dijous, de març 08, 2007

Setmana del Llibre en Català

. dijous, de març 08, 2007

L’inventari és una de les activitats més importants de la llibreria. Conèixer l’estoc real de llibres permet corregir les errades inevitables que s’han anat produint al llarg de l’any, com ara rescatar títols que hauríem de tenir però que no hi són. Des de la comanda que es perd en la boira digital del proveïdor a l’activitat del pispa miserable, són moltes les causes que provoquen la desaparició d’un llibre de fons. A banda dels llistats que puguem generar a partir de l’inventari o de les consultes dels clients, també és molt útil passejar-se per la Setmana del Llibre en Català: sempre que hi vaig anoto molts títols que crec recordar que fa molt que no els veig per la llibreria o que, simplement, ni sabia que encara estan disponibles. Malauradament, un dels retrets que feia l’any passat encara l’he de mantenir: hi ha editorials que estan molt ben representades però n’hi ha que mereixen major una atenció, sobretot les que publiquen fora de Catalunya. Potser caldria demanar als organitzadors que es plantegin seriosament la col·laboració amb els organismes equivalents dels altres territoris del domini lingüístic. Ahir, per exemple, sense al·ludir en cap moment a la coincidència, Josep Piera, Biel Mesquida i Jordi Coca intervenien junts en una taula rodona moderada per Àlex Broch.

5 comentaris:

Archimboldi ha dit...

Mira, jo no sé tu, però a mi, allò de sota la carpa de la plaça de Catalunya, em va semblar d'una desolació i d'un cutre sense precedents. Sí que hi veus títols que fa temps semblaven desapareguts. Sí que hi ha totes les facilitats per al pispa-llibrenc, que és una mica menys miserable que altres tipus de pispes, però ho és. Però tot tenia un aspecte tan cutre, tam de misèries, que un es planteja si allò és realment la radiografia que es mereix el món de l'edició en català, i, de rebot, el de la literatura catalana.
Pensa, per exemple, que la poesia estava ordenada alfabèticament, però la cosa acabava a la P, i a l'altre costat començava un nou ordre mundial poètic, aquest cop per col·leccions i editorials... Què passa de la Q a la Z?
No ho sé... jo en vaig sortir una mica desorientat, d'aquesta carpa pretesament literària.

Biel Barnils ha dit...

Archimboldi, opino com tu que un cop més "La Setmana del Llibre en Català" ha fet gala del seu mal gust, pels prestatges, pels colors triats i la mala disposició dels llibres. Dit això és una iniciativa que va a més i a millor, segons les xifres.

Llibreter, el mal tracte que reben les editorials valencianes, de Ses Illes, de la Catalunya del Nord, de la Franja, d'Andorra, etc. demostra la miopia infinita. Com ho deia aquell? "Qui es passa la vida lluitant contra el drac s'acaba tornant drac".

el llibreter ha dit...

Em sembla que el lloc és immillorable, Archimboldi,. malgrat les mancances. Potser per això hauria calgut tenir més cura a l'hora d'oferir una mostra més representativa de l'edició en català.

No sé per què hi ha aquesta por d'assumir amb naturalitat i eficàcia la capitalitat de tot el domini lingüístic, Biel. Setmana del LLibre en Català vol dir Setmana del Llibre en Català i no cap altra cosa retallada.

Salutacions cordials

Enric Gil ha dit...

HO vaig explicar en la meua bitàcola -i no ho faig per fer propaganda, és perquè ho vaig comentar allí. Ací
http://wwwshorterlink.com/?YIICBE
en eixa entrada, comente la xarrada que vaig mantindre amb un autor valencià de literatura juvenil. M'explica que l'editorial valenciana que publica els seus llibres no intenta vendre els seus productes a Catalunya. Sé que de vegades hi ha pactes de no agressió: Catalunya per a les empreses d'allà, i el País Valencià per a les editorial valencianes que sobreviuen, en bona mesura, gràcies a les lectures escolars recomanades.

El problema comença amb la narrativa per a adults. Faig sempre el mateix, a Barcelona: pregunte per un llibre valencià per a saber si ha arribat -i deixe a banda els de Bromera, que són els únics que trobes a tot arreu. "Doncs no, no el tenim," em responen. "A més a més, ni ha arribat".

Li ho comente a un escriptor valencià que ha publicat un llibre fa poquet. La seua editorial es va posar en contacte amb diferents llibreries de Barcelona. Li van respondre així de clar: "No volem el teu llibre ni regalat". En part, "ho entenc". Si no fas un poc de campanya de publicitat, la gent no s'ha assabenta del llibre... A més, amb tot el que es publica, un llibre fet al País Valencià en valencià/català és un goteta d'aigua davant del mar de publicacions d'eixe "bèstia" en què s'ha convertit el grup 62.

I sí, a la Setmana del Llibre, era impossible trobar llibres de narrativa publicats a les Illes. Dic jo que algun serà interessant! Malament, la veritat: si un autor vol vendre els seus llibres, al País Valencià, o publica amb Bromera -és dir, guanya un premi que editen ells- perquè tenen una bona distribució per Catalunya i els trobes a totes les llibreries- o..... res. Anonimat, silenci.

I la carpa, com heu comentat, molt freda, feia un poc de llàstima la sensació que transmetia -excepte, tal volta, la secció per als xiquets.

el llibreter ha dit...

Bé, avui he descobert dos llibres de Perifèric Edicions que no m'habia assabentat que ja estan en distribució. Moltes vegades són les distribuïdores les que donen destaquen unes editorials sobre unes altres. Encara que garanteixin las distribució a tot Catalunya, si no hi ha informació el resultat és la invisibilitat. Bromera dóna molta importància a la comunicació i per això és més coneguda.

En qualsevol cas, m'emprenya la manca d'ambició dels organitzadors a l'hora de garantir la presència de llibres en català de tot arreu.

Salutacions cordials