dissabte, d’abril 30, 2005

Rèquiem

. dissabte, d’abril 30, 2005

A l’hora de classificar un llibre nou com a best-seller no podem tenir en compte les vendes -el Quixot hauria d’entrar en aquesta categoria-, sinó que considerem aquesta etiqueta com un gènere literari. La principal característica seria la repetició d’uns determinats esquemes narratius i temàtics i el fet que es tracta d’un producte efímer –tret d’algun best & long seller com El vuit o Els pilars de la Terra-. La principal dada que ens permet identificar-los és, però, que pertanyin a una col·lecció específica d’alguna editorial. A la llibreria els tenim en un racó; no cal destacar-los ni fer-ne piles enormes perquè la publicitat que solen rebre és suficient. Al cap d’uns mesos podem trobar bona part dels títols a les taules de saldos d’algunes llibreries de Barcelona; són apostes comercials i si el producte no funciona és substituït gairebé immediatament per un altre. Per això em sobta trobar-me saldos d’editorials com Crítica, o d’algunes col·leccions de Península o Destino : ¿es pot renunciar a tenir Ojazos de madera de Carlo Ginzburg o La inquietud que atraviesa el río de Hans Blumenberg al catàleg? ¿I El castillo de Axel d’Edmund Wilson i El salvaje en el espejo de Roger Bartra? Sembla ser que sí. Una altra estratègia que han seguit darrerament La Magrana i Edicions 62 és mantenir-los al catàleg però rebaixats substancialment. D’aquesta manera, Experiments amb la veritat de Paul Auster costa 5,95 € o La marca de l’home de Philip Roth, 10 €. Hi ha saldos que produeixen encara més tristesa, quan una editorial desapareix i et trobes pertot títols d’Ediciones Júcar o d’Edicions del Mall –hi ha una parada a la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió on any rere any s’exposen les despulles d’aquesta editorial: Josep Palau i Fabre, Vicenç Altaió, Agustí Bartra...

És per això que m’agrada destacar l’ambició d’editorials que mantenen viu bona part del catàleg, com Quaderns Crema o, principalment en format de butxaca, Anagrama. Fa poc, Saragatona es demanava si encara està disponible Papers, cartes, paraules de Gabriel Ferrater, de 1986, i la resposta és que sí: es pot encarregar en qualsevol llibreria –jo el tinc sempre de fons-, igual que els Articles de Francesc Pujols, de 1984.

La forma més habitual, però, d’escurçar la vida comercial d’un llibre és convertir-lo en pasta de paper. I no cal que sigui un best-seller perquè acabi d’aquesta manera; un bon llibre pot veure frustrades les expectatives comercials i l’editorial pot decidir prescindir de bona part del tiratge, perquè les despeses d’emmagatzematge no compensen la minsa rotació i surt més a compte mantenir un nombre reduït d’exemplars, fins que s’exhaureixi i el descataloguin. “Sota les meves mans i en la meva premsa expiren llibres preciosos i jo no puc impedir aquest flux” afirma Hant, el protagonista d’Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal, i més endavant: “I només jo al món sé que en el cor de cada paquet descansa, ben obert, aquí Faust, allà Don Carlos, aquí, enmig de cartrons ensangonats, Hyperion, allà, enmig d’un paquet ple de sacs de ciment, Així parlà Zaratustra. Només jo al món sé quina bala serveix de sepultura a Goethe i a Schiller, quina a Hölderlin i a Nietzsche.”

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat llibreter:
és la primera vegada que llegesc un article tan cru sobre el destí inexorable dels llibres no venuts. Imagin que deuen ser la majoria. No sé quants llibres/ títols es publiquen-fabriquen cada anys, però imagin que només als Països Catalans deuen ser milers, per tant, m'imagin les màquines de capolar en ple funcionament. Al mateix ritme que les dents esmolades de la màquina converteixen els volums en serrells, les il.lusions dels autors se'n van a norris.
En fi, llibreter, admir i envej el teu ofici. on la tens la llibreria?

subal ha dit...

Bé, jo no en farià un gra massa, de tot plegat. Fa un temps em vaig llegir un llibret que es diu "Demasiados libros", premi Herralde d'assaig, obviament, d'Anagrama. No cal fer-ne un gra massa.

La destrucció de llibres. Psé. La solució la dónen les noves tecnologies, que permeten fer tiratges més curts a un preu raonable.
Conec gent que s'esgarrifa i alça el crit al cel quan hom li comunica que TOTHOM destrueix llibres. Destruir llibres, em sap greu ser tan cru, és un mal necessari si volem veure néixer nous títols i nous autors, a més de veure progressar les editorials. Borges deia que a voltes convenia cremar la biblioteca d'Alexandria. Cortázar, al seu torn, es feia una pregunta del tot pertinent; "això que has escrit, costa tant paper i tanta tinta?"

El que jo em pregunto és per qué, si vas a una llibreria de vell, trobes llibres com "L'edició sense editors", d'André Schiffrin a tres euros, quan a les llibreries val uns onze euros. La resposta la tenen els periodistes que es fan un sobresou revenen llibres dels quals han fet o no una crítica pel seu mitjà.

D'altra banda, sé de bona tinta que moltes editorial es fan un fart de regalar llibres a entitats i associacions que així ho demanin, i més en èpoques com Sant Jordi. Sense publicitats, en silenci. Que hom destrueixi llibres no vol dir que no se'ls estimi.

salut, llibreter.

El llibreter ha dit...

He de confessar que he escrit això immers en l’època de devolucions que segueix a Sant Jordi. Que es tornin llibres que probablement després esdevindran pasta de paper és habitual, però no m’hi acostumo quan es tracta de títols que haurien de perdurar. Per això comentava la renúncia de determinades editorials a mantenir un catàleg perdurable; en alguns casos és comprensible –hi ha molta cosa efímera a Ediciones B, Martínez Roca, Plaza y Janés, Planeta, etc.-, però en altres no em sembla bé. Tampoc no sóc ningú per suggerir polítiques editorials; al cap i a la fi, la destrucció d’exemplars no sol implicar la destrucció del llibre: de Goethe, Schiller, Hölderlin i Nietzsche podem trobar un munt d’edicions diferents a qualsevol llibreria.

Sobre les llibreries de vell: oblides, Subal, els lladres professionals de llibres. Hi ha títols que ja no els demano, encara que es vendrien bé, perquè sistemàticament els roben i després te’ls trobes al mercat de Sant Antoni. Una vegada vam enxampar-ne un que duia amagats sota una senzilla jaqueta texana 6 exemplars diferents de la col·lecció d’obres completes de Galáxia Gutenberg, uns llibres força cars.

Salutacios cordials

subal ha dit...

sí, tens raó; me'ls oblidava. Algun dia ens podries explicar què passa quan enxampeu algú furtan llibres... quina situació!

Salut Llibreter!

ps.- per cert; l'individu que surt a la foto no sóc jo, eh? era una brometa; és un professor al que tinc en alta estima, dels anys del col.legi! ;-P

Molinera ha dit...

No sé si deu ser ciència ficció -encara- però he sentit a dir que probablement arribarà un moment en què el llibre es 'farà' a la llibreria. Es triarà el que es vol, pèr catàleg o mirant l'exemplar, i el llibreter-editor el 'farà' amb ordinador i enquadernadora. Seria una manera de tenir-ho 'tot' a l'abast i evitar la frustració de la destrucció de llibres o de la seva venda a poc cost, així com, també, els preus d'emmagatzamatge que es veu que són els que manen. Personalment he patit la 'destrucció' de llibres que havia publicat amb il·lusió, però he vist que això passa a les millors plomes. De fet, costa orientar-se entre l'allau de publicacions...

El llibreter ha dit...

També faria desaparèixer els intermediaris entre l’autor i el lector: els llibres es podrien adquirir directament a través d’internet, encara que la pirateria també evoluciona al ritme de les noves tecnologies; un top flassada virtual. A mi m’amoïna per alguns clients, dels que passen gairebé cada dia per la llibreria, perquè segur que es compren l’aparell i ja els veig a casa enquadernant un llibre rere l’altre. I no es tracta solament de perdre clientela, sinó de les converses sobre llibres que ja mai més no tindríem. És clar que per a això també hi ha els xats, els grups de notícies, els blocs i altres alternatives... Massa coses per reflexionar-hi un diumenge al matí.

Salutacions.