L’assumpte de les obres completes de Blai Bonet encara ha suscitat més comentaris. M’ha sorprès la franquesa amb què Ernest Folch planteja a Vilaweb la qüestió de les subvencions i té raó: les obres completes es venen poc, com ja he apuntat més avall. De fet, en les darreres coses seves que he llegit sempre acaba referint-se d’alguna manera a les tendències de mercat, com si no exercís d’editor literari; i fa bé atès que ha de defensar la rendibilitat d’una editorial que també publica llibres molt bons: no tot han de ser retrets. També en parla Sebastià Alzamora, amb alguna inexactitud:
Tanmateix, l'avatar de la doble mort no és privatiu de Blai Bonet: molts eximis autors de les catalanesques lletres s'han vist en el destret de veure's mal enterrats dins els fondals del silenci i l'oblit després de cometre el descuit de morir-se. Per no allargar la llista en excés no retrocedirem gaire en el temps: limitem-nos als noms de Miquel Àngel Riera o de Josep M. Llompart; de Vicent Andrés Estellés o de Joan Fuster; de Manuel de Pedrolo o de Joan Brossa. Tots ells tenen en comú que, en vida, van ser autors celebrats i reconeguts, i que, al cap de quinze anys com a màxim de la seva mort, ningú no sembla tenir-los en compte.
Almenys, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Joan Brossa són autors que encara ara tenen lectors, els seus llibres es venen regularment; res d'espectacular, d’acord, però sí puc afirmar que gaudeixen d’un interès constant.
Cal que ens preocupem pels llibres que no tenim, perquè estan exhaurits o perquè encara no s’han publicat, però tot això em fa pensar en els llibres que sí podem tenir i que no destaquen gaire perquè no arrosseguen cap polèmica, que mantenen una presència discreta als prestatges de les llibreries o als magatzems de les distribuïdores i de les editorials. No podem encabir tots els títols disponibles a les llibreries, n’oferim una selecció —amb tots els errors i encerts que vulgueu— i sempre hi ha la possibilitat d’encarregar els que encara estiguin vius. La Setmana del Llibre en Català és una ocasió magnífica per recordar milers de llibres que estan disponibles. Comença demà divendres.
Cal que ens preocupem pels llibres que no tenim, perquè estan exhaurits o perquè encara no s’han publicat, però tot això em fa pensar en els llibres que sí podem tenir i que no destaquen gaire perquè no arrosseguen cap polèmica, que mantenen una presència discreta als prestatges de les llibreries o als magatzems de les distribuïdores i de les editorials. No podem encabir tots els títols disponibles a les llibreries, n’oferim una selecció —amb tots els errors i encerts que vulgueu— i sempre hi ha la possibilitat d’encarregar els que encara estiguin vius. La Setmana del Llibre en Català és una ocasió magnífica per recordar milers de llibres que estan disponibles. Comença demà divendres.
10 comentaris:
«...que mantenen una presència "discreta" als prestatges de les llibreries o als magatzems de les distribuïdores i de les editorials». Cert. Necessitem més discreció i calma. No tenim un harripoter ni falta que ens fa.
Crec que sí que ens fan falta harrypotters. Per exemple, qui està pagant la col.lecció d'Empúries sinó els llibres de Dan Brown?
així doncs, qui fa falta són lectors amb criteri que (apart de llegir-se harrypoters i danbrowns) llegeixin altres coses (more interesting)... més... crec que això és un peix que es mossega la cua... lectors de harry potter, lectors de Dan brown, a veure quan cony els hi foteu el salt! Visca la infidelitat literària!!!
Necessitem de tot, Potters, també, i si són fets aquí, millor. Encara que a l'autora del Potter potser aquí no l'haurien editat perquè els editors són -en general, sobretot els 'grans'- molt conservadors en tot i en llibre juvenil encara més. Una vegada vaig quedar finalista d'un premi molt important -el més important en català- i un 'editor' em va dir que era massa llarg, el llibre, i que un bistec massa gros la gent no se l'acaba. Jo crec que depèn de la gana. I sobre les reedicions... Sagarra va estar molt temps que no es trobava enlloc i així va passant amb altres, coses del país, no és d'ara, això.
Els harrypotters i els dambrowns troben lectors de tota mena, des dels addictes als bestsellers als sibarites neopostmoderns. I per raons molt diverses, també. Cal anar amb compte amb els prejudicis. D’altra banda, també és cert que els-més-venuts ajuden a mantenir els-que-no-es-venen-gaire i els-que-no-es-venen-gens. I bé, la il·lusió del nen que ve a buscar el seu harrypotter no té preu. El primer harrypotter, Júlia, va ser rebutjat moltes vegades fins que va ser acceptat per Bloomsbury. Paciència i sort.
estic d'acord, llibreter.
ara, si li plau, mulli's una mica, què opina del preu únic? hi haurà un merder de collons (abacus)
Hola a tots. Sóc nou al lloc, que per cert, m'agrada molt. Enhorabona, llibreter! Jo també en soc, de llibreter, en un poble petit, i ja us puc ben assegurar que si nos fos pel Potter, costaria moltíssim arribar a final de mes.
Subal, l'assumpte Abacus millor m'el callo. Has sentit a parlar de la competència deslleial.... Per cert a què et refereixes amb aìxò del merder de collons?
NOTICIA BOMBA!!!
Les obres completes de josep Pla les va escriure en realitat Baltasar Porcel (en els interludis que li deixaven els seus tràfecs turístico-revolucionaris a Paris'68, Xina o l'àfrica negra)
Ref. www.lavanguardia.es (diumenge 26-2-06)
Maragall, Volem Alkzamora al Llull!!!
Bé, Subal, ja m’he “mullat” amb un post sobre la qüestió.
Gràcies, Abel. Suposo que hores d’ara ja t’has assabentat de què va la cosa. Abacus s’ha comportat d’una manera molt mesquina i la irritació d’Imma Bellafont em sembla comprensible, tot i que no comparteixo la seva proposta.
Ara ho entenc tot, Retour d’age: és una conspiració d’illuminati grafòmans per dominar la literatura catalana. Fixa’t que Catalunya conté gairebé totes les lletres que cal per formar la paraula Graal; només falten la G i la R de... Girona, molt a prop de l’Empordà!
¿Catalunya imparable? Triparty, la secta grafòmana avança...
Publica un comentari a l'entrada