Rèquiem

A l’hora de classificar un llibre nou com a best-seller no podem tenir en compte les vendes -el Quixot hauria d’entrar en aquesta categoria-, sinó que considerem aquesta etiqueta com un gènere literari. La principal característica seria la repetició d’uns determinats esquemes narratius i temàtics i el fet que es tracta d’un producte efímer –tret d’algun best & long seller com El vuit o Els pilars de la Terra-. La principal dada que ens permet identificar-los és, però, que pertanyin a una col·lecció específica d’alguna editorial. A la llibreria els tenim en un racó; no cal destacar-los ni fer-ne piles enormes perquè la publicitat que solen rebre és suficient. Al cap d’uns mesos podem trobar bona part dels títols a les taules de saldos d’algunes llibreries de Barcelona; són apostes comercials i si el producte no funciona és substituït gairebé immediatament per un altre. Per això em sobta trobar-me saldos d’editorials com Crítica, o d’algunes col·leccions de Península o Destino : ¿es pot renunciar a tenir Ojazos de madera de Carlo Ginzburg o La inquietud que atraviesa el río de Hans Blumenberg al catàleg? ¿I El castillo de Axel d’Edmund Wilson i El salvaje en el espejo de Roger Bartra? Sembla ser que sí. Una altra estratègia que han seguit darrerament La Magrana i Edicions 62 és mantenir-los al catàleg però rebaixats substancialment. D’aquesta manera, Experiments amb la veritat de Paul Auster costa 5,95 € o La marca de l’home de Philip Roth, 10 €. Hi ha saldos que produeixen encara més tristesa, quan una editorial desapareix i et trobes pertot títols d’Ediciones Júcar o d’Edicions del Mall –hi ha una parada a la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió on any rere any s’exposen les despulles d’aquesta editorial: Josep Palau i Fabre, Vicenç Altaió, Agustí Bartra...

És per això que m’agrada destacar l’ambició d’editorials que mantenen viu bona part del catàleg, com Quaderns Crema o, principalment en format de butxaca, Anagrama. Fa poc, Saragatona es demanava si encara està disponible Papers, cartes, paraules de Gabriel Ferrater, de 1986, i la resposta és que sí: es pot encarregar en qualsevol llibreria –jo el tinc sempre de fons-, igual que els Articles de Francesc Pujols, de 1984.

La forma més habitual, però, d’escurçar la vida comercial d’un llibre és convertir-lo en pasta de paper. I no cal que sigui un best-seller perquè acabi d’aquesta manera; un bon llibre pot veure frustrades les expectatives comercials i l’editorial pot decidir prescindir de bona part del tiratge, perquè les despeses d’emmagatzematge no compensen la minsa rotació i surt més a compte mantenir un nombre reduït d’exemplars, fins que s’exhaureixi i el descataloguin. “Sota les meves mans i en la meva premsa expiren llibres preciosos i jo no puc impedir aquest flux” afirma Hant, el protagonista d’Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal, i més endavant: “I només jo al món sé que en el cor de cada paquet descansa, ben obert, aquí Faust, allà Don Carlos, aquí, enmig de cartrons ensangonats, Hyperion, allà, enmig d’un paquet ple de sacs de ciment, Així parlà Zaratustra. Només jo al món sé quina bala serveix de sepultura a Goethe i a Schiller, quina a Hölderlin i a Nietzsche.”