dilluns, de setembre 01, 2008

Dues dones de Praga

. dilluns, de setembre 01, 2008

Tot i que només vaig aprendre algunes paraules de cortesia per viatjar a Praga, amb un bagatge lingüístic tan pobre era capaç de distingir una fleca d’una botiga de souvenirs. Viatjar, diuen, guareix de moltes coses i és per això que no entenc com és que el diari El Mundo s’entesta a tractar els seus lectors, si més no, d’analfabets funcionals. Sort que Praga sedueix immediatament i, després d’uns minuts de passeig, ja havíem oblidat certes mesquineses i havíem assumit la fugissera condició de turistes en una ciutat mítica, atents a observar els detalls de l'estranyesa —la forma de les papereres, el paviment de les voreres, la composició de les finestres, la tipografia dels rètols, les catenàries dels tramvies, etc.— abans d’arribar al centre històric i admirar una capital de mida humana, amb poques estridències monumentals, plena de recons on seure, gaudir-ne i descansar.


Ens agrada arribar als llocs caminant, encara que en ocasions el camí meni directament cap al desconcert, com una tarda que tornàvem de veure la Triennal Internacional d’Art Contemporani que se celebra al Veletržní palác i ens vam endinsar en una zona força degradada, amb tot d’edificis abandonats, nyaps urbanístics que un pocs anys de post-comunisme no han pogut guarir encara i altres indicis que en la nostra ignorància d’estrangers ens semblaven amenaçadors. Per això, entrar a la llibreria Academia del carrer Florenc 3 va ser com descobrir un oasi: una llibreria d’humanitats molt atapeïda i agradable; de manera que vaig comprar un exemplar de la novel·la Zimní zahrada de Monika Zgustová per incloure-la a la meva col·lecció.



Calen poques hores per constatar que Praga és una ciutat amb moltes llibreries. El desconeixement de l’idioma, però, no em va impedir gaudir de les quatre o cinc que em vaig decidir a visitar. A la primera, l’immens i aclaparador Palác knih Luxor a la Plaça de Wenceslau, ja vaig percebre un cert estil alemany en l'aspecte dels llibres que em resultaria molt difícil explicar però que vaig identificar sense esforç. Dos dies més tard vaig descobrir l’altra llibreria que he afegit a la meva col·lecció, mitjançant Verikály / Verticals, el catàleg d’una exposició de Květa Pacovská al Museu Kampa; es tracta de la Literárni kavárna a knihkupectví del carrer Tynská 6, on vaig ser atés per un llibreter molt amable que em va convidar a conèixer el cafè de la llibreria, amb un pati interior molt acollidor ple de llibres i converses.

11 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Praga és una ciutat sense estridències i amb molts racons per seure i deixar que el temps passi. Turística, sí, però no tens la sensació que et prenguin el pèl, al contrari, crec que en tenen molta cura. Les llibreries estan a l'alçada de la ciutat!

Sílvia ha dit...

Quina enveja llibreter! Praga és una d'aquelles ciutats que fa anys que vull visitar.... tot i que (ho admeto amb pena) la literatura centroeuropea no és gaire del meu gust.

Ben trobat!

Cesárea Airada ha dit...

Praga em porta records bastant obscurs... el meu primer xicot era d'allà. Molt ros i guapet, però fred com el gel... No obstant, recordo que vam visitar la ciutat i, com molt bé descriu, vaig quedar encantada...
Feliç tornada, llibreter.

el llibreter ha dit...

És veritat, Espolsada; el Pont de Carles, per exemple, em va semblar una mena de Rambles de Barcelona fluvials: de vegades se sentia parlar català i tot!

Confesso, Sílvia, que m'havia proposat escriure l'apunt sense esmentar Kafka ;-)

Així, Cesárea, que vas tenir una visió privilegiada de la ciutat, per fora i per dins...

Salutacions cordials.

SV ha dit...

Hola Llibreter,

M'he llegit el post "Col·leccionar llibreries", tres anys tard, a partir de l'enllaç que hi has posat en aquest post. Em sembla molt bona idea, no m'ho havia parat a pensar mai. Jo tinc un parell de llibres teòrics, en anglès, comprats de segona mà a l'Amazon, que tenen el segell d'una biblioteca universitària dels EUA. Sempre m'ha quedat el dubte de si aquesta universitat es va vendre part del seu fons bibliogràfic, o si simplement algun usuari es va "descuidar" de tornar el llibre i en va treure algun caleró.

Salutacions.

Arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Ben tornat a terres catalanes. Jo he estat a Roma ;-)
Gràcies per aquest apunt llibreter de Praga. Les llibreries i els llibreters són universals.

Salutacions cordials.

Jeroni Maleuff ha dit...

Hi estic d'acord: viatjar guareix de moltes coses. I els detalls de l'estranyesa són, crec, els elements més actius en aquest procés de guariment que és, al capdavall, un procés més d'aprenentatge (d'aventura), a pesar que alguns camins poden dur a contrades més aviat terrorífiques.

el llibreter ha dit...

No és estrany que arribin llibres d’Amazon provinents de biblioteques, n’hi ha que es venen els llibres menys sol•licitats per fer lloc als nous. Normalment, quan un client ens demana un llibre descatalogat que només està disponible de segona mà a Amazon o a altres llibreries de llibre vell a internet, perquè no vol fer ell mateix la gestió, ja l’avisem que això pot passar.

Doncs a veure si avui o demà penjo les impressions llibreteres de Londres, Antaviana. Ja ens explicaràs com t’ha anat...

Precisament als detalls, Jeroni, és on es veu que un problema pot rebre més d’una solució i que coses que semblen de sentit comú en realitat són fruit de l’atzar. I benvingut a la blogosfera!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Estimat LLIBRETER!

aquest curs he decidit que llegiré més sovint el vostre bloc: sempre que ho faig m'emporto una agradable sorpresa i n'aprenc unes quantes més: no us ho havia dit encara però moltes felicitats i moltes gràcies per poder-les compartir: em sento molt content de ser un lector vostre!

avui llegir el nom de Kveta Pacovska en la seva plana virtual ha sigut com encendre una llum: quan la vaig descobrir, fa més de quinze anys, perquè precisament va rebre el desaparegut i internacional Premi Catalonia d'il·lustració (a internet no he sabut trobar res sobre el mateix i menys de l'any) ja va ser canvi en la meva trajectòria també de lector d'imatges: hi ha un abans i un després d'aquesta descoberta: gràcies per encendre'm la memòria!

he buscat entre les etiquetes del vostre bloc i no hi he trobat gairebé cap més nom d'il·lustrador (només un parell), o no ho sabut veure: us agrairia que me'n donéssiu, quan us vagui, una pista més: com a bon llibreter que sou voldria saber més de la vostra relació amb el llibre il·lustrat, i no precisament només el llibre infantil:

no cal que us recordi que la cultura catalana és una de les que ha donat més bons il·lustradors a la Biblioteca del Món, sobretot al llarg de tot el segle xx i fins ara mateix: encara que aquí, malauradament, se'n parli tan poc ara mateix i que la majoria de seccions de llibres (sovint només infantils) de les nostres llibreries siguin sobretot cada vegada més pobres, perquè el món editorial ha deixat d'invertir també en els altres autors que són els (re)creadors d'imatges, i que per mala sort aquí també massa sovint, se'ls ha tractat sempre com acompanyants dels autors escriptors:

tampoc no us dic res de nou però en voldria saber la vostra opinió i que m'encenguéssiu una nova pista / camí: n'heu dedicat algun altre article al tema?: si és així, curiós com sou, m'agradaria que em diguéssiu el nom d'algun dels llibres il·lustrats i els seus autors, que acompanyen aquest fantàstic catàleg de la K.P. que m'agradaria (o si sabia on és la vostra llibreria!) veure també:

friso per saber més de la vostra relació amb el món de la il·lustració: atentament:

us saluda el lector núm 30.908

A millorar-se, llibre.E.T ha dit...

�Mi lengua vulgar perigordina llama de manera muy graciosa letro-ferits a esos sabihondos a quienes las letras han dado un martillazo, como se suele decir. Lo cierto es que con la mayor frecuencia parecen haber ca�do por debajo incluso del sentido com�n. Porque al campesino y al zapatero los ves seguir simple y naturalmente su camino, hablando de lo que saben; �stos, por pretender elevarse y exaltarse con el saber que nada en la superficie de su cerebro, se enredan y embrollan sin cesar.� (Montaigne, Los ensayos)

El pequeño monje budista ha dit...

Escucha atentatemente, estimado discípulo: leer libros no te hará mejor persona, por eso mismo citar a Montaigne tampoco.

El campesino y el zapatero lo saben muy bien, porque son unos borrachos que apalean a sus respectivas mujeres cada día y lo comentan entre ellos, porque solo hablan de lo que saben.