La xarxa infinita

A l'editorial del primer número de la revista Trama & texturas, Txetxu Barandiarán la situa a l’entorn dels estudis de la cultura escrita. M’ha semblat molt engrescador que el propòsit principal de la revista sigui esborrar la frontera entre paper i pantalla, de manera que s’estableixi una conversa entra ambdós àmbits. Això implica obrir un gran interrogant, del tot pertinent, perquè hores d’ara és fàcil percebre el canvi en els hàbits de lectura arran de la difusió de les noves tecnologies però em sembla molt difícil aventurar quin serà el resultat d’aquí a un parell de dècades. El fet de publicar la revista en paper i, alhora, mantenir un bloc que no reprodueix els continguts sinó que dialoga amb el ressò de la revista a internet resumeix aquest esperit indagador.

El contingut del primer número és excepcional. Com a targeta de presentació és difícilment superable. Dos grans coneixedors de la història de la lectura com el savi Roger Chartier i l’envejat Alberto Manguel s’ocupen de les llibreries. Si els responsables de la revista volien seduir els llibreters, almenys en el meu cas, ho han aconseguit. Alejandro Katz, editor que ha protagonitzat una de les irrupcions més importants de l’edició independent en espanyol, escriu un article molt lúcid sobre la queixa, el desconcert i la incertesa ara ja crònics al voltant del món del llibre. Entre els altres editors que també hi participen, voldria destacar Alejandro Sierra, de l’admirable Editorial Trotta. Precisament quina cosa sigui l’edició independent és el tema de l’article de Txetxu Barandiarán.

Com és lògic, els altres blogaires que hi participen fa molt de temps que s’ocupen de la relació entre lectura i tecnologia; són de visita obligada si es vol informació de qualitat sobre el tema. Així Juliana Boersner amb Ciberescrituras, José Antonio Millán amb El blog del futuro del libro, Tíscar Lara, Juan Varela amb Periodistas 21, Javier Celaya amb Comunicación cultural o Dosdoce, o Juan Pedro Quiñonero amb Una temporada en el infierno, per exemple, es troben entre els blocs que llegeixo regularment i a través dels quals he anat adquirint una percepció més exacta i complexa sobre l’àmbit cada cop més inabastable de la lectura. La revista proposa, a través d’una conversa que és anar i tornar del paper a la pantalla, una xarxa d’itineraris imprevisible i fascinant.

[Afegit el dilluns dia 16 d'abril; articles de la revista disponibles a la xarxa:

Tíscar Lara: El peregrino digital y la educación 2.0

Juan Pedro Quiñonero: Crítica de la ilusión blogográfica

Jordi Nadal, en pdf: Tampoco mis libros saben que yo existo. ]