dimarts, de novembre 21, 2006

Atenció

. dimarts, de novembre 21, 2006

Els incunables seguien les pautes de composició dels manuscrits. L’expansió de la galàxia Gutenberg no va significar immediatament un canvi en la disposició del text publicat, de manera que aprofités els avantatges de l’avenç tecnològic. Si bé el llibre imprès va ser rebutjat per una selecta minoria, que s’estimava més els costosos i exclusius exemplars il·luminats a mà, la raó d’aquesta semblança és que en els inicis de la impremta era molt difícil imaginar totes les possibilitats que seria capaç d’estimular l’invent. Una cosa que ara sembla tan senzilla com citar la pàgina exacta d’un llibre, amb la certesa que algú que consulti un exemplar de la mateixa edició la trobarà sense dificultat, va trigar temps a ser habitual. Actualment, succeeix una cosa semblant amb les noves tecnologies aplicades a l’escriptura i la lectura, amb la diferència que les novetats tecnològiques sí han aportat formes de publicació de textos que han estat aprofitades ràpidament i, també, que la reflexió sobre el futur de les formes de difusió dels textos omple quantitats inabastables de pàgines de paper i virtuals. Però aquestes diferències amb el passat, certament determinants, no amaguen el fet que hores d’ara tampoc és possible imaginar exactament quina mena de relació entre els lectors i la paraula escrita s’establirà d’aquí a unes dècades.

Actualment, els blocs participen en la difusió d’una manera de llegir no lineal, en què el lector decideix l’itinerari a partir d’una sèrie d’estímuls en forma d’enllaç. L’atenció en la lectura es veu interrompuda, o animada, contínuament, de manera que l’itinerari esdevé també imprevisible, malgrat que se segueixin uns mateixos hàbits cada dia. El llibre de paper, en canvi, implica una manera de llegir més concentrada, que permet abordar obres de centenars de pàgines, sense la invitació a saltar d’un lloc a l’altre fins que es perd de vista el lloc partida. Un exemple d’això seria la publicació en paper d’obres virtuals. Al número 36, de juny de 2006, de la revista Caràcters apareix una crítica de L'aeroplà del Raval on Gonçal López-Pampló escriu sobre les coses perden els apunts de Tina Vallès quan es traslladen al paper: enllaços, fotografies, comentaris... Un seguit d’elements imprescindibles a l’hora de definir els blocs, d’acord. No esmenta, però, quina cosa guanya L'aeroplà del Raval en paper: atenció.

4 comentaris:

Tina Vallès ha dit...

Completament d'acord, és el que m'han dit la majoria de lectors que ja em llegien en pantalla: que en el llibre han vist matisos, detalls, que a la pantalla "no hi eren"; i sí que hi eren, però passaven desapercebuts perquè la lectura en pantalla sempre és més ràpida, té més distraccions possibles, i tot això que ja dius tu i que no repetiré. Salut!

SU ha dit...

Les dues lectures són perfectament vàlides. Per als lectors de L’aeroplà del raval, el que té de bo el bloc és que et dóna l’oportunitat de volar amb la Tina, de fer el teu comentari; el llibre ja no et permet compartir el vol però sí tornar-hi més fàcilment (els primers estan datats entre el desembre de 2003 i octubre de 2004). L’encert de labreu edicions és haver editat el recull dels vols perquè els pugui recomanar a totes les meves veïnes i a la meva mare... lectores habituals que no saben gaire bé què és això d’internet (dels blocs ja ni us ho explico).

jaka ha dit...

M’agrada fer “zaping” pels blocs i llegir algun post sempre que no s'enrotllin massa, es un altra manera de llegir, mes que una lectura diria que es una comunicació perquè en realitat el que s’espera es que el autor ens contesti, i també de vegades molesten una mica els enllaços i referències, es com quan en un llibre hi ha masses peus de pàgina... està be que algun bloc destacat el passin a paper però crec que sempre quedarà com una lectura lleugera per quan un va al metro o s’espera a la consulta del metge.
Senyor llibreter vostè si que te un bloc amb el que em quedo bocabadada, gràcies per els bons moments.:)

El llibreter ha dit...

Celebro que coincidim, Tina. La veritat és que l’aeroplà de paper és un encert: té un vol propi que garanteix un bon aterratge; coses de la papiroflèxia suposo. També estic d’acord, Anna, que les dues maneres de llegir són igualment vàlides; de fet les emprem constantment i sovint les compaginem perseguint un mateix propòsit. En una ocasió, Jaka, ja vaig comentar que és tan propi dels blocs posar enllaços com no posar-los: el sol fet d’accedir-hi a través d’internet fa que tinguem a l’abast tot d’eines que permeten ampliar el contingut dels apunts com vulguem. És cert que sovint s’abusa a l’hora de posar-los, però com a tot blogaire, també m’agrada jugar amb els enllaços