimarts, de desembre 20, 2005

Aviat començaran a sortir les llistes dels millors llibres de 2005. Hi ha revistes i suplements literaris que no poden esperar el final de l’any i ja han publicat les seves llistes, com The New York Times, The Guardian o Lire. Mal fet, perquè encara queden uns dies abans no arribi el 2006 i encara hi ha, doncs, la possibilitat que aparegui el millor llibre de l’any 2005 i poca gent se n’adoni. A més a més, el fet de ser encara dins de l’any 2005 no dóna una distància mínima que permeti observar l’objecte d’estudi amb la perspectiva adequada. La distorsió analítica pot ser considerable pel sol fet d’analitzar el fenomen dins del fenomen. En qualsevol cas, és una injustícia incloure en la mateixa categoria un llibre que va aparèixer a començaments d’any i un de més recent, perquè el primer ha tingut més oportunitats de ser criticat, ressenyat, bocaorellat i, doncs, d’aparèixer a les llistes dels llibres més venuts de la setmana, a la llista dels millors llibres per a l’estiu, a la llista dels millors llibres literaris de Sant Jordi, a la llista dels llibres més venuts del mes, a la llista dels llibres literaris més venuts per Sant Jordi, a la llista de llibres més sol·licitats a les biblioteques, a la llista dels llibres més venuts per Sant Jordi tant si són literaris com si són mediàtics com si són d’autoajuda, a la llista de llibres més esperats de la tardor, a la llista dels millors llibres sobre Sant Jordi, etc.

Com que no em veig amb cor de triar els millors llibres d'enguany, he decidit repassar les lectures de l'any 2003. L’afany d’objectivitat m’ha menat a considerar algunes coses importants. Per exemple: no em sembla just tenir en compte tan sols les novetats publicades al llarg de l’any, atès que moltes d’aquestes novetats són reedicions de llibres publicats dècades —i fins i tot segles— enrere i d’una actualitat, si més no, discutible. Aboleixo, doncs, el criteri de novetat i prenc en consideració com a criteri objectiu tots els llibres que jo he llegit al llarg de l’any 2003, independentment de la data de la primera edició. Un altre problema és decidir les categories. Una possibilitat és la divisió per gèneres —dels gèneres majors o arxigèneres als talls genèrics més primets—, però la manca d’unanimitat en aquest terreny relliscós desaconsella seguir-la: ¿tragèdia, èpica i lírica? ¿narrativa, poesia i drama? ¿ficció i noficció? ¿novel·la postsimbolista dels anys setanta del segle XX, poesia del silenci dels anys del silenci, teatre de text posterior a la crisi del teatre de text? És per això que he decidit crear categories noves a partir de l’estudi intrínsec de cada obra en relació amb el context d'espai i temps en què la vaig llegir. Heus ací el resultat d’hores d’anàlisi minuciosa:

Els millors llibres de l'any 2003


Millor Novel·la Que Millor Mostra La Impossibilitat De Comprendre La Contemporaneïtat Amb Les Millors Eines Interpretatives Que Ens Ha Llegat El Passat Immediatament Anterior A La Contemporaneïtat Estricta:

Siri Hustvedt: Todo cuanto amé.

Millor Novel·la Que Assaja Una Millor Possibilitat De Comprendre La Contemporaneïtat Amb Les Millors Eines Interpretatives Pensades Des De La Pròpia Contemporaneïtat:

Don DeLillo: Cosmòpolis.

Millor Llibre Que Millor Mostra El Camí Cap A La Millor Reflexió Crítica D’Un Mateix I Dels Perills I Malentesos Que Cal Evitar Per Poder Arribar A Formular Millor Alguna Afirmació Amb Sentit Sobre Un Mateix:

Pierre Bourdieu: Meditacions Pascalianes.

Millor Llibre Amb El Qual Més Millor He Rigut, A Banda De Constituir Una Sorpresa Per La Manera Com La Frase Breu Permet La Juxtaposició De Percepcions Allunyades Que Juntes Obren Una Millor Escletxa De Sentit Insospitada, Ex Aequo:

Emmanuel Bove: Mis Amigos
César Aira: Varamo.

Millor Llibre Excepcional Que Millor Parla De La Tercera Cultura Des De La Millor Gramàtica Generativa —Versió Minimista— I Que Millor Té En Compte Les Millors Alternatives Rivals:

José Luis Mendívil Giró: Gramática natural.

Millor Novel·la Que Quan Hom L’Acaba De Llegir La Torna A Començar Immediatament Per Esbrinar Millor On S’Amaga El Parany Estructural:

Amélie Nothomb: Cosmètica de l’enemic.

Millors Escriptors Més Llegits Perquè Acabar Un Llur Llibre Provocava Una Infinita Tristesa Que Tan Sols La Lectura D’Un Altre Llibre Llur Era Capaç De Donar Millor Consol:

Roberto Bolaño, Jordi Coca i Félix de Azúa.

Millors Llibres Que No Tenen Assignada Encara Una Millor Categoria Crítica Per Part Meva Per Poder-los Etiquetar Convenientment Millor Perquè Apareguin Sols O Ex Aequo En Aquesta Llista De Millors Llibres De L’Any 2003 I Que Mostro Tan Sols A Tall D’Exemple Perquè La Indecisió És Amiga De La Llengua:

Eduard Màrquez: Cinc nits de febrer
Gombrowicz: Ferdydurke
Enrique Vila-Matas: París no se acaba nunca
Imre Kertész, Sense destí
J.M. Coetzee, L’edat de ferro
Mercè Rodoreda: La mort i la primavera

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot plegat massa rimbombant, massa majusculitzat, massa... ¿2003? ¿I per què no 2004? ¿O 2001? No, no és seriós. No pot ser seriosa aquesta dèria subjectivíssima en la qual pretenem pontificar sobre el valor d'una obra literària. Títols i noms. Sensacions. Lo millor és enemic de lo bo, que deia aquell. Tanmateix, mira tu, ja n'has engiponat un altre, de post.

El llibreter ha dit...

Benvolgut anònim; t'ho diré de manera senzilla i sense abusar de les majúscules: aquest és un post contra les llistes de millors llibres de l'any, de la semana, del segle o de Mollerussa. Gràcies per dir que és "rimbombant", pretenia justament això. Ha estat molt divertit engiponar rimbombàncies majusculitzades.

subal ha dit...

Doncs A Mi Em Sembla Pistonut Que El Llibreter Menyspreï Les Llistes I Les Normes Bàsiques D'Ortografia.

Endavant!!!

Anònim ha dit...

Entesos. Va bene.

Anònim ha dit...

També podem veure que, com cada any, La Vanguardia fa terrorisme literari desde les seves llistes dels millors de la literatura "Hispánica". Tot el bó està escrit en castellà menys una quota mínima d'autors catalans triats d'entre els que mai protesten. És vergonyós i insultant alhora.

Sam, fot-lis canya.

El llibreter ha dit...

A mi m’ha sorprès una altra cosa: en els casos que hi ha edició en català i en espanyol d’un llibre, apareix només la foto de la portada de l’edició en espanyol. Massa previsible, em sembla.

De tots els llibres que apareixen a La Vanguardia, només n'he llegit quatre. No l'encerto mai, què hi farem.

nania ha dit...

Les llistes son un favor per tots aquells que no tenen criteri literari o almenys no tenen temps a tenir-lo. Ara, qui son els altres per dir que un llibre és apte o no?, com tot, ningu ho pot fer. Tot té el valor que cada persona li doni no el que un vulgui imposar. No hi ha espais per escriure sobre tots els llibres per tant millor agafem-nos les coses entre cometes i potsers.

júlia ha dit...

Les llistes seran útils a qui comparteixi o cregui compartir el criteri de qui les fa. Com que hi ha tanta publicació es fa impossible un seguiment mitjanament objectiu de tot plegat, de fet. Contra gustos... I un altre tema és la contemporaneïtat, les noves llistes obliden les anteriors, és un món una mica histèric, aquest.

Anònim ha dit...

Haig de felicitar-lo, senyor Llibreter perquè la seva blog és senzillament inmillorable, bé, tot sempre es pot millorar. Voldria recomanar-li un llibre que m'ha encisat, un de tants: "L'historiador" d'Elizabeth Kostova, publicat en castellà com "La historiadora". De moment, això és tot. Fins a altres moments.