diumenge, d’abril 27, 2008

Apagada analògica

. diumenge, d’abril 27, 2008

Un canvi de cal·ligrafia que al cap dels anys tornava antiquats els manuscrits més antics, els quals restaven arraconats a la biblioteca fins que algú feia servir el pergamí on descansava aquella lletra il·legible per enquadernar llibres nous. El pas del rotlle al còdex, cap al segle IV dC, amb el canvi en els hàbits d’escriptura i lectura que va menar també a l’oblit els títols que no van ser copiats a temps. Cada canvi en les formes de transmissió de l’escriptura ha comportat la pèrdua d’infinitat d’obres.

Segles més tard, no és que els incunables imitessin el llibre manuscrit, és que en els inicis de la impremta era difícil concebre una forma diferent de llibre. Si bé hi havia qui desdenyava aristocràticament la producció en sèrie de còdex, la possibilitat fins llavors impensable de poder consultar exemplars idèntics del mateix títol a París, Venècia, Londres o València, o la major facilitat amb què les biblioteques particulars creixien, anaven modificant lentament els hàbits de lectura. Malgrat que al voltant de les universitats existien tallers de copistes que s’afanyaven a produir llibres amb materials de baixa qualitat, la consolidació de la impremta va permetre la difusió de la lectura extensiva, sense que la lectura intensiva fins llavors predominant es perdés del tot.

Més important que l’aparició de reproductors de llibres electrònics és l’aparició d’una nova forma de lectura que exigeix el domini d’estratègies i habilitats que canvien la forma d’atenció al text. Tinc la sensació que aparells com el Kindle d’Amazon o el Reader de Sony o el Papyre de Grammata i similars tenen a veure amb la inèrcia d’associar el llibre a una forma exclusiva de transmissió textual, com segles enrere els incunables s’assemblaven als manuscrits fins que van desenvolupar estratègies tipogràfiques pròpies. La forma idònia de transmissió del llibre electrònic seria, doncs, l’ordinador. Per què voldria un aparell diferent per llegir llibres de l’aparell que utilitzo habitualment per llegir en pantalla? Cada vegada que hi penso estic més convençut que l’evolució dels ordinadors portàtils relegarà els reproductors de llibres electrònics a les lleixes dels museus d’invents curiosos.

14 comentaris:

arlequí ha dit...

Hola Llibreter. La societat canvia constantment, i la forma de fer i llegir llibres també. Tot està en un continu progrés, l'important és que la literatura no es perdi, i no ens deixi orfes de cultura.

Salutacions d'una professora
de secundària ;-)

Anònim ha dit...

No sé què dir-li senyor llibreter. De fet, per escoltar música, un no va amb el l'ordinador portàtil. Per analogia, sembla que la tendència sigui una altra.

el llibreter ha dit...

Assistim, Antaviana, a un moment excepcional de canvi no solament tecnològic sinó també de transmissió i recepció del coneixement. És molt difícil preveure com llegirem d’aquí a cent anys, però tenim el privilegi d’assistir a un canvi radical.

Em sembla que l’atenció que demanaria la música perquè s’assemblés a la lectura de llibres, benvolgut anònim, seria assistir a un concert. Puc escoltar música al gimnàs o mentre planxo la roba, però no llegir un llibre. Per a mi, llegir un llibre en pantalla vol dir gaudir dels avantatges d’internet: accés immediat a diccionaris i enciclopèdies, poder cercar opinions sobre l’autor, saber quins llibres del mateix autor estan disponibles a la xarxa o a les llibreries, escriure notes al marge o en un document apart, etc. És per això que els aparells específics per a la lectura de llibres electrònics em semblen una redundància: els ordinadors portàtils són cada cops més portàtils. Els reproductors de llibre electrònic, en cavi, tenen moltes limitacions, a banda de la diversitat de propostes, que em recorda a la pugna entre VHS i Beta per fer-se amb el mercat de vídeo: al final, ni l'un ni l'altre.

Salutacions cordials.

El llegidor pecador ha dit...

Veritablement lúcid.
Tot remenant, de manera analògica, em trobo amb això:

"Acaba de posar-se a la venda un producte revolucionari per al coneixement. Compacte, organitzat i sistemàtic, hom l´ha batejat amb les sigles L.L.I.B.R.E. No necessita cablejat ni circuits elèctrics, no porta piles, no cal endollar-lo ni engegar-lo. N´hi ha prou d´aixecar-ne la tapa!
(...)
El L.L.I.B.R.E. pot ser activat en qualsevol moment i només d´obrir-lo carrega automàticament el contingut. És un visualitzador òptic que mai no s´apaga, ni cal reinstal.lar el text. La incorporació de la millora 'fullejar i mirar' fa que el client pugui passar instantàniament a qualsevol pàgina i anar endavant i endarrere amb total llibertat.
(...)
L´opció addicional anomenada 'punt de lectura' permet obrir el L.L.I.B.R.E. en el lloc exacte on l´heu desactivat per última vegada, i el mateix 'punt de lectura' pot ser emprat en diferents L.L.I.B.R.Es fabricats per diferents marques. Si cal, també es poden fer servir diversos 'punts de lectura' dins un mateix L.L.I.B.R.E. a fi d´emmagatzemar diverses finestres de visualització a la vegada. La quantitat de 'punts de lectura' només és limitada pel nombre de pàgines del L.L.I.B.R.E.".

Això és part d´un article del senyor Espinàs al diari AVUI de fa uns vint anys, l´original és "un text cibernàutic de Diego Saglia caçat per Pilar Orero i anostrat per Francesc Parcerisas".

el llibreter ha dit...

Ningú nega la funcionalitat del llibre, llegidor. Ni la bellesa i el plaer que es desprenen d'un llibre ben editat. Em plantejo fins a quin punt el canvi d'hàbits de lectura pot afectar en el futur a la llegibilitat del llibre de paper i, més específicament, els invents que pretenen imitar-lo però amb cables. Llegir en pantalla és molt diferent a llegir un llibre de paper: les estratègies de lectura i, sobretot, la mena d'atenció que requereix cada forma de lectura són molt diferents. Sens dubte, paper i pantalla conviuran durant molt de temps: dècades, segles? No ho tinc clar, però en qualsevol cas no es tracta d'un simple canvi tecnològic, d'una cosa per l'altra.

Salutacions cordials.

Ferran ha dit...

I mi em fa l'efecte que el canvi serà lent. De fet el pas del pergamí manuscrit al llibre modern també ho va ser.
Finalment, suposo que acabarà existint alguna cosa que substitueixi e llibre que podem portar sempre a la mà i llegir en el metro o a un banc a la plaça o al parc. De moment, el portàtil no és pràctic per a fer-ho: massa gros, massa pesant.
De totes meneres he de confesar-vos que jo ja he arribat tard. A mí deixeu-me el llibre de paper. En recurs electrònic puc llegir alguna cosa curta, però res mes.

Ferran ha dit...

I fixa't com funciona el tema que he hagut de clickar tres vegades per a que sortis el comentari anterior. El "blogspot", per evitar l'spam, demana que reproduexis una serie de caracters, pero els distorsiona tant, que son imposibles de llegir!, hahahahaha

Biel Barnils ha dit...

A mi m'interessa més que el format com canviarà la nostra manera de llegir i escriure textos ja que sempre que ha canviat el format ha canviat la manera de redactar i per tant de llegir.
Sí que penso que els llibres de consulta -diccionaris, enciclopèdies, llibres de cuina, etc.- acabaran essent només de consulta digital, doncs són puntuals i poden actualitzar-se al moment.
Interessants aquests canvis on tothom especula i ningú sap del cert cap a on anem, tot i que sí que sabem que anem cap alguna cosa nova, imprevisible, fascinant, plena de pors i esperances, de detractors i afèrrims defensors. Jo sóc sempre partidari del CANVI i de l'HETERODOXIA.

Salutacions cordials,

Sílvia ha dit...

Pot ser una alternativa per als lectors però, pels que els agrada regalar llibres, no és molt més atractiu el format paper? Especialment pel que fa als llibres infantils, per les il.lustracions, textures i demés.

Sílvia

enric faura ha dit...

Has pensat Llibreter que hi ha una certa semblança entre el pergamí i la pantalla?

Adjunto una cita de Roger Chartier sobre la que fa dies que hi penso: “Al leer en pantalla, el lector contemporáneo vuelve a encontrar algún aspecto de la postura del lector de la Antigüedad, pero este lector actual lee un rollo que se despliega en general verticalmente y que está dotado de todos los puntos de referencia propios de una forma que es la del libro. El cruce de estas dos lógicas define pues, en realidad, una relación con el texto por completo original.”

Chartier, Roger. (2000) ¿Muerte o transfiguración del lector? Las revoluciones de la cultura escrita. Diálogo e intervenciones. Gedisa: Barcelona. Pág.105.

el llibreter ha dit...

Hi estic d’acord, Ferran, que serà lent. Llegir en pantalla em sembla incompatible amb llegir Guerra i pau, per exemple: la mena d’atenció que exigeix cadascuna d’ambdues formes de lectura és incompatible. D’aquí el títol de l’apunt: fins quin punt una hipotètica apagada analògica faria que s’arraconessin com antigalles determinades obres que ara considerem cabdals de la cultura occidental? De la mateixa manera que un canvi de cal•ligrafia o el pas del rotlle al còdex va arraconar algunes obres que no s’adequaven a les formes de lectura més comunes.

Però hi ha també la possibilitat, Biel, que el llibre de paper serveixi, precisament, per a desconnectar. Que d’alguna manera, la irrupció de la lectura en pantalla convisqui amb la lectura tradicional i que a cadascuna se li assigni un paper determinat en la transmissió del coneixement. En qualsevol, la incertesa unida a la imaginació són molt estimulants, sens dubte.

És que en la il•lustració i el còmic s’estan publicant autèntiques joies, Sílvia. I la bellesa de molts llibres d’art és inimaginable en pantalla, encara que reprodueixi exactament les mateixes imatges. A veure qui és capaç de digitalitzar Un punt vermell!!!

No deixa de ser curiós, Enric, aquest aparent pas enrere. M’agrada molt Roger Chartier i precisament la gestualitat que acompanya a la lectura, tal com ell la descriu, és la que farà perdurar el llibre de paper: fins i tot un hipotètic lector que hagués llegit exclusivament en pantalla tota la vida no podria evitar escoltar la paraula lectura i associar-la a gest d’obrir un llibre.

Salutacions cordials.

Artur ha dit...

Sr llibreter el meu comentari no té relació amb el tema que tracten, simplement és per dir-li que gràcies a la seva admiració pel J Coca vaig sentir la necessitat de llegir-lo. He de reconèixer que fa anys havia començat una novel·la seva i me la vaig deixar. però cada moment és cada moment i suposos que a més a més tampoc som els mateixos després de molts anys. Així que, aprofitant la reedició de "la japonesa" (els llibres de Proa sempre m'atrauen) me'l vaig comprar. M'ha semblat una gran novel·la, potser de lectura obligatòria i tot a les facultats de filologia, no pel llenguatge, sinó per la focalització i per altres aspectes que no diré per no fer-me llarg.
El meu cunyat em deixarà "cara d'àngel", ja li diré.

el llibreter ha dit...

La japonesa em va semblar un llibre molt subtil que demostra la versatilitat de Jordi Coca per adoptar punts de vista molt arriscats i reeixir. Com a Cara d'àngel, sobre la qual vaig escriure un apunt fa temps.

L'apunt que dedico avui a L'emperador me l'ha suggerit el teu comentari.

Sañlutacions cordials.

César ha dit...

No me había parado a pensar si los libros electrónicos podían perder terreno frente a otros formatos, excepto, quizá, que no relegara al libro tradicional, por su autonomía (no necesita energía) y la inmediatez de acceso a su contenido. Pero, por razones ecológicas, aposté por el formato electrónico. Pero quizá tengas razón y, por causa de sus primos hermanos, los portátiles, acabe en un museo de curiosidades.

César Noragueda