Aldo Sabor comença a exercir de periodista sense tenir la més mínima noció sobre la professió. Però l’acció en què aviat es veurà immers l’empeny a trobar, per la pura acció d’escriure, un procediment per lliurar a temps les seves cròniques, especialitzades des del principi en la lluita entre el Bé i el Mal. A partir de dades disperses que barregen fets extrets de la cosa que per comoditat convindrem a anomenar realitat i suposicions sense gaire fonament elaborades a partir del seu fantasieig particular, elabora un relat dels fets tan coherent com, sovint, hilarant. Gràcies al procediment, aviat obté una molt bona acollida entre els lectors del diari; tan bona que el seus relats influeixen finalment en aquella noció que, a falta d’un terme més precís, acostumem a anomenar realitat.
Aldo Sabor sembla una màscara del propi César Aira, perquè també integra en la narració elements oferts per l’atzar, de manera que el text desenvolupa les seves pròpies regles, contra el concepte tradicional de versemblança.
El protagonista s’enamora de Karina, una artista conceptual. La relació del periodista amb l’art contemporani és nul·la: no l’entén, però percep que deu ser una mena de fabulós coneixement iniciàtic a l’abast d’una minoria selecta. Karina es dedica a la creació d’instal·lacions que aspiren a modificar el conjunt de percepcions que s’aixopluguen sota el discutible concepte de realitat. En cap moment se’ns descobreixen els fonaments estètics de la seva activitat. De fet, és força mandrosa i improvisadora, trets que s’assemblen molt a l’actitud que César Aira afirma mantenir amb la creació literària.
Aldo Sabor i Karina, cadascun amb les eines pròpies de la seva professió, no fan altra cosa, doncs, que modificar la, diguem-ne, realitat a partir del simulacre, ni que sigui de manera involuntària. Tots dos adrecen la seva atenció a l’enfrontament entre el Mal i el Bé, representats pel professor Frasca, el dolent dolentíssim savi boig que vol dominar el món, i per Barbaverde, un súper heroi paradoxal, sempre esquiu, imprevisible i que, de fet, és el menys interessant dels personatges.
Las aventuras de Barbaverde recull quatre novel·les breus de César Aira. A El gran salmón, el professor Frasca amenaça el món amb un salmó que fa cinquanta mil milions d’anys llum de llarg, de manera que al seu pas per l’Univers modifica la trajectòria de les galàxies. A El secreto del Presente, el professor Frasca vol suprimir el temps present mitjançant l’anacronisme, en un Egipte on els habitants parlen egipci i escriuen amb jeroglífics. A Los juguetes, el professor Frasca vol substituir això que, si no trobo cap alternativa més satisfactòria, continuaré anomenant realitat per les joguines i dominar un món poblat de barbies i airgamboys de carn i ossos. A En el gran hotel, el professor Frasca vol fer veure que pretén apoderar-se del control sobre els números tot subhastant-los, quan en realitat és una estratagema per foradar l’Univers.
Els lectors de César Aira ja coneixem les diverses encarnacions del savi boig que vol dominar el món, i també l’estil dels procediments que empren per aconseguir-ho. A El congreso de literatura, un científic tenebrós anomenat casualment César, ordeix el pla de crear un exèrcit de clons de Carlos Fuentes. Però no cal ser un savi boig per desplegar procediments que aspirin modificar la —què hi farem— realitat. A Las curas milagrosas del Doctor Aira, el protagonista, un tal César Aira, procedeix a modificar les lleis de l’Univers a partir de la gestualitat i del domini del llenguatge, de manera que mitjançant la Cura Milagrosa substitueix el Vell Univers per un Nou Univers, i la substitució és tan perfecta en l’execució del procediment que només ell se n’adona, malgrat el ridícul en què ha caigut davant l’audiència d’un programa de televisió.
Aldo Sabor sembla una màscara del propi César Aira, perquè també integra en la narració elements oferts per l’atzar, de manera que el text desenvolupa les seves pròpies regles, contra el concepte tradicional de versemblança.
El protagonista s’enamora de Karina, una artista conceptual. La relació del periodista amb l’art contemporani és nul·la: no l’entén, però percep que deu ser una mena de fabulós coneixement iniciàtic a l’abast d’una minoria selecta. Karina es dedica a la creació d’instal·lacions que aspiren a modificar el conjunt de percepcions que s’aixopluguen sota el discutible concepte de realitat. En cap moment se’ns descobreixen els fonaments estètics de la seva activitat. De fet, és força mandrosa i improvisadora, trets que s’assemblen molt a l’actitud que César Aira afirma mantenir amb la creació literària.
Aldo Sabor i Karina, cadascun amb les eines pròpies de la seva professió, no fan altra cosa, doncs, que modificar la, diguem-ne, realitat a partir del simulacre, ni que sigui de manera involuntària. Tots dos adrecen la seva atenció a l’enfrontament entre el Mal i el Bé, representats pel professor Frasca, el dolent dolentíssim savi boig que vol dominar el món, i per Barbaverde, un súper heroi paradoxal, sempre esquiu, imprevisible i que, de fet, és el menys interessant dels personatges.
Las aventuras de Barbaverde recull quatre novel·les breus de César Aira. A El gran salmón, el professor Frasca amenaça el món amb un salmó que fa cinquanta mil milions d’anys llum de llarg, de manera que al seu pas per l’Univers modifica la trajectòria de les galàxies. A El secreto del Presente, el professor Frasca vol suprimir el temps present mitjançant l’anacronisme, en un Egipte on els habitants parlen egipci i escriuen amb jeroglífics. A Los juguetes, el professor Frasca vol substituir això que, si no trobo cap alternativa més satisfactòria, continuaré anomenant realitat per les joguines i dominar un món poblat de barbies i airgamboys de carn i ossos. A En el gran hotel, el professor Frasca vol fer veure que pretén apoderar-se del control sobre els números tot subhastant-los, quan en realitat és una estratagema per foradar l’Univers.
Els lectors de César Aira ja coneixem les diverses encarnacions del savi boig que vol dominar el món, i també l’estil dels procediments que empren per aconseguir-ho. A El congreso de literatura, un científic tenebrós anomenat casualment César, ordeix el pla de crear un exèrcit de clons de Carlos Fuentes. Però no cal ser un savi boig per desplegar procediments que aspirin modificar la —què hi farem— realitat. A Las curas milagrosas del Doctor Aira, el protagonista, un tal César Aira, procedeix a modificar les lleis de l’Univers a partir de la gestualitat i del domini del llenguatge, de manera que mitjançant la Cura Milagrosa substitueix el Vell Univers per un Nou Univers, i la substitució és tan perfecta en l’execució del procediment que només ell se n’adona, malgrat el ridícul en què ha caigut davant l’audiència d’un programa de televisió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada