Em miro una estona el programa del Villatoro en què entrevisten l’Esther Tusquets. Algú afirma que si ara Joyce i Proust volguessin publicar no trobarien editorial. Sembla que tothom hi està d’acord. He sentit darrerament tants cops el mateix tòpic, i sempre amb Proust i Joyce pel mig, que potser ja és hora de dir que és simplement mentida.
Se’n parla força i jo li dedico la capçalera. Ningú ha comprat l’exemplar de La germana gran que tenim a la llibreria. Lògic: es pot llegir de franc a les biblioteques.
La guerra dels llibres. Caldrà parlar-ne: han caigut en combat, sota l’empenta de les novetats, Adrada, La locura que viene de las ninfas i Pelava la taronja amb les dents, protagonistes dels primers posts. Han resistit bé, des del gener. Altres llibres, més bons o més dolents, no han tingut tanta sort.
La guerra del poetes: ha tapat amb un llibre seu la pila d’exemplars del poeta rival.
A la secció de crítica del número de maig de la revista Lateral, apartat de Literatura Catalana, trien per comentar Si un persa viatgés a Catalunya de Miquel Porta Perales: ¿de debò no han trobat res millor?
Joan Brossa: Poesia tipogràfica; Fundació Joan Brossa / Ajuntament de Barcelona: Barcelona, 2005. Un llibre amb molta lletra i poca paraula. Una meravella.
Torna un poeta i fa veure que s’interessa pels llibres de música, fins que venç la timidesa i, de nou, s’atura un moment a mirar les novetats de poesia. Hi té alguns exemplars del seu llibre. ¿Els compta? Ha sortit a la televisió. Un gest de poeta, al cap i la fi.
La més grossa: si Josep Pla visqués faria blocs, si Joan Miró visqués faria fotoblocs, si Marcel Proust visqués faria memes.
Se’n parla força i jo li dedico la capçalera. Ningú ha comprat l’exemplar de La germana gran que tenim a la llibreria. Lògic: es pot llegir de franc a les biblioteques.
La guerra dels llibres. Caldrà parlar-ne: han caigut en combat, sota l’empenta de les novetats, Adrada, La locura que viene de las ninfas i Pelava la taronja amb les dents, protagonistes dels primers posts. Han resistit bé, des del gener. Altres llibres, més bons o més dolents, no han tingut tanta sort.
La guerra del poetes: ha tapat amb un llibre seu la pila d’exemplars del poeta rival.
A la secció de crítica del número de maig de la revista Lateral, apartat de Literatura Catalana, trien per comentar Si un persa viatgés a Catalunya de Miquel Porta Perales: ¿de debò no han trobat res millor?
Joan Brossa: Poesia tipogràfica; Fundació Joan Brossa / Ajuntament de Barcelona: Barcelona, 2005. Un llibre amb molta lletra i poca paraula. Una meravella.
Torna un poeta i fa veure que s’interessa pels llibres de música, fins que venç la timidesa i, de nou, s’atura un moment a mirar les novetats de poesia. Hi té alguns exemplars del seu llibre. ¿Els compta? Ha sortit a la televisió. Un gest de poeta, al cap i la fi.
La més grossa: si Josep Pla visqués faria blocs, si Joan Miró visqués faria fotoblocs, si Marcel Proust visqués faria memes.
8 comentaris:
Lateralitats: La dona de Portaperales és l'"assessora" en litratura catalana de la revista Lateral: Anna M. Gil...
¿qui ho ha dit que no hi ha endogàmia entre els pseudo-il·lustrats nostrats?
El gran programa sobre llibres de tevetres/33 encara està per fer com 'el gran llibre sobre Barcelona' i... sí, no tenien ningú amb més 'ganxo'?
Tothom sembla saber què fariem els difunts si fossin vius, tant els escriptors com els polítics com...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Estel: al programa del Villatoro li falta una mica de mala llet. Amb l’Esther Tusquets podien haver-ho fet i no van gosar. Encara és aviat per jutjar-lo. A veure si conviden el Pere de Saragatona quan parlin de Solitud.
Carmen: Això de l’Anna M. Gil no ho sabia, pensava que el ser membre del consell redactor de Lateral era suficient perquè li comentessin el llibre. De totes formes, Lateral ha fet bé de d’atorgar el premi Lateral de Narrativa a Jordi Ibáñez Fanés; és una revista que m’agrada molt, malgrat algunes relliscades clamoroses, com aquesta del Porta Perales.
Júlia: era sobre l’embolic de les filologies, les humanitats i la històries de l’art, però trobo que això que vaig proposar al bloc el Rai dels Robinsons podria servir per fer el programa definitiu sobre llibres a tevetrés:
“Avui estic generós: regalo una idea genial als responsables de tevetrés. Dotze filòlegs de diversos corrents crítics —dels estructuralismes als estudis postcolonials— tancats a una biblioteca i obligats a defensar cada setmana la seva lectura d'obres fins llavors rigorosament inèdites; obres que es posarien a la venda únicament a les llibreries, és clar. "La Gran Biblioteca" seria un reality show que abocaria les masses a l'alta cultura i salvaria les filologies. Es podria fer alguna cosa semblant amb la Història de l'Art: "La Gran Galeria", que s'emetria quan comencessin els col·leccionables de didals i altres coses igualment encisadores.
¿Trobeu que la diversitat de cronotops trenca la coherència estructural de la novel·la? Si penseu que sí, escriviu CRONOTOP espai SÍ al 55***; si penseu que no, ingresseu els donatius al comte xxxxxxxxxxxxxx-xxx de la Caixa per pagar la jubilació anticipada del professor bakhtinià.”
Sobre els morts es diuen moltes bestieses, jo només sé amb certesa que si visquessin llegirien el Llibreter.
Salutacions.
Efectivament el premi a Jordi Ibañez està molt ben donat: però no l'ha donat la revista, sinó un jurat...
Em penso que el llibreter no fa les coses molt acurades:
http://llibreter.blogspot.com/atom.xml
I si ho posa a la pàgina principal de la bitàcola?
PD: Ha estat abduït pels meus lectors de sumaris RSS.
- Salutacions per a tots -
Carmen: un jurat... triat per la revista?
Maty: compta que no tinc adsl i que em fa mandra i por tocar la configuració del bloc. Prometo, però, que miraré de solucionar-ho.
Estel: el jurat, triat per la revista: Anna Maria Gil, Joan Josep Isern, Manel Ollé, Ponç Puigdevall i Mihály Dés. 3 a 2? Hem de reconèixer que els del manifest per un nou partit polític tenen un gran domini de les tècniques narratives més postmodernes: “Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat.” Brutal, això del “restabliment de la realitat”, que deu ser la realitat real, o sigui: la realitat tangible, la realitat de la bona.
La realitat és tossuda i els nostres il·lustrats-il·luminats del segle XXI volen estripar el lleu miratge de catalanitat per asegurar que no contamini ni mica la sòlida i creixent espanyolitat que ens envolta.
¿Què hi fot el Puigdevall en aquesta fira? ¿No havíem quedat que l'única militància del lector radical hauria de ser la literatura?
Publica un comentari a l'entrada