Va ser una diada de Sant Jordi que vaig descobrir l’editorial Riopiedras. Hauria estat inevitable descobrir-la més tard però, encara que no puc reconstruir els pensaments que em va provocar aquella paradeta al davant del Museu de Cera, res no podria ser comparable a la sensació de tenir Història prop; fàstic, respecte, curiositat, vergonya –era molt jove-, i seducció pels títols que s’hi exhibien. Dos llibres de Gerschom Scholem m’ho recorden des de llavors.
El fàstic encara me’l provoca periòdicament un client. La primera vegada que em va demanar informació volia un llibre sobre els camps de concentració que no l’hagués escrit un jueu, perquè els jueus donen un punt de vista massa parcial. No li vaig fer cas: LTI: La lengua del Tercer Reich de Victor Klemperer o com la perversió del llenguatge pot bastir ideologia; La historia desgarrada d'Enzo Traverso o la història de la comprensió de l’extermini; Imre Kertész o com l’alliberament dels camps fou, en realitat, una derrota. El client deia que no, que els camps havien servit perquè sobrevisquessin els millors. Vaig pensar en Primo Levi però no el vaig esmentar. Em vaig limitar a indicar on eren les novetats i els prestatges d’història contemporània i me’n vaig anar. De vegades sóc una mica mal educat.
Fa un parell de setmanes ha tornat. Volia els Protocols dels Savis de Sió perquè –afirmava- “són la millor guia per entendre la història del segle XX”. Servia de res dir-li que eren una falsificació? Que s’havien propagat justament des de Rússia, el lloc en què els jueus eren més pobres i patien més discriminacions? Ho vaig dir. Va constatar que no teníem el libel i se’n va anar. Ara Riopiedras publica La mentira que no ha querido morir, de Hadassa Ben-Itto; l’hi guardo.
La vergonya que he esmentat abans me la provocava el fet que de petit, al meu poble, el pitjor insult era judío; la mare m’explicava que “los judíos mataron al Señor”. A Catalunya vaig haver de canviar d’insult; maricón o hijoputa –maricó o filldeputa després-, són molt més efectius. Fa molt de temps que tampoc no els faig servir. Són la mena d’insults que fa servir algun client.
El fàstic encara me’l provoca periòdicament un client. La primera vegada que em va demanar informació volia un llibre sobre els camps de concentració que no l’hagués escrit un jueu, perquè els jueus donen un punt de vista massa parcial. No li vaig fer cas: LTI: La lengua del Tercer Reich de Victor Klemperer o com la perversió del llenguatge pot bastir ideologia; La historia desgarrada d'Enzo Traverso o la història de la comprensió de l’extermini; Imre Kertész o com l’alliberament dels camps fou, en realitat, una derrota. El client deia que no, que els camps havien servit perquè sobrevisquessin els millors. Vaig pensar en Primo Levi però no el vaig esmentar. Em vaig limitar a indicar on eren les novetats i els prestatges d’història contemporània i me’n vaig anar. De vegades sóc una mica mal educat.
Fa un parell de setmanes ha tornat. Volia els Protocols dels Savis de Sió perquè –afirmava- “són la millor guia per entendre la història del segle XX”. Servia de res dir-li que eren una falsificació? Que s’havien propagat justament des de Rússia, el lloc en què els jueus eren més pobres i patien més discriminacions? Ho vaig dir. Va constatar que no teníem el libel i se’n va anar. Ara Riopiedras publica La mentira que no ha querido morir, de Hadassa Ben-Itto; l’hi guardo.
La vergonya que he esmentat abans me la provocava el fet que de petit, al meu poble, el pitjor insult era judío; la mare m’explicava que “los judíos mataron al Señor”. A Catalunya vaig haver de canviar d’insult; maricón o hijoputa –maricó o filldeputa després-, són molt més efectius. Fa molt de temps que tampoc no els faig servir. Són la mena d’insults que fa servir algun client.
17 comentaris:
Lamento comprovar estupefacte que ets un talibà, un inquisidor, un cremallibres... Mira, llibreter, jo he llegit el Mein Kampf i Sade i El Protocols de Sió i Céline i l'Anticrist nietzscheà i... el que faci falta, collons. No, no m'agrada gens el teu post d'avui. No hi ha llibres dolents ni "fastigosos". Les idees no són prohibibles. Es comença així i s'acaba prohibint partits democràtics. El client sempre té la raó. Si està equivocat o no combrega amb els teus prejudicis, aleshores és el seu problema, no el teu. La teva obligació, com a bon llibreter, és trobar el que busca i vendre-li. No fotre disquisicions morals com un sagristà pudent.
“El client deia que no, que els camps havien servit perquè sobrevisquessin els millors”, és a dir: que els nazis encara havien fet un favor al poble jueu. Si aquesta sola frase no és capaç d’explicar la mena de fàstic que vaig sentir, no ens entendrem de cap de les maneres. Vaig pensar en Primo Levi –una opinió parcial perquè era jueu- perquè en la seva obra sosté una altra cosa. La resta de deduccions no sé com pots tenir la barra de derivar-les del meu escrit: parlo d’un client concret, en cap cas generalitzo. Hem tingut La meva lluita a la llibreria fins que han descatalogat l’edició, i cercarem i trobarem una altra. Hi ha una pel·lícula que vaig veure fa molts anys –no recordo el títol- en què la Bette Davis feia de bibliotecària i demanava un exemplar de La meva lluita perquè tothom pogués conèixer les idees de Hitler de primera mà. Els demòcrates del poble cremaven, finalment, la biblioteca sencera. T’ho dic perquè sàpigues que sé què vol dir cremar llibres. Aquest client, que pensa que els Protocols són una autèntica conspiració, i no té raó i no l'hi donaré ni respectaré mai.
Què passa? Un llibre pel sol fet de ser un llibre ja és un objecte sagrat? No m’esperava que fossis tan banal. Hi ha idees fastigoses, i llibres dolents i fastigosos també, encara que mai no els cremaré ni animaré ningú perquè els cremi. La meva lluita va per un altre cantó: que alguns llibres bons –de Céline o Nietzsche, per exemple- no acabin convertits en pasta de paper perquè no els compra prou gent. Ara, els llibres ja no els cremen, no ho sé si ho sabies això...
Aquí, TdQ, si he llegit bé, ningú parla de cremar llibres; això ho dius tu i el teu victimisme... un pèl sospitós.
Passa que si un llibre et sembla dolent tens tot el dret a carregar-te'l si t'abelleix... o és que a sobre de veure propaganda nazi a les llibreries com ara Mein Kampf n'hem de parlar obligatoriament bé?
Coincideixo amb el llibreter; el teu comentari és banal. Segur que tu ets d'aquests que pensa que Nietsche va inventar el nazisme i que Einstein va inventar la bomba atòmica.
I a mi m'agradaria que algun dia l'amo d'aquesta casa parlés de Viaje al fin de la noche. Jo vaig per la meitat del llibre i no detecto més filofeixisme que el que puguis haver escrit avui, tdq.
La obligació d'un bon llibreter és recomanar llibres escaients a lectors a qui ja coneix els gustos. Jo si fos llibreter, a un filonazi començaria per recomanar-li Teo i Mortadelo y Filemón, per acabar amb Els catalans als camps nazis o Sin destino.
SOBRE LA MEVA BANALITAT.
Potser és que no he entès el post del llibreter. Jo m'hi ensumo un cert sionisme... Plantejar, d'antuvi, la distinció jueu / no jueu, em sembla tendeciós. A aquestes altures, ja s'ha dit tot sobre el nazisme i els famosos camps de concentració i l'holocaust i tal i qual... A mi em sorprèn que un senyor la professió del qual és vendre llibres carregui contra un client concret perquè demana no sé què. Jo sóc el primer a carregar-me els llibres que no m'agraden. Jo no sóc llibreter. N'estic tip de què la gent citi el coi del Primo Levi. Doncs, sí, llibreter, ELS LLIBRES SÓN SAGRATS! De les poques coses sagrades que queden en aquesta merda de món illetrat, analfabet, banal. Cap idea és "fastigosa". Les idees o són certes o són errònies o ni una cosa ni l'altra, però no són fastigoses. ¿Jo victimista sospitós? ¿De què, subal? Que jo no sóc jueu, eh. Escrius amb un desconeixement esborronador: "Coincideixo amb el llibreter; el teu comentari és banal. Segur que tu ets d'aquests que pensa que Nietsche va inventar el nazisme i que Einstein va inventar la bomba atòmica." ¿Nietzsche nazi? Au vinga! ¿Com saps el que jo penso? ¿Ambdós utilitzeu "banal" com un insult? ¿Banal jo? Mira, subal, no sé qui ets, però pixes fora de text. Si jo sóc banal, tu ets jilipolles.
http://trosdequoniam.blogspot.com/2005/04/manifest-banal.html
Potser és que no has entés el post, sí, pot ser. "Plantejar, d'antuvi, la distinció jueu / no jueu, em sembla tendeciós.", demostra que no l'has entés, el post.
De totes maneres, pensa el que vulguis. Segueixo pensant que és totalitari dir que els llibres són sagrats. M'ha semblat que, al posar al mateix paràgraf Mein Kampf, Cèline o Nietzsche, els posaves al mateix nivell.
Respecte a Israel, et diré que estic en contra de la ocupació i de les barbaritats que en nom de les religions allà es cometen. El link que conduïa a l'article d'opinió del director de Lateral, l'he trobat un pèl "negacionista".
Potser les idees no són fastigoses, però portades a terme poden conduir a l'assassinat massiu en cadena. Clar, les pistoles no són fastigoses. Només ho són quan les fan funcionar. Ets un sofista tio!
clap-clap-clap-clap
¿"Sofista" és també un insult? ¿Millor o pitjor que "banal"? Jo no he parlat de pistoles, sinó d'idees, de llibres... Au vinga, criatura, acaba't de llegir el Voyage celinià i, a continuació, segueixes amb les altres obres del mestre francès... De pas, et recomano Cioran i Sade, si pots ser en la llengua original. A veure si, així, et fas un home de profit i deixes de tocar el collons a la gent respectable.
Em sembla que hi ha com una mena de problema de comunicació, oi?
Personalment opino que el llibre pot ser bo o dolent, és un mitjà més com la tele, el cinema i el que calgui. Sacralitzar els llibres és absurd, per a mi, una bestiesa. No m'agradaria veure cremar llibres ni veure cremar res, per descomptat. Ni tan sols programes de la tele d'aquests que fan tanta angúnia, tot pot servir si se'n fa una bona 'lectura', per utilitzar una paraula d'ampli significat. L'antisemitisme és molt antic, opino que França havia estat més antisemita que Alemanya, però les coses van anar com van anar, ja ho sabem. Al llibre 'El trobador català', un clàssic de lectura catalana de finals de segle i que encara corre per tot arreu, hi ha un poema que és diu 'A matar jueus' i els que som grandets recordem prou bé el dissabte de glòria aquell. L'odi a l'altre no s'ha limitat als jueus, és clar, sempre es busca un cap de turc, el moro, el xarnego, el fatxa, el català, el castellà, el comunista, el tutsi, l'armeni... el que passa és que, per proximitat cultural i pels resultats perversos i l'època, l'antisemitisme encara ens frapa força. Malauradament el fet de ser vícitima no vacuna per a no ser botxí i tot pot passar i tornar a passar, l'espècie humana, al meu entendre, no acaba d'evolucionar del tot en aquestes qüestions, a nivell massiu, ja que a nivell individual és tota una altra cosa.
D'acord Tros. Ha estat un plaer poder discutir amb algú tan lúcid i respectable com tu.
Salut!
Estimat TDQ (ho sento però aquestes sigles em recordes a la revista ¡QUÉ ME DICES! QMD, publicació tan groga com el teu primer post-resposta al llibreter), em sembla increible que diguis que no hi ha idees fastigoses... Les teves primeres paraules són, com jo dic, "políticamente correctas". Com que no hi ha llibres ni idees fastigoses? Si fossis gai i estiguessis fart de sentir com la gent es burla sense cap tipus d'escrúpul de la nostra forma de ser i crea i utilitzar com a insult paraules com "maricón", pensaries d'una altra forma. I no només poso com exemple aquest cas de totalitarisme i gilipollez mental que es va passant de generació en generació (m'avergonyeixo d'haver de sentir cada dia a nens de 10 anys aquesta paraula per insultar els seus companys), existeixen altres idees igualment fastigoses (el fet de sentir-se amb el dret de fer mal algú, l'odi per algunes races, la superioritat d'alguns estats sobre els altres...). Si us plau, revisa el teu primer post i, pensa-t'ho dues vegades: com que no hi ha idees fastigoses? N'hi ha i MOLTES!! El teu pensament estaria molt bé al Regne d'Oz (Judy, perdona'm per utilitzar el teu maravellós film en aquest post!), però malhauradament, la realitat és una altra. El món està ple de barbarisme, fatxes, "machotes" que critiquen i maleeixen la sexualitat d'altres, homes que humilien i assessinen les seves dones, adolescents que pateixen els insults dels seus companys i acaben suicidant-se,... Si us plau... Si pogués prohibir algunes idees, HO FARIA i sense pensar-m'ho dues vegades. La llàstima és que no serveix de res, i PROHIBIR no porta enlloc (la merda resta amagada sota un cartell que comença amb la paraula NO). EL QUE HEM DE FER ÉS CANVIAR LA MENTALITAT I PENSAR D'UNA ALTRA FORMA, SENSE REPETIR ELS ERRORS DEL PASSAT. Com tú bé dius, "les idees NO són prohibides", però d'algunes s'hauria de fer pasta de paper. Si trobes inadequat l'adjectiu "fastigós" fet servir pel llibreter, jo trobo molt més inadequats els que fas servir tu (talibà, inquisidor, cremallibres)per criticar-lo. Són molt efectius políticament parlant, però no deixen de ser titulars de revista groga del cor (QMD!).
Per cert, SADE m'encanta.
Sigue el camino de baldosas amarillas...
EL HOMBRE DE HOJALATA
Ohhhhh, sodomita enllaunat, és lògic que t'encanti Sade, sobretot quan [escriu que] es carrega les seves víctimes, eh! Sobretot quan fot aquells sermons antimorals d'ateu insuportable! Mira, maku, el mínim que pots fer és copiar bé les frases meves que cites: Jo he escrit al primer comentari: "Les idees no són prohibibles", i tu copies: "les idees NO són prohibides", o sigui, et treus de la màniga unes majúscules i canvies "prohibibles" per "prohibides"!! Així no anem enlloc. A mi no m'interessa gens, però gens, la teva problemàtica sexual. Parles d'insultar [maricón, etc.] Jo he afirmar i reafirmo que les IDEES han de ser lliures. Parlar és un acte, la manifestació exterior d'aquestes idees. Accepto que puguin ser reprobables certes expressions ofensives, però mai el pensament. El pensament no pot ser prohibit, no ha de ser prohibit. Aplicar categories morals a un llibre no em fa el pes. Ja ho va deixar dit el gran Oscar Wilde [un dels teus]al Prefaci del Portrait de DG: "Un llibre no és mai moral o immoral. Està ben escrit o mal escrit. That's all!". Apunta-t'ho, pícara molinera. Home de llauna: no 'pillo' la teva al·lusió final de les "rajoles grogues". hauries de ser més explícit...
Al llibreter: no et queixaràs, que avui t'hem animat la llibreria!
TDQ (alias QMD!), no m'ha agradat la teva pudoreta homòfova...
Crec que ets un escriptor frustrat. Es nota en la teva moralina barata. I de problemàtica sexual, gens ni mica. Fa anys que tot allò que pensa la gent com tu em resvala totalment. Si la meva ploma et molesta, ja saps on te l'has de clavar.
I, si us plau, treu la teva foto. Creus que poses a la contraportada del teu best-seller de saldo?
Ja ho deia el teu estimat HITLER (igual que jo en tic al meu estimat Wilde): "Mi lucha, Mi lucha!!!"
I com diria la nostra lectora, La Niña de la estación: Hay pena, penita, pena...
EL HOMBRE DE HOJALATA
El hombre de hojalata [en realidad un bujarrón plasta] sigue dando la lata... Doncs mira, sí, tens raó: sóc un escriptor frustrat. Els premis que he guanyat i els llibres que he publicat són una puta merda punxada en un pal. Sóc un escriptor frustrat perquè no surto a la tele i aquest Sant Jordi no vendré ni un puto llibre. Però encara pitjor: també sóc un home frustrat perquè no aconsegueixo arribar al teu nivell de sensibilitat enllaunada i, oh, tampoc no sóc capaç de compartir les teves sublims idees...
Au va, marieta, busca-te'n un altre per a donar pel cul. ¿O t'agrada potser que segueixi clavant-te la ploma allà on hi trobes el gust?
tdq: m’insultes, apliques una mena d’exegesi pirotècnica que et permet atribuir-me barbaritats i a més a més publiques un escrit en el teu bloc absolutament al·lucinat. No combrego amb el conreu de l’analogia fàcil i arbitrària, em provoca fastig; però quin espectacle! Enhorabona, tdq: ja tens sarau; bon profit!
Llibreter,sincerament, t'ho hauries de fer mirar. Tant de fàstic seguit no pot ser bo. M'imagino la teva cara de fàstic i ja vomito. El sarau l'he muntat jo, esclar. Sóc especialista en saraus. És la millor manera [comprovadíssima] d'agafar lloc per a posar la tovallola a la primera línia de la platja CATosfèrica. No tinc gaires alternatives més, atès que sóc un escriptor frustrat. Tu segueix parlant de llibres sense prohibir-los i deixa els clients en pau. Jo ja m'espavilo solet. Aquest és l'últim comentari que deixo en aquest post. Per avui ja tens prou visits. Cordialment. [TdQ]
tdq: mira't el diccionari, espavilat.
Salutacions cordials.
Sembla mentida, QMD! (alias TDQ). Un home que diu que les idees no són prohibibles i insultant d'aquesta forma. Com ja t'he dit, ja temps que em resvalen les coses que diuen homofobament tios com tu. Ves-te'n a escriure... potse algun dia, Letizia Sabater faci una crítica de la teva OBRA.
Per cert, és una pena que encara es relacioni sempre la homosexualitat amb la penetració anal... Conec molts heteros que la practiquen... Potse a les 01:24 h. és el que estaves fent... O potse te la pelaves davant una peli porno (hetero, si us plau!). Vinga, amargat, és el meu últim post amb el que em dirigeixo a tu.
Per cert, gràcies per treure la teva foto. Suposo que la estàs passant pel Photoshop (els filtres fan maravelles!!).
Salut!
Publica un comentari a l'entrada