Fa gairebé un mes que Caràcters ha tret un número, el 32, que demana subratllats a cada pàgina. Un recorregut per la literatura catalana de l’any 2004: poesia, narrativa i assaig dividits per territoris, encara que és cada cop més habitual que els escriptors valencians, catalans, illencs i nordcatalans publiquin fora del lloc d’origen. A mi, això m’alegra: un símptoma que encara som a temps d’enfortir un espai cultural comú. M’alegra també que els números 30 i 31 de la revista hagin doblat les vendes a la llibreria respecte als números anteriors, i que el 32 hagi superat ja el 30 i el 31.
També m’alegra que Sobre la lectura de Marcel Proust, en l’edició de Quaderns Crema —6 € només— hagi superat els cent exemplars venuts enguany. La meva batalleta particular no ha anat gens malament: s’han venut fins ara catorze exemplars del Tirant lo Blanch en l’edició d’Albert Hauf; entre els quals, el meu.
Tot i que sé que és estadísticament impossible, m’agrada fantasiejar que el bloc té alguna cosa a veure amb aquestes petites satisfaccions de llibreter. Volia compartir-les perquè el bloc va fer ahir mig any de vida. Quan vaig començar mai no m’hauria imaginat que seria portada de Vilaweb o que seria citat per algun bloc argentí. Si arribo a saber que escriure això és font d’alegria, hauria començat abans.
També m’alegra que Sobre la lectura de Marcel Proust, en l’edició de Quaderns Crema —6 € només— hagi superat els cent exemplars venuts enguany. La meva batalleta particular no ha anat gens malament: s’han venut fins ara catorze exemplars del Tirant lo Blanch en l’edició d’Albert Hauf; entre els quals, el meu.
Tot i que sé que és estadísticament impossible, m’agrada fantasiejar que el bloc té alguna cosa a veure amb aquestes petites satisfaccions de llibreter. Volia compartir-les perquè el bloc va fer ahir mig any de vida. Quan vaig començar mai no m’hauria imaginat que seria portada de Vilaweb o que seria citat per algun bloc argentí. Si arribo a saber que escriure això és font d’alegria, hauria començat abans.
4 comentaris:
libreter, crec que quedaries molt bé amb el paio del blog argentí si li fessis una traducció del post Surfin' Argentina, no trobes?
Els lectors del pobre home li diuen;
Qué bueno no?
Ahora andá a preguntarles qué quisieron decir.
Felicitats, Llibreter. I com se sol dir, a fer l'any!
Subal,
¿vols dir que els argentins no ho poden més o menys entendre? Si no tenen els prejudicis mesetaris segur que ho poden provar: en qualsevol cas, als més impermeables se'ls pot facilitar el link a internostrum.com, el traductor català-castellà de la Universitat d'Alacant.
Llibreter, persevera!
Bé, potser caldria fer una traducció comentada de "Surfin' Argentina". Per contextualitzar una mica. Del tipus:
Es un librito feo [Cataluña es una potencia mundial de la edición que se caracteriza porque los libros son bonitos: unos objetos muy bien diseñados que contribuyen a fomentar la bella imagen del lector sentado junto a la ventana mientras la lluvia juega a leves percusiones sobre el cristal. El contenido no importa si contribuye a recrear la bella imagen. Como el diseño de Literatura de izquierda es feo, se nota que es imposible haberlo publicado en Cataluña: el contenido por sí solo no permite recrear bellas imágenes del lector que lee. Cierro claudátors.].
Gràcies a tots tres. Tenia una mica de por a l'hora de penjar aquest post: em temia més d'un miler de comentaris. Per sort, no n'hi ha per tant.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada