dimarts, de juny 07, 2005

meme un pèl pedant

. dimarts, de juny 07, 2005

Un meme em mana fer espais tacats:

A l’atzar, deu àlbums de la meva col·lecció:
Carles Santos: Promenade Concert
Pixies: Trompe le Monde
J.S. Bach: Messe en Si (dir. Philippe Herreweghe, amb Andreas Scholl)
The Chameleons: Script of the Bridge
Campra: Grands Motets (dir. William Christie)
Andreas Scholl: Kantate
Vivaldi: Orlando furioso (dir. Jean-Christophe Spinosi)
Handel: Esther (dir. Christopher Hogwood)
Antonio Vivaldi: 12 Sonate per violino, op. II (Fabrizio Cipriani ... [ et al. ])
Einstürzende Neubauten: 1991 – 2001

Discos que em fa vergonya trobar buscant la resposta al punt anterior:
Un de grans èxits de Camilo Sesto, però no sé si me n’avergonyeixo gaire, la veritat.

Quantitat total de música baixada al meu ordinador:
0

L’últim cd que he comprat:
Handel: Solomon (dir. Paul McCreesh, amb Andreas Scholl)

L’última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post:
L’he escoltada al gimnàs i no la recordo.

Cançons que escolto molt que signifiquen molt per a mi:
Tuxedomoon: ‘In a Manner of Speaking’
Vivaldi: ‘Sileant zephyri’ ( de la Introduzione al miserere, interpretada per Andreas Scholl)
Pet Shop Boys: ‘Suburbia’ (la versió llarga)
Vivaldi: ‘Cum Dederit’ (interpretada per Andreas Scholl)
Ramon Muntaner: ‘Aventura’
Rem: ‘Perfect Circles’
Bach: ‘Vergnügte Ruh, Beliebte Seelenlust’ (interpretada per Andreas Scholl)
Pixies: ‘Subbacultcha’
Buxtehude: ‘Ad manus’ (de Membra Jesu Nostri, dir. René Jacobs; Andreas Scholl també hi surt)

Llibres que llegeixo durant l’any:
Sencers, un centenar. Amb el benentès que el llibre com a unitat de mesura de la lectura és del tot discutible.

Llibreria o bliblioteca:
Llibreria —què hi farem!—, però no puc prescindir de la biblioteca.

Últim llibre comprat:
Joan Brossa i Antoni Tàpies: Novel·la; Edicions del Mall, 1975 (ed. facsímil) al Mercat de Sant Antoni, per sis euros.

Últim llibre llegit:
Cécile Ladjali i George Steiner: Elogio de la transmisión

Llibres que llegeixo en aquests dies:
Milan Kundera: El teló
Víctor Sunyol: Des d’ara
Jordi Ibáñez Fanés: La porta del darrere
Joan Francesc Mira: Literatura, món, literatures

Cinc llibres que m’han marcat d’alguna manera:
Una antologia de les Mil i una nits
Juan Ramón Jiménez: La estación total con las Canciones de la nueva luz
Miquel de Palol: Ígur Neblí
Josep Carner: Nabí
Fernando Pessoa: Poemes d’Alberto Caeiro

Cinc persones a qui vulgui passar aquests memes:
Juan Pedro Quiñonero, l’anònim de La línia d’ombra, Jaume Subirana, Quim Roig i Sadurní Girona. No els conec de res, així que no garanteixo que això continuï...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per esmerçar part del teu temps a llegir un llibre meu. Esperaré a veure si el comentes. (Ah! Coincidim en força música)

El llibreter ha dit...

Kundera? Ets tu?

Un que passava ha dit...

Molt Andreas Scholl veig. També m'agrada , i molt. M'he de passar un dia amb calma pel teu blog a buscar idees per noves lectures...

Ferran

Juan Pedro Quiñonero ha dit...

Hola...
Descubro un poco tarde tu proposición.
Mañana o pasado prometo responder por escrito...
Moltes Gracies, andavant!!!

JPQ

Sani ha dit...

Jo t'agafo la proposta i et contestaré aviat.
Només vull afegir aquí una coseta poca coseta... important, però :-)
Per no sé quina raó, sempre m'ha interessat saber allò que a algú li agrada sobre tot si m'explica perquè. Sentint-ho o llegint-ho ja decideixo si de veritat m'interessa o no, però llegir com algú associa un llibre a una experiència vital, d'entrada em desperta la vena voyeur que jo porto a sobre...
Gràcie sper pensar en mi... un honor, que em fas, llibreter !

Milan ha dit...

Oui! Comment l'avez-vous su ?

El llibreter ha dit...

Un que passava: Tothom sap que els contratenors es divideixen entre Andreas Scholl i els altres. Els altres van de menys gallinaci (David Daniels) a més gallinaci (Dominique Visse).

JPQ: moltes gràcies!

Sani: heus ací una explicació breu:
La música
Tuxedomoon: ‘In a Manner of Speaking’: el cd que m’agrada més és el Desire. Aquesta cançó del Holy Wars té una bella història d’amor al darrere.
Vivaldi: ‘Sileant zephyri’ ( de la Introduzione al miserere, interpretada per Andreas Scholl): vaig descobrir Andreas Scholl en aquest cd de l’Stabat Mater de Vivaldi i aquest ària és brutal.
Pet Shop Boys: ‘Suburbia’ (la versió llarga): fa molts anys els meus amics es van fotre a riure quan els vaig confessar que m’havia comprat un disc dels Pet Shop Boys. La meva revenja van ser els article elogiosos que sortien al Rock de Lux.
Vivaldi: ‘Cum Dederit’ (interpretada per Andreas Scholl): la millor versió del Nisi Dominus de Vivaldi: domini, contenció, emoció...
Ramon Muntaner: ‘Aventura’: estava emprenyat perquè tenia previst assistir a la presentació del Nuevo Pascual, l’última oportunitat de veure el muntatge del Kaddish sobre Pujols, però complicacions de darrera hora m’ho van impedir. Així que vaig fer cap a l’homenatge a Palau i Fabre, que començava més tard. Escoltar Ramon Muntaner interpretar aquesta cançó, després de 16 anys de no cantar en públic, va ser inoblidable.
Rem: ‘Perfect Circles’: Perquè sí, perquè és senzilla i és rodona.
Bach: ‘Vergnügte Ruh, Beliebte Seelenlust’ (interpretada per Andreas Scholl): Pertany a una de les primeres cantates que vaig escoltar de Bach, fa molts anys, la BWV 170. Se suposa que és un cant de joia —l’alegria d’un ànima que sap que no es troba “entre els pecats de l’infern” i que serà trobada “a l’harmonia celest”—, però Andreas Scholl la interpreta amb un to de profunda malenconia molt pertorbador.
Pixies: ‘Subbacultcha’: Uns arranjaments brutals.
Buxtehude: ‘Ad manus’ (de Membra Jesu Nostri, dir. René Jacobs; Andreas Scholl també hi surt): perquè és senzilla i el René Jacobs dirigeix amb una elegància i simplicitat magnífiques i perquè és una meravella.

Els llibres
Una antologia de les Mil i una nits: si veiessis l’estat deplorable del llibre potser t’adonaries de la gran quantitat d’hores que vaig dedicar de jovenet a llegir-lo i rellegir-lo.
Juan Ramón Jiménez: La estación total con las Canciones de la nueva luz: No sabia quin triar de Juan Ramón, podria haver sigut Lírica de una Atlàntida o Españoles de tres mundos —un regal absolutament meravellós, perquè és la primera edició de Losada: Buenos Aires, 1946. En qualsevol cas, Juan Ramón no podia faltar.
Miquel de Palol: Ígur Neblí: va ser una sorpresa monumental. No tenia res a veure amb les coses que llegia llavors, i em va obligar a plantejar-me un munt de coses sobre la literatura.
Josep Carner: Nabí: Perquè sí.
Fernando Pessoa: Poemes d’Alberto Caeiro: Tinc una mica abandonada la comèdia en gent, però Pessoa tampoc no pot faltar: va ser una autèntica obsessió durant molt de temps.

Anonymous / Milan:
És un honor acollir-vos en aquesta casa humil. Juro que entre els cinc llibres que m’han marcat d’alguna manera pensava incloure El testaments traïts. ¿Que com ho he sabut? El vostre estil, lo pus bell catalanesc de París, us ha delatat.

Teresa Amat ha dit...

Vaja, una altra intuïció fallida: tenia un pèl --només un pèl-- d'esperança que un que de tant en tant em mirava el dia de la presentació del Pascual fossis tu, però ja veig que no (tampoc el recordo gaire, però pensava que potser havia vist el misteriós llibreter, ara que ja sé que no és qui alguns es pensaven que era).
Almenys coincidim en algunes coses: Kundera, Scholl, Nabí... (Palol no, per aquí sí que no).

Sani ha dit...

Libreter bon llibreter,
acabo de penjar el meu meme a casa meva, a Dipofilo.
Si passes per allà, aquí:
http://dipofilopersiflex.lamevaweb.info/post/357/27655

ho llegiràs tot.


Jo tambñe et posaré eure un dia d'aquests... ja veuràs.
Fins aviat.

El llibreter ha dit...

Teresa: em sap greu defraudar-te de nou. Sort que música i literatura (tret de Palol) uneixen més enllà dels malentesos.

Sani: ¿eure és la forma més nostrada d'euro? ¿i, em comptes d'un de sol, no podria ser un bon grapadet?

Salutacions i gràcies.

Sani ha dit...

Res d'euros, "pecata mundi"...
No, volia dir un "deure", uns deures, uns exercicis d'estiu i d'estil perquè practiquis escriptura.

Entre els molts vicis que tinc, n'hi ha un que consisteix a fer "enter" abans d'haver rellegit dues vegades el que escric, generalement ple de "fautes de frappe" més que de faltes ortogràfiques, que també alguna de grossa.
De català no ho sé tot, però en sé un niu.
Tan gran i tan irreflexiu!... Ai, mare, si de "calma" en venguessin a les farmàcies, jo n'aniria a comprar cada dia.
Al blog i a la web confio en poder-ho anar retocant, arreglant, però als comentaris on no puc encara fer-ho quedo sempre com un cutre, i ja em sap greu, ja, perquè jo sóc dels que tenen vergonya ;-)
Vaig demanant urbi et orbi que implementin això de poder editar els comentaris, -cadascú els seus, és clar-, penjats a d'altres blogs. Això no deu pas ser tècnicament impossible, oi?
Fóra un altre pas endavant.
Afegeix-te al meu clam! Fem de capità enciam! ;-))
Cuida't i fins aviat.

Elsa ha dit...

Acabo de descobrir per casualitat aquest blog, i una, que és una gran afeccionada a la literatura i a la música, doncs no s'ha pogut estar d'escriure quatre ratlles sobre tot aquest bé de déu de música que ens recomanes. Coincideixo en moltes coses amb tu. Em fa gràcia tant d'Andreas Scholl amunt i avall. La veritat és que espero que algun dia vingui a Barcelona per anar-lo a sentir. De moment només puc dir que he sentit el Michael Chance, que a part de ser molt guapo i encantador, canta molt i molt bé. Llegint la discografia que tens penjada al blog m'ha vingut al cap una ària de la cantata 11 de Bach, per a contratenor, que tinc en la magnífica versió de Gardiner - Chance. Un altre dia diré alguna cosa de literatura.