dimarts, d’abril 19, 2005

Per cert, plourà?

. dimarts, d’abril 19, 2005

[Actualització al final]

Encara queden uns dies per Sant Jordi. Fa setmanes que s’acumulen les caixes plenes de llibres, el paper per embolicar-los, les reunions i les trucades per garantir un bon assortiment de títols... Una feinada compensada per les sorpreses que ens trobem: divendres van arribar –ja tocava- El Nuevo Pascual o La Prostitución, de Francesc Pujols, i Después de la teoría, de Terry Eagleton, i encara han d’arribar més novetats que perduraran a les taules més enllà de la diada. Per poder triar-los bé, gosaré suggerir que aprofiteu els dies previs per visitar les vostres llibreries habituals. Si cal, atureu-vos una estona per fer-ne un tast que ajudi en la decisió i, un cop feta la selecció, demaneu que us els reservin fins dissabte. Quan arribi el dia, si resistiu la temptació de fer un darrer cop d’ull a la llibreria, recolliu-los i beneficieu-vos del descompte –un deu per cent no és moc de gall dindi.

Per cert, plourà? Si plou, potser alguna de Ses Excel·lències que diu que no es digna i que no signa per Sant Jordi, perquè és un espectacle mediàtic i tal, tindrà el melic content. Suposo que amb una breu explicació entendrien que cal vendre llibres mediàtics per poder mantenir un bon fons –que vol dir molts títols amb una rotació anual molt baixa o, de vegades, fins i tot nul·la-. L’operació aritmètica és molt senzilla: si venem molts Quixots –l’obra més mediàtica del moment- podrem mantenir als prestatges alguns volums de la correspondència de Joan Coromines –o Lleures i converses d’un filòleg-; si venem molts Prohibit als pares, podrem oferir una bona selecció de Roís de Corella. Amb poques paraules: les vendes espectaculars d’uns maquillen la poca rendibilitat dels altres. En definitiva, que Buenafuente ha contribuït, i molt, a garantir la diversitat en les llibreries que s’ocupen, justament, de mantenir-la; i Sant Jordi és un dia massa important perquè els Esnobistes pretenguin jugar-hi en contra. No vull creure que no tenen en compte els qui ens esforcem perquè una bona part de l’obra dels Excelsos estigui immediatament a l’abast dels lectors. Si en lloc de conrear un elitisme maldestre parlessin d’això amb algun dels llibreters amb ofici que hi ha a Catalunya –i n’hi ha molts, i molt bons-, potser s’ho pensaven una mica abans d’anar en contra dels propis interessos –si ens hem de creure la seva ambició literària, és clar; que jo d’alguns sí me la crec, i és per això que certes declaracions fan mal.


[Actualització, dia 30 d’abril de 2005]

La relectura d’aquest escrit en la calma posterior a la diada de Sant Jordi m’ha permès adonar-me d’una negligència imperdonable: amb Excel·lències, Esnobistes i Excelsos em refereixo als escriptors que volen fer soroll una setmaneta abans de Sant Jordi per vendre un pobre simulacre de l’honestedat. En cap cas he volgut acusar de res als escriptors que no signen però que sí treballen, amb el to de veu escaient i de manera molt més efectiva, perquè la literatura catalana sigui coneguda millor.

3 comentaris:

pere ha dit...

Una modesta apreciació lingüística, Llibreter. Vols dir que Excelsos no hauria d'anar entre cometes? Potser amb un (sic)? ...?

Rat Singer ha dit...

Prou de roses i signatures indignes i botifleres: per Sant Jordi peregrinem tots a Bruc 16 (Bailen 22 és a prop)

George Cuca & Balti Porci ha dit...

No signarem i no signarem, i perquè sapigue que no signarem ho direm a tot arreu, i farem un altre manifest, que no ve d'un...
Bruuuuuuuu, corre, que fem un manifest, vineeeeeee!