Hi ha moments que l’estiu omple la llibreria amb una subtil voluptuositat. Lectors que acaronen els llibres amb les mans o amb la mirada, molt lentament, perquè tenen temps i el temps els nodreix la libido legendi. Malgrat el posat seriós, els resulta impossible dissimular un somriure quan s’acosten a la caixa amb les lectures d’estiu, el resultat final de fantasies, dubtes i resolucions. Una sensació que conec molt bé, perquè abans de les vacances també em deixo arrossegar per aquesta voluptuositat llibresca, malgrat que una de les meves activitats favorites durant els dies de descans sigui mandrejar.
Les converses, els comentaris, a la llibreria o a la xarxa, modifiquen constantment les expectatives de lectura. Un company em recomana Mason i Dixon de Thomas Pynchon i no sé si sabré encabir aquestes gairebé mil pàgines en el cada cop més precari programa d’agost, que inclou també alguns llibres que vindran al setembre: Motí al Bounty de John Boyle, Un hombre en la oscuridad de Paul Auster i Abans del sis d’octubre d’Amadeu Hurtado.
I com que un llibre sempre mena a un altre llibre, la lectura d’Assaigs de Victor Klemperer m’ha desvetllar el desig de llegir una altra vegada l’imprescindible LTI. La lengua del Tercer Reich; o la relectura d’Els estius de Josep Porcar, que em recorda que tinc La crònica de l’ocupant i La culpa. Sense oblidar que tornaré a llegir més d’un cop alguns contes de La intimitat, de Marc Romera, sobretot el que més m’ha agradat: «El viatger», i Tretze Tristos Tràngols d’Albert Sánchez Piñol sencer, perquè el vaig devorar en un sospir.
La voluptuositat lectora exigeix també llibres sobre llibres, i és per això que sens dubte continuaré gaudint de Wordless Books, de David A. Beronä, Fully Booked o Literatura ilustrada de Fernando Vicente.
No vull saber quin serà l’itinerari final, quins llibres m’acompanyaran cap al setembre; un camí que comparteixo amb la complicitat de fer turisme i amb l'estranyesa visitar ciutats mítiques, amb dies de platja i de masia, amb converses, passeigs i nits.
22 comentaris:
Hola Llibreter. És cert que existeix la voluptuositat llibresca, jo ja tants llibres que encara em queden per llegir... D'aquí pocs dies també gaudiré de la lectura a Roma ;-)
Salutacions cordials.
Salut Llibreter. Llegint aquesta notícia,
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2958433
saps si és el primer cop que es fa això de fer-ho amb el mateix espaiament de temps entre entrades?
Les esglésies de Roma són ben fresques, Arlequí; i entre Caravaggio i Caravaggio ben segur que trobes un racó ben il·luminat per llegir una estona ;-)
Doncs ara mateix només recordo el Bloqg, Jordi.
Salutacions cordials.
Sí, Llibreter això faré. Per cert, bones vacances vagis on vagis. Arrivederci com diuen els italians.
Bones vacances, doncs, Llibreter!
Només li demanem una sola cosa (d'aquelles que es poden anar fent sense deixar d'estar de vacances): vagi pensant una contra-crítica de La intimitat d'en Romera, que la que li van treure al Cultura(s) no li va fer cap mena de justícia! ;-)
Salutacions cordials,
CDC.
Sempre és un goig emportar-se les lectures quan es va de viatge. A mi, però, la meva dona m'ho ha "PROHIBIT", diu que ja llegeixo prou a casa!
Ara mateix som a Conca, i no he pogut estar-me de visitar-lo. Ja que no ha pogut acompanyar-me la novel·la que vaig començar tot just fa cinc dies, és un plaer poder entrar al seu blog, senyor llibreter!! (com sempre). Fins aviat
Temps i silenci. Dos béns escasos als nostres dies. Si és difícil trobar el segon, com a mínim les vacances ens proporcionen el primer.
Arlequí, Roma és la meva ciutat preferida però enguany aniré a Atenes per primer cop, tinc la sensació que també em robarà el cor...
Roma és ideal per anar-hi a l’agost: si et canses i tens calor, només cal descansar una estona a qualsevol església i recuperar les forces per continuar gaudint-ne. És l’única ciutat del món amb aire condicionat! Ci leggiamo, Arlequí.
Difícilment podré fer una contracrítica, crítica de la crítica, perquè, com bé saps, jo no faig crítica literària i l’única cosa que he llegit al cultura/s sobre La intimitat és una mena d’informe pseudosociològic que utilitza un concepte de versemblança inspirat directament en Boileau.
He de confessar, Quimet, que durant aquests dies de viatges i converses també llegeixo menys que no havia previst. Però no me’n penedeixo! Conca, d’altra banda, és una de les meves assignatures pendents: a veure si algun dia puc anar-hi per gaudir del festival de música religiosa que se celebra per Setmana Santa.
Atenes també és una altra ciutat que voldria visitar algun dia, Sílvia. Tinc curiositat per saber com són les llibreries gregues. Enguany he triat, però, descobrir Praga i tornar a Londres.
Salutacions cordials.
Salut, llibreter.
No et preocupis, si un llibre mena a un altre llibre, un viatge també et pot suggerir altres llibres i altres escriptors de vegades, passats per alt a casa nostra.
Estic segur que en aquest viatge que tens previst hi descobriràs alguna cosa profitosa per a futures lectures.
Salut,
JORDI
...i col·leccionar llibreries, un dels meus esports favorits!
Salutacions cordials
Benvolgut llibreter, Praga és fantàstica, jo la vaig descobrir al mes de maig i em va acompanyar un llibre de Banville dedicat a Praga. Londres és una de les meves ciutats...
Jo ja he tornat de Sicília, quin gran país i quanta bona literatura s'hi ha produït i encara continua. Durant el viatge m'ha acompanyat El día de la lechuza del Leonardo Siascia, molt recomanable per entendre el no hi sento, no hi veig, no parlo dels siclians. També una novetat de Libros del Asteroide que sortirà a la tardor, En un lloc segur, i de la qual en sentirem a parlar, m'ha agradat mooolt.
Salutacions!
...l'estiu em deixa sense alè. Potser tornaré a rescatar clàssics durant aquesta darrera setmana. Encara que tinc pendent "LTI. La lengua del Tercer Reich" que ens recomana.
“Es bueno descubrir que uno no es el centro del mundo y que hay gente mejor que tú. Que hay cosas más importantes que la inteligencia y la cultura. Los libros no te sirven de nada si eres un mierda como ser humano.”
Després de molts anys esperant-ho, per fi he viatjat a l'Alguer. Quin goig escoltar la nostra llengua en un indret tan llunyà!!! No crec que li quedi gaire vida perquè la gent jove l'entén però no el parla, així que us aconsello a tots i totes que hi aneu.
Vaig anar a un parell de llibreries i a les dues tenien alguna coseta en català i, clar, no m'hi vaig poder estar de comprar. COMPRAR LITERATURA EN CATALÀ A UN ALTRE PAÍS! Quin goig.
Praga m’ha agradat molt també, una ciutat amb molts contrastos on hem passejat a pleret. M’apunto l’Asteroide, Espolsada. I Sicília!
Celebro que hagis començat a publicar el blog, Cesària. LTI és un llibre que em va ensenyar moltes coses sobre la manipulació del llenguatge.
Benvolgut Antonio, els pitjors són els moralistes arrogants que s’entesten a sermonejar amb conyetes patètiques. Però com diria un troll molt bufó que em visita de tant en tant, quien se pica, ajos come.
Doncs aquí tens, Artur, alguns blogs algueresos per perllongar el viatge des de casa:
Poemes des de l'Alguer
Iaio
Apunts des de l'Alguer
Per cert, com eren les llibreries?
I, posats a demanar... quins llibres?
Salutacions cordials.
Gràcies per encoratjar-me! Sé que la meva poesia és arriscada,però estic segura que trobarà el seus lectors.
Li agraeixo la seva visita i espero comptar amb moltes més.
Gràcies novament
Les llibreries no eren cap meravella perquè són enfocades al turista (molt de mapa de l'illa etc), però tenien un cert encant.
Vaig comprar LES VEUS DEL PAMANO en català(em va dir el llibreter que l'havien presentat aquell estiu a la llibreria, no sé si hi va anar en J Cabré o no, això no l'hi vaig preguntar) i FIRMIN en italià (el vaig estudiar fa anys a l'EOI i em venia de gust retrobar-m'hi)
Meravellós l'Alguer!!Hi vam anar fa dos estius i vam tenir la sort de conversar amb el sr Pasqual, el sastre de davant de la Catedral. Sr llibreter paga la pena anar a l'Alguer només per parlar amb aquest home, per casa seva hi ha passat Badia i Margarit, Joan Coromines etc, a més a més de centenars de persones anònimes com jo. Mai no he conegut una persona sense formació acadèmica que tingui tanta cultura popular a les venes. UN SAVI, el sr Pasqual!!!!!!
Canviant de tema, algú ha llegit"Contrato con Dios"?
És clar que sí, Cesàrea: ara mateix l’afegeixo al meu bloglines.
Desitjo que en gaudeixis Artur: totes dues novel•les han agradat molt a la llibreria.
L’Alguer és una eterna assignatura pendent. A veure si ens animem a anar-hi. Potser és que el tinc massa mitificat i em fa una mica de por desfer l’encanteri. D’altra banda, si et refereixes, Olga, a l’obra de Will Eisner, és simplement brutal. Si et refereixes a la novel•la de Juan Gómez Jurado, no l’he llegit.
Salutacions cordials.
Doncs amb el permís de vostès, jo m'acabo de llegir, i amb molt de plaer, "Una màquina d'espavilar ocells de nit". El primer capítol és el més fluixi , i això va fer que fins al tercer intent no hi entrés a la història; després tot va ser una bassa d'oli. També estic rellegint "Tristram Shandy" (ja saben) i cada cop estic més convençut de que "La Saga Fuga de J. B." té molt més de Sterne que de García Márquez. I ara els deixo, que tinc el hobby-horse en doble filera. Sóc Caviar i encara no estic registrat a blogspot.
E referia a la de Will Eisner, merci.
Pel que fa a l'Alguer no va gaire errat sr llibreter, no convé mitificar-lo peruè després resulta que de català se'n sent ben i ben poc pels carrers.
El centre històric és ben bonic, per això.
Publica un comentari a l'entrada