dijous, d’abril 28, 2005

La calma

. dijous, d’abril 28, 2005

Els llibreters hem desenvolupat l’habilitat de llegir sense que el llibre en pateixi les conseqüències: agafar-lo per sota, no obrir-lo del tot, passar les pàgines amb cura... perquè al desar-lo al prestatge ningú no s’adoni que l'han sostingut unes altres mans. Aquesta és una de les raons que m’indueixen a visitar la biblioteca almenys un cop per setmana: puc llegir còmodament amb els gestos habituals; un veritable alleujament que tan sols em permeten, a més a més, el llibres que tinc a casa. De vegades, quan ressegueixo els rengles de lloms em retrobo amb algun títol que em va enlluernar anys enrere. Per uns segons torno a viure la sensació que em va ocasionar aquest descobriment i retrocedeixo a la infantesa i a l’adolescència d’una manera singular: se’m fa present un lloc concret del mapa de lectures, que seria una mena de fotografia de la curiositat, que més o menys m’ocupava llavors. Si a la feina tinc milers de llibres a l’abast -amb un dels pitjors enemics de la lectura assetjant arreu: la urgència encomanada per l’excés- la biblioteca m’ofereix, en canvi, la calma.

La veritat és que d’ençà que em dedico a aquesta professió compro menys llibres, i acostumo a comprar-los sobretot després d’haver-los llegit. Adquirir algun llibre que no he llegit implica sovint condemnar-lo al llistat de títols pendents, perquè a la llibreria les temptacions són contínues. Una forma d’elogi que acostumen a fer els clients és afirmar que només s’hi poden quedar una estoneta, perquè la quantitat de llibres bons que tenen a l’abast els perjudicaria molt seriosament la butxaca. Imagineu-vos treballar-hi: hores i hores deixant lectures per més endavant... Això de la butxaca, que llegir és car –diuen alguns-, em podria menar a parlar precisament dels llibres de butxaca, però avui m’he aturat a les biblioteques –a veure si aconsegueixo que la Diputació em subvencioni el bloc-, on la lectura és de franc.

Una amiga em comentava fa poc que la nostra biblioteca no era gaire bona, i tinc la sensació que aquesta imatge sobre la precarietat de les biblioteques públiques està molt estesa. Li vaig haver de desmentir aquesta percepció superficial. És cert que hi ha temes amb una selecció de títols força antiquada, però també n’hi ha que són molt atractius, per la selecció i per la quantitat. Per adonar-se’n cal disposar d’una mica de temps i mirar sense cercar-hi res concret, és així com he trobat moltes de les joies que han canviat el rumb del meu itinerari lector. A més a més, cal tenir en compte els centenars de llibres que hi són però que no estan a la vista, com els de la Bernat Metge: com que no els consulta gairebé ningú, els mantenen amagats perquè no ocupin massa espai. Suposo que a tot arreu deu passar alguna cosa semblant. I si algú vol llegir un títol que no troba a la seva biblioteca habitual, ja ho sap: pot comprar-lo a les llibreries.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

A les biblioteques també hi ha un excel·lent servei, encara que de pagament, et poden portar el llibre des d'una altra biblioteca. A les biblioteques i a les llibreries no hi són tots els que hi haurien de ser i n'hi ha molts que potser no hi haurien de ser, coses de la vida. El que em destorba més és la curta durada de les edicions, un llibre que no ha tingut una gran sortida desapareix aviat dels taulells i també dels estocs editorials. Sempre ens quedarà Sant Antoni, els diumenges pel matí...

el llibreter ha dit...

Quan m’interessa un llibre descatalogat, si puc, prefereixo desplaçar-me a la biblioteca que el té, així aprofito per mirar altres llibres, i els compactes. Potser més endavant escric alguna cosa sobre la vida dels llibres de determinades editorials: n’hi ha que els mantenen al catàleg –Quaderns Crema, per exemple- i n’hi ha que els salden o, pitjor encara, els converteixen en pasta de paper en pocs mesos –i entre aquests darrers també hi ha llibres bons-. Malgrat la sobreproducció editorial, molts llibres que no venem durant el temps de novetat reben una segona oportunitat als prestatges.

També procuro visitar el mercat de Sant Antoni com a mínim un cop cada dos mesos, perquè sempre descobreixo alguna cosa...

Salutacions cordials

Anònim ha dit...

Quina llàstima que la gent de Barcelona només conegui el catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona... gràcies als déus, els que no hi vivim, disposem també de molt bones biblioteques públiques i, en alguns casos, de préstec interbibliotecari gratuit (el cas de Girona, per posar un exemple)