La 'fiera' ferotge

La lectura de Teoría de la novela de Manuel García Viñó m’ha suscitat algunes preguntes dictades per la perplexitat: es pot escriure sobre l’estranyament o la literarietat sense esmentar Xklovski o Jakobson ni una sola vegada? Es pot parlar de les propietats estrictament novel·lesques de la novel·la –que serien diferents de les propietats líriques, èpiques, dramàtiques o híbrides de tota mena que també hi poden conviure harmoniosament- i no explicar exactament en què consisteixen o, almenys, què fa que siguin estrictament novel·lesques? Es pot insistir que cal la creació d’un segundo mundo novel·lesc amb les regles inherents i coherents que decideix l’escriptor i creure seriosament que amb això s’ha descobert un concepte crític nou? Es pot fer servir un terme tan maltractat com estructura i no delimitar el sentit en què es fa servir? El propòsit del llibre és definir quina és la novela-como-obra-de-arte, la novel·la que es caracteritza per assolir uns elevats resultats estètics, en oposició a la narració novel·lada que impera en el món de les lletres. I no ho fa. La distinció és pertinent, és clar que sí, però en comptes de bastir una teoria de la novel·la, tal com ens promet el títol, recupera assaigs ja publicats en els quals repeteix els mateixos arguments, els mateixos títols, les mateixes cites i els mateixos bons propòsits amb una insistència que demostra que en dues pàgines podria haver dit exactament el mateix.

A l’últim número de la revista Lateral, Roberto Valencia, a propòsit de La novela española del siglo XX, del mateix Manuel García Viñó, diu que és “una de las pocas personas de este país que posee una teoría de la novela”. Sí, és cert, té un llibre que ostenta aquest títol, un llibre en el qual sosté que encara que no hi hagi novel·listes dignes de tal nom, la Novel·la existirà igualment –com a ideal, com a aspiració. Que, en definitiva, malgrat que encara no és possible establir les lleis que han d’explicar la novel·larietat de la novel·la, temps millors han de venir, amb teòrics millors, que ens les explicaran. Que vinguin, doncs.