divendres, de setembre 05, 2008

Quatre llibreries de Londres

. divendres, de setembre 05, 2008

Si aneu a Londres, no podeu deixar de visitar la llibreria Daunt Books”: aquestes paraules de Xavier Caballé eren un argument irrefutable per baixar a la parada de Baker Street, quan anàvem del mercat de Portobello al de Camden, admirar la paciència infinita dels qui feien cua per entrar al museu de cera de Madame Tussaud i col·leccionar Daunt Books amb The Stuff of Thought del lingüista Steven Pinker, després de tafanejar una estona pels prestatges i les taules i de gaudir de la llum que penetrava a través del sostre transparent.


Era la segona vegada que viatjàvem Londres i un dels llocs que volíem tornar a veure era la magnífica llibreria Foyles, al mític Charing Cross Road. Em vaig trobar que havien ampliat la secció de llibres de segona mà, que ara ocupa tota una sala de l’última planta, un lloc molt seductor on és possible trobar sorprenents rareses entre saldos ben llaminers. Però la indecisió em va menar a col·leccionar-la amb una de les seves llibretes, la que té una fotografia d’una llibretera que a l’any 1955 espolsava amb elegància els llibres amb un plomall.


L’altra llibreria que volia conèixer era Hatchard’s, la més antiga de Londres, i no em va decebre gens: tot i que no ens hi vam estar més de mitja hora, tot convidava a tafanejar, seure i fullejar llibres. Una meravella. Com que el meu anglès és molt precari, el criteri per triar un llibre era, a banda de la seducció, que fos capaç de comprendre almenys el primer paràgraf sense gaires entrebancs; potser amb la vana intenció de llegir-lo algun dia: els llibres que formen la meva col·lecció de llibreries no estan destinats a la lectura, són els meus souvenirs. En el cas de Hatchard’s, el primer paràgraf va ser la presentació del llibre Autumn Journal de Louis MacNeice.


La troballa més inesperada va ser a la Serpentine Gallery, als Kensington Gardens, un divendres al matí. Estava a prop de l’hotel i ens hi vam acostar tot passejant sense gaire idea del que hi trobaríem. De l’exposició de Richard Prince em va agradar que s’hi exhibissin poques obres, contra certa tendència a omplir les parets amb desenes d’intervencions artístiques de tota mena que organitzen una cridòria considerable. La llibreria és petita però magnífica; em va deixar meravellat i quan la vaig col·leccionar amb For They Know Not What They Do, de Slavoj Žižek, ho vaig entendre: a la bossa hi posava Koenig Books, el nom de la filial anglesa de Buchhandlung Walther Koenig, llibreters alemanys capdavanters en el llibre d'art, nou i antic. Fins a aquell moment només en coneixia la llibreria de Frankfurt, molt atapeïda, amb unes parets altíssimes, plenes de prestatges fins al capdamunt i amb un fons de llibres rars i descatalogats molt atractiu. Fa poc han inaugurat una altra llibreria a Charing Cross Road; caldrà visitar-la en una altra ocasió.


Les quatre llibreries londinenques que he afegit a la meva col·lecció han esmenat la decepció del viatge anterior. Potser perquè aquesta vegada les urgències turístiques eren menors i no calia comprovar si el Big Ben s’ajustava o no a les nostres expectatives.


Una col·lecció de llibreries que ara té un correlat virtual de llibreries amb blog al blogroll «llibreters del món», on acabo d’afegir la llibreria L’Aranya de Cerdanyola de Vallès. Qualsevol suggeriment serà benvingut.

4 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola Llibreter. Quin itinerari llibretaire europeu més interessant.
Ja he posat uns apunts de Roma a Antaviana.

Salutacions cordials.

Cesárea Airada ha dit...

Bon dia. Vaig anar a Londres a la primavera i m'ha emocionat veure com destaca una de les meves galeries d'art favorites: la serpentine gallery. Quan vaig anar, la primera setmana de maig, hi havia una exposició d'una artista que m'encanta i sempre recomano: Maria Lassnig. Les seves obres tenen tanta força que són tota una meravella visual,sobre tot amb l'ús que fa dels colors...
Haig de tornar ara a l'octubre. Faré cas de les seves recomanacions i llibreries que cita.

el llibreter ha dit...

Tinc moltíssimes ganes de tornar-hi jo també, Arlequí. Em vaig oblidar de recomanar-te una visita a la llibreria Herder de Roma: brutal.

No conec la Maria Lassnig, però aviat m'hi poso. La llibreria de Londres que més m'agrada és The London Review Bookshop, a tocar del British Museum. Un altre lloc que em va agradar molt i que segurament coneixes és l'Institute for Comtemporary Arts.

Salutacions cordials.

Cesárea Airada ha dit...

Gràcies per les seves paraules. El convido a visitar el meu blog.