dijous, d’abril 12, 2007

Bon dia

. dijous, d’abril 12, 2007

Bon dia, la B10 és d’ús individual o la podem utilitzar dues persones? València, Valéncia, Valencia. Impossible restar indiferent; observo les ferides del conflicte: adhesius amb «No mos fareu catalans» a la delegació de la Universitat Oberta de Catalunya. Bon dia, dos tiquets. Quatre euros. I entrem a l’IVAM, on visitem l'exposició sobre la velocitat a l’art contemporani i una altra sobre el Pop Art a la col·lecció permanent del museu. Ara em penedeixo de no haver comprat alguns dels catàlegs que saldaven a onze euros, a la llibreria: Muntadas, Ràfols Casamada, Alfred Jarry... A la web encara no han penjat la informació sobre les exposicions actuals. Bon dia, un tallat i un bitter. Seiem a la terrassa després de tres hores de culturitzar-nos intensament. Un passeig pel barri del Carme i pels voltants de la Seu. A les oficines de “la Caixa”, tota la publicitat en espanyol. En canvi, la publicitat de la CAM i Bancaja a Catalunya en espanyol i en valencià. De tornada cap a l’hotel, l’FNAC que hi ha a prop de l’Estació del Nord. Faig un cop d’ull a la secció de literatura catalana i la decepció no pot ser més gran: arraconada, amb els prestatges plens de novetats, la qual cosa vol dir que no hi ha gaire fons. Poques editorials valencianes. Desisteixo de mirar si hi ha llibres en català a les altres seccions. L’endemà plou. Després d’esmorzar al restaurant de l’hotel, baixo a la cafeteria. La cambrera em demana en espanyol si vull alguna cosa. Bon dia, no, només vull fumar, gràcies. Molt bé, respon, en català. És l’únic lloc de l’hotel on es pot fumar. Bon dia, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània? Sí, està ací, i el noi de l’oficina d’informació em traça l’itinerari al plànol de la ciutat. No pot ser més fàcil arribar-hi, però està tancat per vacances. No puc visitar la llibreria Tres i Quatre i decideixo que no aniré a les altres que Vicent Partal esmentava en el seu mapa íntim de llibreries: la de la Universitat de València, la llibreria Soriano i la llibreria París-València del carrer Pelai segurament estan tancades també. Setmana Santa. Sota la pluja, anem cap a la València del segle XXI: Palau de la Música, Palau de les Arts... Surt el sol. Al centre comercial El Saler miro els llibres que hi ha al Carrefour. Ni un sol llibre en català. Aquest és el pitjor diagnòstic sobre l’ús del català a València que vist mai. Amanida valenciana, paella valenciana, tot molt valencià a la platja de la Malva-rosa. La capçalera Valéncia hui ho explica tot: pren partit pel blaverisme de la manera més visible però, a l’hora d’escriure, el diari és en espanyol. Així, doncs, era això. L’endemà arribo a casa, navego per la catosfera. Invasió subtil: cada vegada és més difícil comprar llibres en català a València. Tirant al cap. Pixelades.

17 comentaris:

Pere ha dit...

A molts quilometres de Valencia, i en un ordinador public que no em deixa posar accents ni altres signes, no em puc allargar tant com caldria per comentar la teua nota. Nomes dues anecdotes sobre el famos adhesiu. La primera versio deia "No ens fareu catalans", pero algu degue pensar que allo encara sonava massa catala...
La segona, que en aquesta ciutat del nord d'Europa, ahir mateix fotografiarem enganxat en una fanal l'adhesiu que convoca a la manifestacio que commemorara el proper 25 d'Abril a Valencia.
Salutacions. I en continuarem parlant.

Miquel (València) ha dit...

Moltes gràcies per fer-te ressò de la nostra situació. Segueixo amb deler el teu blog.
És tan dur parlar , viure, llegir en català a València... En fi. És per això que alguns escriptors com Toni Cucarella han manifestat ja que "abandonen". Una autèntica llàstima. Segurament no és la solució, però cal respectar-ho. Ja que vaig llegir que algú parlava de bons escriptors valencians (i oc mediàtics) com l'Olivares i Vicent Usó, aprofito per fer dues recomanacions: "la pols i el desig" de J Moncho, i "les urpes del llop" del català-valencià V. Pallarés.
A reveure

Enric ha dit...

Salutacions, Llibreter, bon dia.


Jo no estic d'acord -del tot- que s'haja reduït la presència de llibres en valencià/català a la ciutat de València, però la meua humil intervenció no va en eixa direcció.

Quan anava a l'escola, a tercer o quart d'EGB, l'any 84 o 85, es va introduir l'assignatura de valencià -disculpes si erre amb la data, però com a molt, serà un any o dos avall. Tota la resta de l'ensenyament era i el vaig rebre en castellà. Com jo, tota la meua generació i la majoria de la gent que ha vingut darrere.


A l'institut, excepte l'assignatura de valencià o de literatura valenciana (amb el nom de literatura valenciana estudiàvem els autors de tot el domini lingüístic), a més de la d'història, tota la resta, eren en castellà.

En alguns casos, els professors podien parlar en valencià, però els llibres eren en castellà....

Molt sovint m'envien missatges al mòbil els meus amics o gent que conec. Et parle de persones que poden tindre entre 20 i 30 anys. Com et penses que escriuen en valencià? Molt malament, de puta pena -i perdó per l'expressió. Quin nivell de valencià podem tindre -jo el primer- tota la gent que hem estudiat de manera aclaparadora en castellà?

Ara mateix, segons les dades, el 20% dels estudiants reben les classes en valencià. Les xifres, però, varien molt. A la ciutat de Castelló, a primària més del 60% de les classes són en valencià, però a secundària la xifra davalla i no arriba al 40%. A la Universitat Jaume I, les classes en valencià no arriben al 20%. A la ciutat d'Alacant, no arriba al 10% les classes de primària en què l'ensenyament és en valencià. Visita el FNAC d'Alacant i veuràs quants llibres hi ha en valencià.

Tot açò que he tractat d'escriure, amb errades i oblits, et pot ajudar a entendre els índex de lectura en valencià... i la presència del llibre en valencià/català a les prestageries de les llibreries. Supose que ara entendràs les raons per les quals Bromera va crear una fundació per a fomentar la lectura.

I podem seguir.... amb més casos i exemples.

Josep M. Fernández ha dit...

Benvingut a la crua realitat del nostre dia a dia.

Empar ha dit...

jo visc a Alacant i , ací baix, la situació ja és... no sé quin qualificatiu emprar. Al Corte Inglés "los libros en valenciano" ocupen un xicotet prestatge. Ara bé, per Nadal vaig anar tres dies a Barcelona amb el meu marit i tampoc vaig trobar llibres d'editorials valencianes a una llibreria molt important, no buscava res especial: Bromera, 3 i 4, brosquil, tàndem ... però va ser en va. I això , clar tampoc ajuda a expandir la creació dels escriptors valencians (i catalans i mallorquins, que no són pocs els qui han publicat i publiquen, en Bromera i Brosquil sobretot).
Si algú ha llegit LES VEUS DEL PAMANO de J Cabré li agrairia que em diguera què li ha semblat, me'l vaig comprar, precisament a Barcelona, i encara no me l'he començat. Una abraçada des d'alacant, on, encara que no ho parega, també hi ha lectors en català.

Blai ha dit...

Doncs sí, la situació del català ací baix és bastant fotuda.
Jo visc a Pedreguer (Marina Alta) un municipi d'uns 6500 hab. a mig camí entre València i Alacant i puc dir que aquesta és una zona excepcional. Tinc la sort que al meu poble, i als pobles del meu voltant, encara domina el valencià (permet-me que li diga valencià d'ara endavant que m'és més habitual), perquè quan eixim d'aquesta zona i baixem cap a Alacant o pugem a València, el valencià va perdent-se.
A pesar d'això, hem de lluitar per no perdre la llengua!!

PS: Si vols llegir una anècdota que em passà quan vaig anar a València fa un mes, llig açò->>
http://www.blaiserver.net/2007/03/27/hostes-vingueren/

Salut!

Júlia ha dit...

Recordo fa molts anys, a Gandia, haver trobat una llibreria amb llibres en català estratègicament amagada... Recordo també els molts incendis que castigaven llibreries valencianes durant una època. En canvi, vaig assistir a unes jornades de mestres, ja molts anys també, i la gent em va semblar molt més radical que pel principat. El fet és que una de les poques revistes culturals que es manté, El Temps, doncs... és filla d'allà.

Un altre tema és que no hem resolt, lingüísticament parlant, el tema de la valoració de les formes dialectals com caldria.

el llibreter ha dit...

La veritat és que no sabia ben bé com escriure aquest apunt. Amb molta precaució, és clar, perquè gairebé tres dies només permeten obtenir una idea molt superficial de les coses. La impressió és que el blaverisme més que crear divisió si ha aconseguit alguna cosa és desmobilització. M’imagino un valencià que ha redactar una nota per convocar una reunió de veïns, per exemple. Si opta per les Normes de Castelló sap que algú l’acusarà de catalanista, si opta per alguna de les alternatives del batibull secessionista algú l’acusarà —i amb raó— d’ignorant. Al final l’escriu en espanyol. Per això el cas de Valéncia hui em sembla que explica moltes coses.
Sobre la qüestió del blaverisme, em sembla que una de les coses més encertades que s’ha escrit és això:

Si el valencià és català no és perquè ho diguin els científics

Si el valencià és català no és perquè ho diguin els científics II


Una cosa que sempre he trobat indignant és la política de no intervenció del govern català o la por de Barcelona de guanyar-se la capitalitat de tot el domini lingüístic.

Però davant del pessimisme, i la tristesa, em sembla que valia la pena destacar que és possible dir bon dia a València i que et contestin en valencià.

Moltes gràcies per les vostres paraules.

Salutacions cordials.

Empar ha dit...

Cram quina alegria, algú de pedreguer!!! pedreguer és un dels pobles valencians on més valencià he sentit pels carrers (fins i tot més que a pobles de Castelló on el castellà ha entrat darrerament amb més força). Sobre això que dius de la nota en una reunió de veïns, vull pensar que la gent més jove (que, o bé ha estudiat EN valencià o, almenys ha donat ja l'assignatura) ja s'hi atreveix, de totes formes no és tan una qüestió de catalanisme o blaverisme (que en casos molt puntuals també), sino d'inseguretat lingüística i molt sovint de complex d'inferioritat. és una cosa que explica molt bé un professor de la U de València, Abelard Saragossà (persona entranyable, lluitadora i que fa un parell d'anys va estar amenaçat per l'ultradreta): els valencians ivim amb el complex de la llengua castellanitzada que parlem al carrer, i ens oblidem de les moltes coses positives que mantenim i que al Principat heu perdut: Ús d'EN + infinitiu, manteniment de l'estructura sintàctica tradicional catalana Nom+ adjectiu (que la TV· ha canviat ja per adjectiu+ nom) etc, etc. Tot això també caldria remarcar-ho.
En fi. Si tants valencians sentim ganes de, per exemple, entrar en blogs com aquest (o com el de Júlia), és que encara no està tot perdut. Però de vegades és dur viure a Alavant i qye la gent et mire malament per parlar en català amb la teua filla pel carrer, molt dur, ni us ho podeu imaginar! Besets

Blai ha dit...

Jejeje, Pedreguer resisteix!
Doncs sí, la veritat és que l'assumpte és molt delicat, però hem de lluitar perquè nos es perda tot això que comenteu.
Mireu com estan les coses que vaig anar amb uns amics a València i ens creuàrem amb un altre grup de joves castellanoparlants i quan ens escoltaren parlar en valencià, els sentirem comentar que si nosaltres estàvem parlant en italià.
La cosa està fotuda, però si hem resistit 300 anys, m'agradaria pensar que em podem resistir 300 més.

Per cert, ja que estem en un blog de llibres, m'agradaria recomanar-vos-en un d'interessant, que encara que no tinga res a veure amb el tema, està escrit per un valencià il·lustre i sobre un altre valencià il·lustre (sobre Roderic de Borja, el papa Alexandre VI): "Borja Papa" de Joan Francesc Mira, publicat per 3 i 4.

Gràcies i salut!

Cesc ha dit...

Discrepo de l'apreciació d'Empar, a Barcelona es poden trobar amb normalitat, afortunadament, els llibres de les editorials valencianes principalment els llibres de Bromera, mireu a Ona,Casa del Llibre, Laie,etc.

Anònim ha dit...

encara que no pogueres anar a 3i4. et vas estaviar deprimir-te.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies per tots els matisos que heu escrit. És una alegria llegir-vos, de debò.

Per la part que em toca, a més a més d'Afers, Bromera, PUV o 3i4, procurem tenir llibres d'altres editorials com Denes, Tàndem o Brosquil. En qualsevol cas és impossible ser exhaustius.

Salutacions cordials.

Empar ha dit...

Gràcies per la informació, Cesc. Més que una qüestió de discrepar o no es veu que a la llibreria que jo vaig anar no n'hi havia i jo vaig fer una generalització del tot INJUSTA. Me n'alegro de saber que teniu autors valencians al vostre abast.Merci i salut a tothom!

Miquel (valència) ha dit...

Algú podria recomanar-me algun llibre situat en postguerra, de l'estil de PA NEGRE, que em va agradar molt. Gràcies

el llibreter ha dit...

M'han parlat molt bé de Puta Postguerra de Josep Piera.

Salutacions

Miquel (València) ha dit...

Gràcies. Bo és saber-ho, no he llegit res de Piera, pot ser una bona ocasió. Quina satisfacció poder usar el blog per aconsellar-nos els uns als alytres. salut companys!