L’aparició d’un nou lliurament de la revista Caràcters és sempre una bona notícia. Sobretot si comprovo que hi ha una certa afinitat amb la trajectòria erràtica de les meves lectures. El número 38 s’obre amb dos articles a propòsit del centenari d’Hannah Arendt. Fina Birulés ofereix una síntesi de la vigència de la pensadora alemanya i Simona Škrabec s’ocupa de la recepció mitjançant un comentari bibliogràfic, amb l’elogi de les Converses amb Hannah Arendt que ja vaig esmentar en una ocasió. Aquesta afinitat s’estén a altres títols que he també he intentat explicar al bloc i a la mateixa ocasió —Nacionalisme banal de Michael Billig i Els usos dels passat d’Enzo Traverso— o a algun article d’opinió com «Literatura o pensament», on Francesco Ardolino parla de la gestació del número 3 de la revista Descord. També hi trobo llibres que he llegit però que no he comentat. De vegades coincideixo amb l’opinió del crític, com és el cas de Jordi Rourera a la crítica de Cementiri de butxaca de Ramon Solsona:
sens dubte és un llibre amè, amb alguns relats on tot funciona com un rellotge i que proporciona força somriures. En canvi, en molts d’altres —massa— deixa en el lector una sensació d’inanitat i poca cosa.
O d’Arantxa Bea amb La decisió de Brandes d’Eduard Márquez:
Així, per l’obra desfilen, en lloc d’individus, ombres amb perfil humà, de traços més consistents o difuminats, segons els casos.
O de Manel Ollé sobre la trajectòria literària de Sergi Pàmies, autor d’un llibre magnífic que ha passat gairebé desapercebut: Si menges un neonoucentista sense fer ganyotes, o alguna cosa així. O d'Antoni Maestre sobre l'obra periodística del mateix autor, també al dossier que ocupa les pàgines centrals de la revista.
En altres ocasions discrepo, com és el cas de la crítica que Alícia Toledo fa de Qui vam ser de Lolita Bosch:
escrita al marge de les tendències dominants i amb una prosa audaç i rigorosa, visual i plena de colors. Brevetat i complexitat conviuen harmònicament en aquest conte llarg, singular, revitalitzador i que es distingeix des de la llunyania entre la muntanya de literatura accessible i de gèneres definits.
Les afinitats s’estenen a llibres que no he llegit però que d’alguna manera estic condemnat a fer-ho, com Un Home Vulgar de Miquel de Palol. O a l’entrevista a Josep Gregori i Joan Carles Girbés, amb el pretext dels vint anys d’Edicions Bromera.
9 comentaris:
hòstic, doncs jo dec haver anat a parar a les llufes: l'adrià chavarria fustigant amb disciplina de partit al cutillas, i els dos aquells que deliren sobre els poetes joves. en tot cas, trobo que l'ardolino aquí fa una mica de jutge i part...
No he llegit el Cutillas, però darrerament, no sé, començo a sentir com una mica de curiositat, no?
No he llegit cap llibre dels que esmentes, però la DECISIO DE BRANDES m'atrau, ja veurem què en faig...
la cosa és: llegir llibres o llegir ressenyes de llibres? si acumulem tota la premsa llegible sumaria més d'una llimona. ahir em mirava caràcters i vaig pensar en tu
A peu dret o assegut —depèn de la llibreria— sempre hi ha l'opció de llegir algunes pàgines a veure si fa el pes, Albert. La decisió de Brandes em va decebre perquè manté un cert engolament que ja em va desagradar a El silenci dels arbres. Però no em sembla un mal llibre: me'l vaig acabar, tot i que promet més que no dóna.
Curiositat, Ester, a veure què diuen dels llibres que anem llegint.
Salutacions cordials
Som afins en moltes de les afinitats, Llibreter. Salutacions!
Moltes bvegades és més una qüestió de subjectivitat i interessos que no pas d'expectatives ni infinitats. Recomano LA HIGUERA, del basc Ramiro Pinilla. No us deixarà indiferents
C Quimet, ja ets el 3r q em parla bé de la higuera, m'esteu fent dentetes!! M'he acabat "vespres de sang" del valencià Joan Olivares. M'ha agradat moltíssim i aprofito per fer una crida per demanar q llegiu autors valencians (jo sóc de la "franja", visc a Tortosa però treballo a Vinarós), i, si pot ser, mirant de defugir dels de sempre (Torrent, Clara-simó...), contra els quals no tinc res, però n'hi ha d'altres molt dignes. Com Joan Olivares, Vicent Usó...
Volia posar-me amb "cementiri de butxaca" de R Solsona, però igual et faig cas i vaig a per la higuera.
Afinitats perquè compleixen expectatives que obeeixen a interessos subjectius. Ja veus quin problema, Quimet.
De la franja he parlat de Francésc Serés i de Mercè Ibarz.
Reconec que he parlat més de llibres publicats al País Valencià —Afers, PUV, Bromera...—que d'autors valencians.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada