dimarts, d’abril 08, 2008

Esborrany

. dimarts, d’abril 08, 2008

A Rapala, de Jaume Subirana, llegeixo el poema «Lectura»:

En uns versos xinesos
de fa mil anys el vent
espolsa canyes altes,
els núvols de ponent
enfosqueixen la tarda.
Barreja de presents,
[...]

La barreja de presents és possible perquè ara el vent encara espolsa canyes altes i els núvols de ponent enfosqueixen la tarda, i potser també mil anys enrere els escodrinyaven amb l’esperança de pluja. Si el poeta esmentés estris desapareguts o al·ludís a algun mecanisme oblidat de tecnologies caduques, seria impossible barrejar els presents, excepte per a algun savi erudit. Però, a quin poeta xinès de fa mil anys es refereix el poema? Quants poemes escrits durant l’any que va ser escrit el poema al qual es refereix Jaume Subirana perduren? Quants llibres?

Com va escriure els versos del vent, les canyes i els núvols? No sabem si primer els va inscriure en una tauleta de cera i després, ell mateix o un expert cal·lígraf, amb una lletra més bella, els va traslladar a la seda o al paper. O potser els va pensar i quan va decidir abandonar el poema els va dictar de cor. A partir d’aquí podríem especular sobre la manera com es van difondre. ¿Els va lliurar delerós a algun amic de gust estricte? ¿Va esperar pacientment l’arribada d’alguna celebració pública o privada per dir-los? ¿Els va guardar dins d'un calaix, amb altres versos, fins que va considerar que ja podia publicar una antologia?

Ara que teclejo aquestes paraules i que aviat les publicaré al blog, quan acabi de decidir els enllaços i repassi el text, barrejaré inevitablement molts presents.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Ai, quants misteris.

De tant en tant repasso les versions de poesia xinesa que va fer Marià Manent fa ja molts anys i també penso coses així.

arlequí ha dit...

La manera com un poeta ha creat aquella obra i ha cercat aquelles paraules que rimen i s'harmonitzen només ho sap ell o ella. A nosaltres ens arriba la creació, la poesia. I a partir d'aquí podem imaginar el com del poema.

Salutacions cordials des del present que aviat serà passat!

El llegidor pecador ha dit...

Amb això també he sofert una veritable "barreja de presents", escolteu, escolteu:

"Es una noche de invierno avanzada.
Estoy absorto en la lectura
De un libro y me olvido de irme a
La cama. Mi mujer me coge la
Lámpara y me dice: '¿Sabes qué hora es?'."

NOCHE DE INVIERNO és un poema de Yuan Mei (1716-1797). "El amor y el tiempo y su mudanza. Cien nuevas versiones de poesía china." de GADIR EDITORIAL.

el llibreter ha dit...

És el misteri de les paraules i els motius que perduren, i de quina manera perduren, Júlia.

Però no deixa de ser interessant, Arlequí, la part més, diguem-ne, material: quins estris va fer servir per fixar les paraules, com es van difondre; coses essencials perquè el ressò dels seus versos arribi, mil anys després, a un poema de Jaume Subirana i, de retruc, aquí.

Jo sóc més diürn, Llegidor pecador. Pocs llibres m'han mantingut fins a altes hores de la nit.

Salutacions cordials.

Jaume ha dit...

Gràcies, Júlia, Arlequí, Llegidor Llibreter! Si voleu passar per les Coses de Rapala (http://cosesderapala.blogspot.com/2008/04/el-llibreter-i-zagajewski.html) hi continuo la conversa, convidant-hi també Adam Zagajewski...