Ho vaig saber a través de l’Efecte Jauss, l’endemà la premsa en parlava i ara fa pocs dies també ho comentava en Pere de Saragatona, que amablement m’ha cedit la fotografia. Abans de ser llibreter, dedicava moltes tardes de dissabte a recórrer les meves llibreries favorites. Aquest dissabte he recordat aquelles passejades dedicant una estona a tafanejar per la Catalònia. Havia llegit coses sobre el canvi de propietaris i les reformes, alguns companys van assistir a la reinaguració de la llibreria, però jo encara no hi havia entrat. Per sort, hi havia força gent, malgrat la bastida amb fonaments de ciment que l’amaga. Una llibreria sense portes: sembla que aquesta frase resumeix la nova orientació. Una bella idea.
Sé que el Gremi de Llibreters dóna suport a la protesta, però no he sabut trobar-hi cap declaració institucional. Al web de la Catalònia es pot trobar en pdf la Comunicació pública sobre l’assetjament immobiliari que pateix. Espero que el ressò que han obtingut als mitjans de comunicació serveixi perquè puguin desempallegar-se d'un problema que fa molts mesos que dura. Suposo que a partir de setembre, si l’afer no s’ha resolt, faran activitats reivindicatives. Jo, mentrestant, aquesta setmana realitzaré el millor acte reivindicatiu que se m’acut: tornaré a la Catalònia i compraré un llibre.
Sé que el Gremi de Llibreters dóna suport a la protesta, però no he sabut trobar-hi cap declaració institucional. Al web de la Catalònia es pot trobar en pdf la Comunicació pública sobre l’assetjament immobiliari que pateix. Espero que el ressò que han obtingut als mitjans de comunicació serveixi perquè puguin desempallegar-se d'un problema que fa molts mesos que dura. Suposo que a partir de setembre, si l’afer no s’ha resolt, faran activitats reivindicatives. Jo, mentrestant, aquesta setmana realitzaré el millor acte reivindicatiu que se m’acut: tornaré a la Catalònia i compraré un llibre.
8 comentaris:
D'aquesta llibreria només sé que una vegada hi vaig comprar l'obra completa de Joan Vinyoli. O era en la llibreria Cinc d'Oros?
Cada cop que una llibreria plega, sembla que s'apaga un estel d'aquest univers fosc: contra l'especulació només es pot combatre amb més especulació: el joc està perdut d'antuvi: són ganes d'invertir energies contra l'inefable negoci de l'especulació immobiliària: sempre ens quedaran les espurnes de bloggejar...
... i l'any que ve, que no ens trobem amb mobbing editorial...
Allò que no aconseguiren ni els atemptats amb bomba (també ací a València) ho aconseguirà una grua.
a mi encara em cabreja que tanquessin la llibreria francesa al passeig de gràcia. a la tria , ja difícil d' un llibre, fa ja un temps que se li ha sumat la tria de la llibreria on anar, per ser equitativa amb tots els que saben tractar el client com cal, que encara sou molts, per sort.
Els meu primer record de la Catalònia és quan encara no tenia quinze anys i sent una de les meves primeres entrades a una llibreria en solitari. Un dels dependents amb molta mala llet em va dir: I TU QUÈ VOLS!!! Jo tot espantat vaig agafar el primer volum a mà, vaig pagar i vaig sortir corrents.
un altre record que tinc és quan buscant una biografia de Jack Kerouac el dependent em va enviar a la secció de cinema.
La pèrdua de la Catalònia és de les pitjors coses que li pot passar a la cultura catalana. La veritat és que no tinc paraules per expressar l'amargor, només puc dir que ma mare m'havia dit que per què els de Franco no cremessin els llibres en català, amics de la llibreria se'ls van endur a casa. Em pregunto si s'haurien cremat o estarien a Salamanca
http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/set/05/53713.htm
Publica un comentari a l'entrada