dissabte, de juny 04, 2005

Amic / Amat

. dissabte, de juny 04, 2005

No cal apel·lar a les noves tecnologies per constatar els canvis en la transmissió del coneixement. Internet, si de cas, intensifica la tendència de dissoldre, per exemple, la via de l’autoritat acadèmica, del mestratge. La informació es caracteritza per la disponibilitat i s’aprèn més a localitzar-la per utilitzar-la quan calgui que a extreure’n un coneixement perdurable. S'amoïna molt Harold Bloom pel que fa a la supervivència del seu cànon literari enmig de quantitats inabastables de dades, sense jerarquies d’excel·lència. També s'amoïna George Steiner per la banda de la relació entre el mestre i els deixebles. Al setembre es va publicar en espanyol Lecciones de los maestros, un cicle de conferències sobre el mestratge a través de la història: de la relació de Plató amb el seu millor personatge —Sòcrates— a la de Heidegger amb Hanna Arendt; incloent-hi qui renuncia a una més que probable carrera com a intèrpret per dedicar-se a l’ensenyament —és el cas de Nadia Boulanger.

Escriu Steiner: “La computación, la teoría y búsqueda de la información, la ubicuidad de Internet y la red global hacen realidad algo que es mucho más que una revolución tecnológica. Suponen transformaciones en la conciencia, en los hábitos perceptivos y de expresión, de sensibilidad recíproca, que apenas estamos empezando a calibrar.” I més endavant: “La admiración —y mucho más la veneración— se ha quedado anticuada. Somos adictos a la envidia, a la denigración, a la nivelación por abajo. Nuestros ídolos tienen que exhibir cabezas de barro.”

Fa un mes que va arribar Elogio de la transmisión, un llibre de Cécile Ladjali en què s’inclou un diàleg entre ella i George Steiner. Ladjali exerceix de deixeble a la recerca d'un mestre; deixeble que, al seu torn, ha esdevingut professora en un institut d’un barri marginal de les rodalies de París. Entre tots dos plantegen qüestions de gran interès, com ara un elogi de la dificultat, d’obligar l’alumne a aprendre mitjançat el repte i l’esforç. No entenc gaire de qüestions pedagògiques, però em sembla una bona apreciació. Diu Steiner: “(...) hay que prestar atención al vuelco apasionante que se observa en Estados Unidos: quien susurra, quien balbucea, quien habla mal, ése es quien goza de la reputación de ser un hombre honrado. Lo contrario de nuestra gran tradición clásica y europea. Hablar mal viene a significar que se trata de alguien que dice la verdad... Y al revés: hablar demasiado bien es un síntoma claro de falta de honradez.” El predomini gairebé absolut de l’espontaneïtat, de la sensació més que de la raó, de les passions incontrolades més que la comprensió de les passions: la negació de la dificultat, de la complexitat, la ruptura de l’equilibri.

Hi ha obres molt bones —del Plutarc de les Vides Paral·leles al Josep Casals d’Afinidades vienesas— que utilitzen la comparació de grans personalitats per comprendre millor les diferències; per distingir i matisar i guanyar precisió. Harold Bloom i George Steiner, al final de les seves vides, fan servir aquest mètode per intentar salvar part del seu llegat; l’un per assenyalar la part essencial d’un cànon literari particular, l’altre per recordar-nos que no s’aprèn sense esforç. Escric aquestes paraules a l’ordinador; les penjo al bloc. Intentar no renunciar a res.

10 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Bloom, Steiner... Mòmies del segle passat, periclitats, escriptors analògics que tufegen a paper revellit, melanconiosos, intempestius, tenen por del present i ja fan tard al futur... La Gran Revolució ja està en marxa, més gran que la invenció de la impremta... La Literatura es capgira com un mitjó... Ningú no restarà impune... Steiner, Bloom... Han passat a la història!

el llibreter ha dit...

No negaràs que és un bon espectable assisistir als seus intents per salvar alguna cosa. Pel que fa a la literatura del futur, no veig que hi hagi cap revolució si consisteix tan sols en canviar el paper per la pantalla. Si la revolució és el nombre i la diversitat de publicacions, s'assembla massa a la implantació de la impremta; un pas endavant però no una revolució.

La revolució en la literatura no vindrà pels blocs, vindrà per l'hipertext i la hibridació de la paraula amb les noves tecnologies. Nous gèneres —no se m'acut ara un nom millor— impensables des des la tradició literària en què estem submergits.

Fixa't que el bloc, com qualsevol text que trobis a internet, malgrat els enllaços i altres additius, és un pas enrere: tornar al rotlle i renunciar al còdex. Perquè el còdex sí que va ser una autèntica revolució. La revolució digital tot just comença, i de fet assistim a la creació de formes literàries que s'han de pensar exclusivament des del suport informàtic. No va per on tu dius que va. ¿T'has passejat per Hermeneia?

Has aconseguit crear gran expectació, t'ho has treballat molt bé. Quan torni de la feina seguiré amb molt interès la teva intervenció a través del bloc de Toni Sala. Espero que el text que has preparat —o la improvisació que has preparat— estigui penjada del web de les jornades, o del teu bloc.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Encara no esteu cansats d'aquells que van de "trencadors" per la vida sense cap més fonament al darrere? Si només fa que bramar per fer-se publicitat...

Anònim ha dit...

QDQ,
si el teu blog egomaníac i mancat de substància i interès té res a veure amb cap revolució digital...¿per què et fa enfadar tant que les autoritats no et donin diners per publicar en paper les teves expansions digitals? ¿Tufeges a paper, profeta encès?

Toni Ros ha dit...

Llibreter dixit: "Has aconseguit crear gran expectació, t'ho has treballat molt bé..."
D'això es tracta... ^miranda^... de crear una aparença de substancialitat allà on només hi ha efímera instantaneïtat desubstancialitzada... Llibreter: t'aviso que la meva intervenció de dilluns pot passar a la història... porto setmanes improvisant-la...!

Anònim ha dit...

¿D'això es tracta? ¿de fer veure que el soroll és música? ¿Aquesta és la teva gran revolució digital?

No m'interessa.

Anònim ha dit...

Tan bon noi com sempre, jo em llegeixo les vostres disputes com a exercicis retòrics de qualitat.
Mira que m'estimo en Toni, però no li entenc, perquè jo no tinc el seu caràcter, aquestes ganes seves d'oposar-se a gairebé tot i tothom, de burxar a la ferida, d'encendre com més focs millor...
Per força ho porta a la sang, i li agrada, ja ho veig clar que és una mica masoca, que l'insultin arreu.
Ell en treu més força i més embranzida...

Els nous géneres literaris...
El Blog ja és un gènere nou.
Jo només veig per ara el BLOG, el demés són formats, però això no és pas poc.

Format digital, hipertextual i interactiu.
No crec fer de Verne si auguro que el comprador de novel·la o d'assaig, o d'obra poètica voldrà parlar amb el seu autor i comentar-li alguna cosa, preguntar-li algua cosa o dir-li que l'estima en plan fan, o insultar-lo pel que diu ...

Lliberter tu dius que la revolució en la literatura no vindrà pells blogs. Bé, segur no en el blog en el seu format actual, però probablement sí que ho serà en el blog del futur, que inclorà l'obra en àudio (com ara a audible.com) i a més la visioconferència o el chat en temps real...

Als blogs encara els falta la imatge i la veu, però això és cosa de pocs mesos que s'implementi tècnicament.

Per cert, efectivament això serà molt aviat, i tu, t'hauràs de posar una màscara i una disfressa per seguir conservant l'anonimat ;-)

No dubto que passaran encar amolts anys abans els cervells no s'adaptin a llegir preferentment sobre pantalla que sobre paper...
a no ser que manipulin els gens corresponents.
Per més que vulguem fer futorologia és segur que a tu no et faltarà la feina de llibreter de llibres de paper.
Llibreter, ets un dels grans referents a la CATosfera i amb el "talant" ben educat i políticament correcte ideal al qual arribarà en Toni un dia d'aquells, quan es faci gran, s'assereni una mica.
Llavors li començaran a ploure les subvencions ;-))
Fins dilluns

Anònim ha dit...

llibreter; com pot ser tan ruc de llegir en xarnec? no saps llengües, o ets només un provincià merdós com tant de piknam barceloní...?

el llibreter ha dit...

Sani: Retòric? Bé: m’has enxampat. La manca d’estil m’ha menat sovint a assajar diverses formes de pleonasme. Un vici que m’ajuda a fer més divertit això d’escriure. Com que n’havia perdut el costum...

El bloc no és un gènere: n’hi ha de tota mena i ja veuràs com a les jornades de Sant Cugat hi haurà qui assajarà tot de taxonomies per mirar de posar una mica d’ordre i de reduir la cosa a una dimensió més comprensible. A més a més, suposo que això que dius de l’audio i tal no serà exclusiu dels blocs, oi? En qualsevol cas, la famosa revolució literària —si és que llavors es podrà parlar encara de literatura— pot venir per aquí i per altres tipus de programari que ja existeixen i que és qüestió de temps que creixi el nombre de persones capaces de dominar-los.

¿Trobes que és políticament correcte que un llibreter afirmi que la lectura no tan sols no ens farà més lliures sinó que, a més a més, es pot viure perfectament sense llegir? Home, no sé: la correcció demana afirmar que llegir ens farà més savis, més demòcrates, ens farà pujar en l’escala social i obtenir una rica vida interior. Com que és mentida, no ho dic; ho deixo per als publicistes que han ideat la campanya de l’any del llibre i de la lectura.

¿Un dels grans referents de la CATosfera? Ara mateix ho imprimeixo i m’ho emmarco. Gràcies.

Anònim ha dit...

En Georges Steiner es sempre viu per me ! Sobretot se fasem la comparason ambe d'autres josius europèus, un exemple : http://jacmetolosa.spaces.live.com/Blog/cns!49914F5702C5C72E!706.entry
E soi pas josiu, mas puslèu atèu.