Un bon tema per a un bloc com aquest seria la relació entre les publicacions de paper i les electròniques. Per escriure alguna cosa sobre això caldria trobar una frase que em permetés començar d'alguna manera que em sembli prou suggerent, alguna idea al voltant de l’empremta que segles de passar la pàgina amb els dits han deixat en els lectors; afirmar, per exemple, que encara que demà aparegués el llibre electrònic definitiu i tothom deixés de banda el llibre de paper, evocar la lectura significaria igualment al·ludir a una gestualitat on la mà que sosté el llibre seria el centre.
Un cop establerta la importància de l’acte de llegir un llibre de paper en la cosa anomenada imaginari col·lectiu, podria continuar amb un parell d’exemples que demostressin la insuficiència d’aquest lloc comú —això de plantejar una cosa per mirar de refutar-la immediatament és una pràctica retòrica molt habitual. I així, seria insuficient perquè, al igual que les campanyes institucionals de foment de la lectura, no té en compte la complexitat que ha guanyat la lectura amb les noves eines tecnològiques.
Els exemples que reforçarien la noció de complexitat haurien de fer referència a notícies recents, per raons d’economia en l’exposició. El primer podria ser Llibròfags, un lloc que ha començat a funcionar fa poc i que aprofita els recursos del web 2.0. Llibròfags seria un pretext excel·lent per introduir finalment el tema de l'apunt —la relació entre les publicacions electròniques i les de paper— mitjançant nocions com web semàntica, conversa o interactivitat.
El segon exemple podria ser Transports Ciberians, un altra bona notícia, on la noció de complexitat faria referència a altres aspectes que també trobem al web 2.0, com l’ús del vídeo o l’enregistrament sonor o la ràdio on-line i la preservació d’esdeveniments i publicacions. Per alleujar la impressió que potser acumulo massa dades, podria escriure un acudit a propòsit de la intensa polèmica entre els partidaris de cave canis i els qui defensaven, en canvi, que la revista hauria d’anomenar-se cave canem.
Però la influència de Pessoa m’induiria a sospesar la possibilitat que els exemples fossin tres, i així hauria de trobar una altra dada que reblés el tema. La recent publicació de llibre L’home que mira em serviria per recuperar la noció d’atenció, que ja vaig tocar a propòsit del llibre L’aeroplà del Raval. Tant l’un com l’altre demostren que hi ha blocs que, tot i renunciar a elements essencials a l’hora de passar al paper, com els comentaris i els enllaços, superen amb nota la prova del canvi de suport. Amb aquesta darrera frase podria fer un joc de paraules per afirmar que Ramon Alcoberro deu ser un molt bon professor: els seus raonaments són clars i no deixen indiferent; simplicitat i lucidesa a l’hora de tocar qüestions que poden semblar abstruses als qui no freqüentem gaire la filosofia.
Perquè l’apunt acabés de manera rodona, evitaria la temptació d’extreure’n cap mena de conclusió. I pensaria algun títol. L’última frase podria ser:
i així anem fent.
5 comentaris:
POtser me'n vaig una mica, o molt, del tema, però els llibres i els blocs els passa una mica com el cinema i el video. Davant la comoditat de veure una pel.lícula a casa, hi ha el ritual de mirar la cartellera , triar el títol amb la parella, sortir de casa, fer unes tapes, comentar el film. El llibre no és només llegir-lo: és tenir-lo, prestar-lo, parlar d'ell, triar-ne l'edició, comparar traduccions.
I felicitar-te pel blog. He arribat aquí des de l'home que mira i estic d'acord amb el que dius.
Per sort, és una hipòtesi molt agosarada: dubto molt que el llibre electrònic "definitiu" substitueixi el llibre de paper, almenys immediatament: la gestualitat associada a la lectura, precisament, permetrà que convisquin pacíficament. Hi ha llibres, com els diccionaris,enciclopèdies i obres tècniques que cal actualizar sovint, que amb el llibre electrònic guanyaran molt.
Salutacions i gràcies.
potser em fico on no em demanen, però tinc la impressió que la relació blocs/llibre imprès és semblant a la relació cinema/teatre en els primers anys del primer. el cine volia ser teatre. es pensava que havia de ser teatre. fins que va descobrir el primer pla i el tràveling. no dic que ningú no els hagi descobert, però tinc la impressió que de vegades vostès és plantegen la publicació impresa com una forma de legitimació...
Estic d'acord amb tu. Precisament a Atenció plantejo que hores d'ara és molt difícil aventurar quines formes de lectura s'imposaran en el futur. Fins que el llibre electrònic no sigui pensat des de les pròpies possibilitats tecnològiques en comptes de voler ser una imitació del llibre de paper no sabrem com anirà tot plegat. Per això segueixo amb molt d'interès blocs com el de J.A. Millán.
I bé, crec que deixo ben clar que m'interessen totes les formes de lectura, del llibre a la pantalla. No sé fins a quin punt es pot parlar de legitimació en aquest àmbit, no em sembla una paraula apropiada. Diria, si de cas, que cadascú pot trobar les raons de legitimació de les pròpies eleccions, que les autoritats legitimadores se les tria cadascú, o no.
Salutacions.
No crec pas que el llibre desapareixi, és un objecte molt màgic.
A més sempre hi ha llibres innovedosos i que sorprenen. L'altre dia remanant a una llibre ria de Barcelona vaig descobrir la col.lecció de llibres "El món per un forat-Llibres per pensar": una col.lecció de còmics sobre conflictes internacionals. Tot una descoberta...
Publica un comentari a l'entrada