diumenge, d’abril 22, 2007

Poques hores abans

. diumenge, d’abril 22, 2007

I si en comptes d’escriure sobre llibres que m’agradaria llegir hagués escrit sobre llibres llegits, quins hauria triat? El Lleó de Böcklin i sis contes més de Miquel de Palol, segurament, com també En defensa de la intolerancia d’Slavoj Žižek. I Algun Alabatre: el l’hèlix cubista de Silvie Rothkovic a Helicòpter? La despoesia de l’impoeta Lluís Urpinell a Naips Nous? Molt probablement, però, Los fòssils (al ras) de Joan Todó. La matèria primera de Francesc Serés sens dubte, com també La japonesa de Jordi Coca, que ha gaudit d’una ben merescuda reedició. I alguna cosa més. Però Sant Jordi és sobretot l’expectativa de trobar bons llibres entre les novetats que es concentren al voltant de la diada, que no és tan sols el 23 d’abril: els qui tenen el costum de visitar regularment les seves llibreries favorites ja han tingut l’oportunitat de descobrir algunes sorpreses; títols que romandran a les taules de novetats uns mesos més. I després, molts encara es trobaran als prestatges. Als llibres que esmento a l’article del suplement Cultura/s podria haver afegit algunes troballes més si hagués pogut ajornar uns dies la data de lliurament: La consola de Cadaqués o somnis d’un fill putatiu... de Vicenç Altaió i Claret Serrahima o Afterpop d’Eloy Fernández Porta.

Editorials grans i petites, autors molt o poc coneguts: bibliodiversitat. A Vilaweb Lletres ofereixen tres-cents títols, dels quals només setze corresponen a la categoria de “llibres mediàtics”. Sempre m’ha sorprès que aquesta minoria sorollosa esdevingui l’argument principal contra la diada, per dir que si Sant Jordi no és com abans, que si s’ha perdut no sé quines coses. Hi ha bons llibres que no fan gens de soroll, que també els trobareu a les parades, als carrers del barri o a la Plaça de la Vila, però sobretot a l’interior de la llibreria.

A més a més a més dels suplements de diari que ressenyen centenars de novetats, també hi ha l’opció de llegir l’especial cinquè aniversari de la revista Paper de Vidre, on trobareu llibres que no són novetat editorial però sí són novetat cada cop que hi tornem. Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, A sang freda de Truman Capote, Solitud de Víctor Català, El Quixot de Cervantes, Rayuela de Julio Cortázar, El nom de la rosa d’Umberto Eco, L’Odissea d’Homer, Una solitud massa sorollosa de Bohumil Hrabal, El procés de Kafka, Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, Exercicis d’estil de Raymond Queneau, El vigilant en el camp de sègol de Salinger, Atlàntida de Jacint Verdaguer... entre mols altres títols reescrits en sis línies per alguns dels qui hem col·laborat a la revista. La meva tria: Ígur Neblí de Miquel de Palol.

Sant Jordi ha servit de pretext també perquè la televisió ens torni una mica d’alegria. M’ha semblat que la primera emissió de L’hora del lector era tota una declaració de principis. Divendres, Emili Manzano presentava un programa on es parlava de poc títols i ben explicats. Manté la millor qualitat de Saló de lectura: foragitar el ritme televisiu —que fa prevaler el contenidor sobre el contingut—i imposar un temps més calmat, el temps de la lectura i de l’experiència del lector, a la pròpia televisió. També m’ha semblat excel·lent que triés Llibert Tarragó, editor de Tinta blava, per inaugurar el programa: un homenatge als qui amb rigor i passió treballen des de fa temps en la difusió de la literatura catalana. Una feina silenciosa que de vegades obté el reconeixement que mereix. L’entrevista a L’hora del lector n’és un exemple, com també ho és la crítica de Gloire incertaine de Joan Sales a Le Monde.

Demà és Sant Jordi. Els llibreters enllestim els últims detalls. Gràcies, Clara.


[Afegit unes hores després:

Un internauta m'avisa que al mateix suplement de Le Monde apareix una crítica a la traducció de Curial e Güelfa, publicada per una altra editorial francesa que fa anys que dedica atenció als clàssics medievals: Anacharsis. ]

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Al mateix suplement del Le Monde surt també la crítica de la trad. de Curial e Gúelfa

Júlia ha dit...

Si es critica el llibre mediàtic, -jo ho faig-, no es pel seu volum real, sinó pel soroll que fa i per l'abús propagandístic que senyoreja.

Dels altres tres-cents o més, sovint costen de trobar a les llibreries els que vols, encara més si no són 'novetat'o si no són d'editorials majoritàries, i cal recórrer als encàrrecs.

el llibreter ha dit...

Jo em quedo amb la part bona, Júlia. Ja ho saps que no puc ser imparcial.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Aquesta és la queixa que sempre transmeto jo, Júlia. Però he promés recuperar l'optimisme, això sí, seguint la meva intuïció, res de ressenyes.

Anònim ha dit...

He llegit la llista dels 300. Una vegada més, els autors valencians totalment ignorats, amb poques excepcions (Ferran Torrent que hi apareix precisament per ser "mediàtic" i el poeta Manel Garcia Grau, tristament desaparegut fa poc). I poca cosa més: Hi ha novetats (perquè parlar d'obres d'autors valencians que no siguen novetats ni M'HO PROPOSE)molt interessants, com ´'últim ciutat de València PANA NEGRA (Joan Olivares), etc. Una llàstima, com sempre. Salutacions des d'Alacant

el llibreter ha dit...

La intuïció sempre és millor que les ressenyes, Quimet; encara que res no és infal·lible! Espero que hagis tingut sort!

Tens raó, Empar, i m'adjudico la part de culpa que em pertoca. Som a temps de rectificar.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Faríem bé de no caure en reivindicacions regionalistes perquè si ens "dividim" o tenim magre, però no et falta raó, Empar. Jo ja fa anys que vaig superar "l'etapa Ferran Torrent" (li dic així a allò que fem gairebé tots de llegir el Torrent per dir que llegim algun autor valencià), i això m'ha permès descobrir la narrativa valenciana actual. No hi tinc res contra el Torrent (faltaria més), però "eclipsa" autors que, sota el meu criteri, són més interessants i, el més important, escriuen millor. Ara mateix he acabat FEMENÍ SINGULAR, l'últim premi "vila de Teulada", d'un noi jove que no coneixia, i fa poc vaig llegir EL TANGO DE L'ANARQUISTA, d'Hernàndez-Xulvi (bromera), molt ben escrit i molt profund. Així que ja ho veus, Empar, anem llegint escriptors valencians (i mallorquins), tinc a l'agenda V Josep Escartí, del qual me n'han parlat molt i molt bé, i tinc curiositat per l'Olivares, de qui tant se n'ha parlat per aquí. Però ja et dic, faríem bé de no anar escombrant (Agranant que dieu vosaltres) cap a casa.

Anònim ha dit...

Hola a tots/es. Casualment li vaig regalar al meu home "femení singular", el premi vila de Teulada sempre resulta molt interessant.

Pel que fa a l'altra qüestió, Artur, la meua intenció no era fer "xovinisme" barat. Jo, per sort, gaudesc de molt de temps lliure i puc llegir molt, per això puc dir sense massa gosadia que hi ha autors valencians molt , molt vàlids. Però, en canvi, només has d'entrar a la web de bromera i comprovar que quasi cap d'ells reedita (veuràs que tot són edició:1, i això que segons tinc entès solen ser de 500 exemplars).
En un altre missatge vaig dir que a Barcelona no havia trobat editorials valencianes i em van corregir (el mateix llibreter va apuntar que té cosetes de Denes, bromera, tàndem, brosquil...), però resulta una miqueta fosc comprovar que a Catalunya pocs coneixen la literatura d'autors valencians. M'alegra saber que has llegit Hernández-xulvi. D'Escartí només he llegit "Nomdedéu", però no puc ser-te objectiva perquè no m'agrda massa la novel·la històrica, Pel que fa a Olivares, he de dir-te que escriu com els àngels. "Vespres de Sang" és magnífic (va guanyar el ciutat d'alzira i, ves per on, els del jurat eren quasi tot catalans: Davis Castillo, Baulenas...). aquest sí que ha arribat a la 2a edició, imagina't si és BO!!!!!!!
Et deixo una recomanació i una petició, Artur.
Recomanació: "Les urpes del llop" (bromera): Immensa, profunda, amb un domini del ritme interessantíssim.
Petició: Què em recomanes d'Albert Roig, no he llegit res seu i n'he sentit a parlar molt.
Una abraçada al llibreter.

PD: Preguntava fa poc per "Les veus del Pamano" que el tinc a l'"igüera" i no va haver-hi sort, què em dieu?
Salutacions des d'Alacant

Anònim ha dit...

Quin goig Sant Jordi!!!!! Vaig fer cas d'una de les recomanacions del llibreter: la japonesa. L'altra compra va ser cementiris de butxaca.
del tema que debateu vull dir que ací al P Valencià es repartiria a parts iguals la venda d'autors valencians i catalanas (mallorquins molt menys, això és cert) , vull dir de la literatura en català, clar, perquè el total està clar que és 95 % Castellà, de fet ja heu vist que les meves adquisicions de Sant jordi han estat dos autors catalans. i al principat no crec que la cosa estiga tant repartida.
Artur estic d'acord en què no fem bé de reivindicar autors vaklencians només perquè sí, però em sembla que és una evidència que si J Olivares, V Usó o V Pallarès foren catalans ocuparien un lloc important en el panorama de la literatura catalana (un lloc que, com dieu , ha quedat reservat a Torrent i a Clara-simó, i jo credc que molt injustament). La bona literatura és, simplement això, bona literatura, però alguns passen (i supose que passaran) desapercebuts pel simple fet de no ser catalans. Aquí rau lo trist.
Us recomane el blog de Júlia "la panxa del bou". sempre inclou articles molt interessants. salut.

Anònim ha dit...

95% en castellà???? Doncs noi, si ni vosaltres mateixos llegiu els vostres autors com els hem de llegir aquí a Catalunya?
I si llegim el Torrent doncs és perquè és el que tenim més a l'abast.

Anònim ha dit...

llibreter enhorabona pel blog. Sóc de Benicàssim, i ací tens molts seguidors. A mi me l'ha recomanat una companya de treball.
A l'anònim vullc dir-li que unes nocions de sociolinüistica no li anirien malament per entendre això del 95% castellà, 5 % català ací al P Valencià.
Estic d'acord en el pòdium d'autors valencians que heu establert, de V Usó només he llegit una obra, però J Olivares i Vicent Pallarès són dos escriptors de primera divisió (i posició Xampions Leage, diria jo!).
Algú ha llegit alguna cosa de Robert Saladrigas? Agrairia consell. Gràcies.
P D: Hui fa 300 anys que els valencians perguérem els nostres furs!!!

el llibreter ha dit...

Us agraeixo molt els vostres suggeriments. Llegir-vos fa tornar optimista.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

No he llegit res del Roig, Empar. Gràcies per la recomanació, la tindré en compte.
A veure si les vostres propostes serveixen perquè ens animem més a llegir autors valencians. I si hi ha algun mallorquí que ens pugui recomanar algun escriptor interessant (seguint la mateixa línia i que no siguin els de sempre que ja coneixem)

Anònim ha dit...

Ah!!!!! Se m'oblidava, he sabut que es farà una pel·lícula sobre VESPRES DE SANG, de l'autor que ens heu parlat, J Olivares. Adéu

Anònim ha dit...

Hola a tothom. És una alegria que Quimet recuperara l'ptimisme, ja ens dirà què ho ha possibilitat (quines lectures, vull dir).
Estic un poc decebuda per la poca col·laboració de la meua pregunta d'Albert Roig. Vinga, que segur que n'heu llegit alguna coseta d'ell i escriure un parell de línies no costa tant!!
Volia dir que he llegit "Cara àngel" de Jordi Coca i m'ha agradat. Així que aprofito l'avinantesa perquè quedi clar que les meues reivindicacions dels autors valencians no implicaven un "tancament" per part meva. Jo llegeixo autors de tot arreu. Una abraçada des d'Alacant.
PD: Benvinguts als nous, com Boro de Benicàssim. D'allí conec una professora de secundària, Mercè, una lectora empedreïda de qui sempre segueixo els consells.

el llibreter ha dit...

L'Albert Roig mereix un apunt, Empar. A veure si la propera setmana, que tinc uns dies de festa, m'hi poso.

Salutacions cordials.