dijous, de març 11, 2010

Nocturn

. dijous, de març 11, 2010

Unes pàgines més de Males companyies de Marc Cerdó, novel·la impressionant, però m’assetja i venç la urgència de fullejar el número 50 de la revista Caràcters, on llegeixo el comentari de Joan Josep Isern a La nit de les papallones, la crítica demolidora de Simona Škrabec a Violència de Žižek, l’entrevista a Joan Solà i algun tastet d’altres articles que llegiré un altre dia, perquè també tinc el número 33 de L’espill i, malgrat que fa estona que hauria d’haver anat a dormir, encara llegeixo una mica de l’article d’Axel Honneth «Contra Sloterdijk», i «La modernitat dels altres» d’Àlex Matas sencer. I si fos possible no dormir? Llavors continuaria amb Males companyies i potser després amb Cuentos completos de Fogwill o la nova edició de Los pichiciegos de Periférica, o Impresos de vanguardia en España 1912-1936 de Juan Manuel Bonet, o el volum vuit de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila titulat Cicle de la Història, o el primer volum d'Obras de Copi, o potser enllestiria l’apunt sobre Los muertos de Jorge Carrión, o l’apunt que fa molt que tinc al cap però que encara no he trobat el pretext per escriure d’Un bàrbar al jardí de Zbigniew Herbert, o sobre la bellíssima i pertorbadora novel·la de Yuri Herrera Señales que precederán al fin del mundo. I si ara no hagués d’anar a la llibreria, impacient per obrir caixes de novetat i de reposició, encara m’entretindria a trobar els enllaços d’aquest apunt, però no tinc temps i ho deixo per aquesta nit, després de visitar els blogs que m’agraden i abans de reprendre la lectura de Males companyies, i...

14 comentaris:

SU ha dit...

I qui em deia "rara" per llegir tres llibres alhora?

En l'única lectura que coincidim és en la revista "Caràcters".

Ara, també coincidim en el fet de tenir apunts al cap...

Un petonet i, quan sigui l'hora... bones lectures!!!

SU

kweilan ha dit...

Interessants suggerències. En prenc nota!

Puigmalet ha dit...

Llàstima que has tallat. Un post in progress magnífic.

el llibreter ha dit...

Ara que ho dius, SU, oblidí esmentar Esplendor i glòria de la Internacional Papanates que tinc a la tauleta de nit ;-)

Març és el mes més cruel de l'any, Kweilan: no paren de sortir coses —com a mínim— interessants. I sovint em trobo autèntiques meravelles.

Gràcies Puigmalet! He estat a punt de titular-lo, precisament, «Males companyies», però me'l guardo per l'apunt sobre el llibre de Marc Cerdó.

Salutacions cordials.

David ha dit...

Conec perfectament la sensació que descrius. El dia (i la vida) són massa curts per poder llegir tot el que ens vindria de gust... Què hi farem! Salutacions.

Martí Sales ha dit...

Aquest neguit lector que ens empeny nit i dia sense treva, any rere any, des de ja no ens enrecordem exactament quan fins que ens caiguin els ulls o la pensa... Que faríem sense aquesta ànsia, sempre a mitges sadollada, de menjar-nos totes les meravelles a cremadent?

Que Anagrama hagi recuperat la descatalogadíssima obra de Copi per la seva magnífica col·lecció "Otra vuelta de tuerca", és, per a mi, la notícia de l'hivern. Tanta nevada, tanta nevada... però si acaben de publicar el primer volum de les obres de Copi!!

Mireia ha dit...

A mi també m'han dit molts cops que llegir-ne tres alhora era de bojos, però veig que no sóc l'única!!

Jordi Nopca ha dit...

Salutacions.

El llibre de Cerdó és un mecanisme que funciona quasi matemàticament (fins i tot en aquells moments hiperbòlics, de catàleg de frases fetes i col·loquialismes: 'rave party'). La part barcelonina del llibre potser s'acaba una mica massa ràpid -potser, en part, perquè s'hi arriba en un estat de forma òptim-. Lectura interessant! Val la pena arribar fins al final.

Ahir i avui estem llegint 'El uruguayo' de Copi, i ens creix un forat a dins que s'assembla a la colònia de pollastres que apareixen de cop i volta a la platja. Això vol dir que ens ho estem passant bé...

Jordi i Nopca

el llibreter ha dit...

I cada dia, David, un client que et parlar amb fervor d’un llibre, un company que afirma que un altre llibre sembla escrit per a mi o un blog estimulant, com el teu, que afegeixo immediatament al meu bloglines.

Malgrat que és un dels autors de capçalera i també amic de César Aira, Martí, reconec que no l’he llegit gaire. A veure si amb aquesta publicació m’endinso en la seva obra.

Desitjo que les moltes lectures, Mireia, no interfereixin en el teu període de reflexió i tornis aviat a compartir-les ;-)

Després de més d’una hora triant els enllaços de l’apunt —dos dies després d’haver-lo escrit— m’he permès enllaçar el teu article sobre Males companyies que, quan falten poques pàgines per acabar la novel•la, no m’ha decebut gens.

Salutacions cordials.

Quimet ha dit...

Vaig comprar MALES COMPANYIES, però he de dir que l'havia guardat al prestatge, així que caldrà posar-lo a la tauleta de nit.

Ara estic acabant LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES. Una obra magistral, senyor llibreter, una de les meravelles escrites al segle XX, brutal, immensa.
Si m'ho permet, li diré que si jo tingués una llibreria la tindria sempre a un bon lloc, independentment de les novetats amb què suposo que deuen "bombardejar" ara en època pre-santjordiana les editorials.

El que més m'ha impactat és la capacitat de Kawabata de crear una tensió que no es troba en els destins individuals. La consciència del protagonista no se sotmet mai, resta fidel a les seves pròpies lleis, no és civilitzable. UNA NOVEL.LA MAGISTRAL!

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja ho té el mes de març això... quina bogeria! Sort que Les males companyies em van acompanyar durant el mes de febrer i are les puc recomanar a tort i dret.
Jordi tens raó que la part de Barcelona acaba massa ràpid, però potser és la gràcia, no?

Salut i ànims llibreterescos per continuar obrint, descobrint i inentant fer lloc a les novetats.

el llibreter ha dit...

Després del bon regust de Males companyies, Quimet, he gaudit d'una gran sorpresa: a la solapa de la contratapa apareix com a propera publicació de Club Editor... Els onze de Pierre Michon! No hem acabat les piles pendents que ja pensem en els llibres que vindran!

Ja saps, Espolsada, que ets un dels culpables de la lectura de Males companyies... gràcies! ;-)

Salutacions cordials.

Zombi tafanera ha dit...

Algú sap que ha passat entre Vila-Matas i Herralde? Sí, sóc una tafanera.

I què?

;-)

el llibreter ha dit...

Estic llegint Dublinesca, però el protagonista és un editor que té molt de Vila-matas i d'una mena de síntesi entre Herralde, Calasso i Bourgeois, i no veig que tingui relació amb el canvi d'editorial.

Salutacions cordials.