Setmana del Llibre en Català

Amb la discreció de sempre, se celebra a les Drassanes la Setmana del Llibre en Català. Les editorials treuen a la llum els llibres vius dels catàlegs, molts encara amb la pols dels magatzems, les taques del temps a les cobertes i el groc senil del paper, i podem recuperar títols que ja ni ens recordàvem que existeixen. És clar que també hi ha les novetats d’editorials petites i mitjanes i valencianes que les distribuïdores catalanes mantenen en secret per afavorir l’exposició a les llibreries dels títols comercialment importants de debò. Així que la passejada em va servir per prendre nota d’alguns títols que cal tenir a la llibreria i que misteriosament no hi són: si a les limitacions pròpies de qualsevol ésser humà hi afegim les limitacions que imposa el món de l’edició, és normal que alguns llibres no arribin mai a l’abast dels lectors.

Que la llengua decorativa del país tingui la seva setmana del llibre sense grans esdeveniments mediàtics, amb el propòsit preferent d’exhibir el llibre de fons en lloc de l’ornamentació efímera que embelleix les taules de novetats, pot explicar-se pel fet que encara som una mica lluny de Sant Jordi i no cal que pateixi el devorador imperi de l’actualitat, que contribueix matar la biodiversitat editorial. Alguna vegada hem comentat a la llibreria que creix la tendència a mirar més les taules que els prestatges. Sóc de l’opinió que les bones llibreries es distingeixen justament pel contrari, pels llibres que trien mantenir amb el sol reclam del llom. A les Drassanes, la majoria dels llibres de fons tornen a ocupar les taules, poden demanar una mica de l’atenció que ja no tindran mai més al llarg de l’any.