Sobre Paul Celan

Acaba de sortir un llibre llargament esperat, els Estudios sobre Paul Celan de Peter Szondi, un exercici exemplar de precisió en l’anàlisi de la poesia. Les dues contribucions més importants són les que analitzen la traducció del sonet 105 de Shakespeare i el poema ‘Strette’ (‘Engführung’). En els dos casos, Szondi fa una acurada lectura dels elements significatius, mètrics i morfosintàctics sobretot, que han de permetre la posterior interpretació del poema; un exercici, doncs, de desxiframent que desvetlli el sentit i eviti que la poesia de Paul Celan esdevingui el camp de proves tant dels qui afirmen que d’un text es pot extreure qualsevol lectura, com dels qui volen veure Celan com un místic incomprensible que omple la seva obra de metàfores belles, terribles i gratuïtes. La subtilitat amb què s’expressa Szondi demana felicitar el traductor, Arnau Pons, que ha sabut adequar la traducció als raonaments de l’autor; cosa difícil, si tenim en compte que el curs de l’anàlisi del sonet de Shakespeare demana acarar la traducció de l’original en anglès amb la traducció de la traducció a l’alemany de manera que el conjunt permeti seguir sense entrebancs les observacions de l’autor. De forma semblant, a ‘Strette’ (‘Engführung’ en alemany), Szondi parteix de l’original alemany contrastat amb la traducció francesa, revisada pel propi Celan, per bastir-ne l’anàlisi.

Al pròleg, Jean Bollack escriu sobre l’admirable trajectòria de Peter Szondi sense amagar les diferències entre els dos filòlegs. La lectura dels Estudios sobre Paul Celan m’ha fet tornar a llegir el també exemplar Piedra de corazón –un any a la taula de novetats- de Jean Bollack, una anàlisi del poema ‘Le Périgord’ que esdevé una magnífica síntesi sobre la poètica de Paul Celan, centrada en el procés de resemantització al qual el poeta sotmet a la llengua alemanya, de manera que tota la seva poesia esdevé una crítica amarga als Mestres alemanys –der Tod ist ein Meister aus Deutschland-, a tota una cultura que va fer possible l’extermini. Jean Bollack exposa el seu mètode hermenèutic, la filologia crítica, a Sentido contra sentido –de moment, vuit mesos a la taula de novetats-, un llibre d’entrevistes en què recorre la seva trajectòria intel·lectual, de l’estudi dels presocràtics a la poesia contemporània, i que permet situar-lo en el panorama actual dels estudis literaris.

Parla també tu,
parla el darrer,
digues el teu judici.

(Estrofa inicial de ‘Sprich auch du’ de Paul Celan en traducció de Karen Müller i Andreu Vidal)