dimecres, de setembre 10, 2008

La irrupció dels lectors

. dimecres, de setembre 10, 2008

L’últim número de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida comença amb un dossier sobre internet i cultura. Està pensat com una guia per als qui no hi estiguin gaire familiaritzats i hi trobareu aportacions molt interessants, com una entrevista a Vicent Partal, un recorregut per la catosfera cultural de la tecla de Joan Talarn, la televisió a internet a propòsit de sies.tv, unes reflexions sobre el museus virtuals de Miquel Sabaté i una introducció al net.art per Josep M. Ganyet, entre altres coses. He tingut el plaer de col·laborar-hi amb «La irrupció dels lectors». Un fragment:

Els blogs s’han convertit en una eina excepcional per compartir l’experiència de la lectura. Aquesta és, em sembla, una aportació sense precedents en el món del llibre. No em refereixo a la facilitat de publicar una simple opinió sobre si un llibre és bo o dolent, sinó a descriure les raons que han portat el blogaire a triar-lo, quines relacions amb altres llibres s’han establert durant la lectura i quin regust ha deixat. I també defensar o matisar les paraules en contrastar-les amb els comentaris d’altres lectors.

11 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola. El sistema d'escriure canvia i evoluciona amb el temps, però els lectors sempre hi són. Gràcies a internet, els lectors més joves aprenen a fer un bon ús de la xarxa, i a més llegeixen. Sempre que hi hagi lectors hi haurà escriptors.

Salutacions ben cordials.

SV ha dit...

Em fio molt més de les ressenyes d'alguns bloguistes que d'alguns ressenyistes "oficials". Però a tot arreu hi ha de tot, clar.

Quimet ha dit...

Hola a tothom. Jo subscric les paraules de "sv", els comentaris dels blogs i la meva intuïció quan passejo per la llibreria són els dos factors que condicionen les meves lectures. Per molt que algunes profecies anunciïn la fi de les llibreries (perquè el mercat tendeix a comprar per internet), mentre quedi una sola llibreria el Quimet hi anirà per percebre l'olor a llibre que hi sura.

el llibreter ha dit...

És cert que la lectura i l’escriptura s’eixamplen gràcies a internet, Arlequí: ens passem el dia llegint i escrivint. I això es veu en la quantitat de blogs que neixen cada dia, molts dels quals dediquen un espai a l’experiència de la lectura, a compartir i prolongar el record dels llibres que han llegit.

Més que les ressenyes o crítiques, SV, el que volia destacar és que gràcies als blogs podem conèixer molts aspectes al voltant de la tria d’un llibre que abans no solien ser explícits. És el lector, més que el crític o el ressenyista, qui ha trobat un espai adient per dir la seva i per dir coses inèdites a propòsit de la lectura, i això em sembla molt i molt important. Estic d’acord amb tu que, tant als mitjans convencionals com a internet, s’hi troba de tot; i diria que coincidim en el fet que això també es molt saludable: cadascú tria les eines que més li convenen.

Les llibreries són un espai de trobada, Quimet: els llibres que trobes als prestatges són el resultat de les decisions de centenars de lectors, que confirmen o esmenen les seleccions dels llibreters. Ens limitem a orientar entre la selva de l’edició, i som molts els qui treballem per traslladar aquests espais de trobada al ciberespai. Les llibreries no desapareixeran: es reinventaran. I opinions com la teva ens engresquen a posar-nos al dia.

Salutacions cordials.

Olga ha dit...

Fa molts anys en una conferència Quim Monzó explicava, emprenyat, que un crític li havia dit: "expliqui'm el llibre que he de fer una ressenya". No sé fins a quin punt aquesta anècdota deu ser veritat o no, el que sí que tinc clar és que quan algú ens explica les seves sensacions en un blog després d'haver llegit un llibre, difícilment ho farà des de cap interès subreptici. És aquí on rau la grandesa de l'espai nou que s'ha obert amb els blogs.
Pel que fa a les llibreries, totalment d'acord: es reinventaran, no desapareixeran, penso jo. recordeu quan els supermercats van començar a vendre pa? Es deia que les panaderies desapareixien i, almenys les tradicionals, no han desaparegut: el pa que fornegen és incomparable amb el dels supermercats.
Salut i lectures!!!

zel ha dit...

Tan que m'agrada llegir i reconec que estic desaprofitant l'espai del blog. procuraré fer-ne algun apunt, és una bona pensada, gràcies per l'aportació!

el llibreter ha dit...

Ara estic llegint, Olga, un llibre molt divertit i instructiu que sortirà en català a l'octubre: Com parlar dels llibres que no hem llegit de Pierre Bayard. Crec que algun crític s'emprenyarà perquè posa al descobert tàctiques que haurien de romandre en el més sepulcral dels secrets...


Zel: m'he quedat aclaparat per la teva activitat blogaire. Crec que només havia visitat humans.0, de manera esmenaré el meu desconeixement durant els propers dies.

Salutacions cordials.

L'Espolsada llibres ha dit...

Lectors com en Quimet fan que la feina valgui la pena, oi senyor llibreter? Celebro que siguis optimista pel futur de les llibreries, ahir en plena diada xerrava amb un col·lega llibreter i era ben pessimista... Avui, però, quan he obert la llibreria i ha entrat el primer client he tornat a somriure.

Miquel(València) ha dit...

Jo continue comprant a la llibreria de tota la vida: TIRANT LO BLANCH (darrere de la facultat d'Història de valència). Si veniu ací no dubteu d'anar-hi, us atendran de meravella i podreu intercanviar opinions amb els llibreters que us atendran, res a veure amb els de les grans superfícies. He de confessar que una vegada em vaig comprar un llibre a una d'elles, i quan vaig dir el nom de l'autor -Jaume Cabré- em van preguntar si Jaume s'escrivia amb J o amb CH (el fonema inicial j a València es pronuncia com una "ch" castellana. El cognom, que a priori no semblava difícil, també va ser una odissea (us preguntareu perquè vaig haver de dir-li el nom de l'autor, però és que a les grans superfícies de valència els llibres en català els tenen ben i ben amagats).
En fi, la primera i l'última.
Tinc pendent llegir un autor que tinc entés que li agrada, sr llibreter: M Bellatín, a vore si prompte puc començar-lo!

Sílvia ha dit...

A mi també m'agrada més una opinió que una crítica, per això quan recomano un llibre dono el meu parer o explico el que han opinat qui l'han llegit, i al meu blog intento fer comentaris personals, perquè no m'agrada la fredor de la resenya, ni el distanciament de la crítica, la lectura ha d'acostar-nos i no allunyar-nos.

Espolsada, sempre ens quedaràn lectors com en Quimet, no en tinc cap dubte.

Salutacions

el llibreter ha dit...

Crec que les innovacions tecnològiques són un repte abans que una amenaça, Espolsada. Com ja he dit en alguna ocasió, tenim la sort de viure un moment excepcional en què els conceptes de lectura, escriptura, autoria, mediació, edició i tants altres es troben en constant redefinició.

De la llibreria Tirant lo Blanch conec només l’editorial, que va publicar el magnífic Tirant en l’edició d’Albert Hauf i altres coses igualment llamineres. A veure si m’escapo un cap de setmana a València per fer turisme de llibreries i la visito.

Tot i que una crítica no deixa de ser una opinió organitzada segons unes pautes establertes, l’opinió d’un client o d’un company té l’avantatge que respon a una relació personal, i les impressions resulten més vives perquè hi pot haver l’afecte i, per tant, solen ser més perdurables. Crec que és per això, Sílvia, que són les primeres que ens vénen al cap quan hem de parlar d’un llibre que no hem llegit.

Salutacions cordials.