diumenge, de juny 26, 2005

Poetes

. diumenge, de juny 26, 2005

Puix que em suggereixen que en faci campanya, i em plau, la faig:

POETES A LA TERRASSA DE TORRE MUNTADAS
EL PRAT DE LLOBREGAT – JULIOL DE 2005


Tots els dimarts de juliol a les 9 del vespre, quan el dia es tornarà a transformar en nit d’estiu, l’aire i l’espai de la terrassa - jardí de la Torre Muntadas s’ocuparan de la veu i les paraules dels poetes. Nou poetes d’aquí mateix i del món ens diran en veu alta una tria de la seva poesia. Una bona ocasió per conèixer els universos més generosos (i els seus aeroports més personals) d’uns quants dels poetes més potents de l’ara mateix; una nova oportunitat de la festa de l’oralitat i de la paraula viva. Tothom hi és ben convidat: a venir-hi sobretot i a fer córrer la veu encara més. El vi l’hi posa també el Teatre Kaddish.

Dimarts 5 de juliol / 21h:
DOLORS MIQUEL
ENRIC CASASSES

Dimarts 12 de juliol / 21h:
FRANCESC GELONCH
NÚRIA MARTÍNEZPAU BOU
MERITXELL CUCURELLA-JORBA


Dimarts 19 de juliol / 21h:
BIEL MESQUIDA

Dimarts 26 de juliol / 21h:
CARLES REBASSA + JONY RODÓN
JOSEP MEIZOSO


Organitza: Teatre Kaddish & k poetika: eskamot kultural

Amb el suport de l’Ajuntament del Prat, la Fundació La Caixa i la Institució de les Lletres Catalanes

Torre Muntadas està just a tocar de la comissaria de policia. El nom del carrer gris que passa pel davant és Carrer de Jaume Casanovas. Em sap greu, però no he sabut trobar un plànol millor que aplegui l'estació de trens i el lloc on se celebra "Poetes a la terrassa de Torre Muntadas". Cliqueu el plànol per veure-hi més clar. Posted by Hello

10 comentaris:

El llibreter ha dit...

No he sabut resistir la temptació de copiar aquest text que acompanya la convocatòria de Torre Muntadas:


Aeroport, El nou. Sobre les pistes
actuals del Prat es construiria una
piràmide, que substituiria totes les
instal·lacions de l’actual aeroport... A
mitja alçada del rost més escaient,
aquesta piràmide tindria una boca, una
fenedura, que seria el començament
de les pistes, per on les aeronaus entrarien
amb les màximes garanties de seguretat.
De fet, en passar el marc de
la porta, la nau restaria immobilitzada,
per un sistema de punts imantats. Fins
i tot l’“Endeavour” hi podria aterrar. Del
subsòl, en sortirien trens subterranis
de gran velocitat que arribarien fins a
les grans ciutats del continent europeu
i asiàtic, tret de Roma, si encara existís
el papat, on traslladarien les riqueses
i mercaderies que els avions haurien
adollat. Aquest servei arraconaria el de
les naus marines, lent, obsolet i perillós
per a la natura. Naturalment, aquesta
piràmide atrauria una gran gernació,
però no es deixaria construir a la vora.
L’interior ja tindria prou cabuda per
allotjar les multinacionals que ho sollicitessin,
pagant un lloguer que no
ultrés ningú. Una intel·ligent xarxa
d’ascensors i escales mecàniques
ultralleugers i ultraràpids connectaria
tots els indrets. Les instruccions òbviament
serien totes i sempre en català.
Per contra, el silenci fóra complet, tant
que hom podria sentir la correguda
d’un escarabat furtiu, si mai hi entrava...
Quina delícia no fóra observar
aquesta meravella des de la talaia de
Montjuïc, alçant-se majestuosa enmig
de les hortes de la plana. No cal dir
que totes les cases del Prat serien
esmicolades i polvoritzades i el lloc
que deixarien seria poblat per les magnifiques
escarxoferes del Prat mateix.
MIQUEL BAUÇÀ. El Canvi [Ed. Empúries; Barcelona, 1998]

Dafnis ha dit...

I Júlia Zabala, què? No té veu en aquest silenci? Un recital de poesia és la cosa més còmica que hom pugui assistir.

Zizou ha dit...

I Miquel Bauçâ no hi hauria assistit: la vida d'heremita no pot permetre segons quines exhibicions.

subal ha dit...

Doncs em sembla molt suggerent, tot plegat... Una cosa, la Núria Martínez, és la Núria Martínez Vernis, oi? Una de les millors veus del panorama, en la meva modesta i estràvica visió de les coses.
una salutació.

El llibreter ha dit...

Dafnis (3:17 PM): ¿la cosa més còmica? Quina punteria crítica. Una generalització tan fonamentada i tan demolidora em deixa sense paraules, de debò.
Zizou (3:19 PM): la teva relació privilegiada amb els morts em sembla, simplement, increïble.
Subal: No et puc confirmar qui és la Núria Martínez perquè hi ha alguns poetes que no conec. I sí, és certament suggeridor.

Salutacions cordials.

Belart ha dit...

Em sumo per anunciar també a El Prat que tots el dijous de Juliol, a partir de les 22:00 a l'Artesà, es convoquen els malalts de l'scrabble per fer-hi una partida. Jo convoco sobretot els que vulguin jugar en català.
Salut

tonibanez ha dit...

Jo el dia 19 no em perdo el Biel Mesquida per res de món!

Tomm ha dit...

Però si Biel Mesquida no és un poeta: fa de poeta self-service.

El llibreter ha dit...

Belart: contraprogramació? No sabia que hi havia tanta competència en el món de les lletres...

TdQ: llegiré la teva crònica amb molt de gust.

tomm: fa de poeta self-service? Bé, entre tant de fast-food amb possibilitats combinatòries limitadetes els poetes self-service són un autèntic luxe, no trobes?

pentesilea ha dit...

Llibreter, em serà impossible anar-hi, és una llàstima, perquè admir alguns dels poetes que hi participen Biel Mesquida inclòs(els que no, és per ignorància meva, perquè no els he llegit, ho reconec).