diumenge, de març 07, 2010

Aviat, a les millors pantalles...

. diumenge, de març 07, 2010



10 comentaris:

Clidice ha dit...

interessantíssim! i no cal dir que si: a les millors pantalles :) estarem al cas :)

Icaro ha dit...

jo el vull veure en 3D...com Avatar!! :D

el llibreter ha dit...

La veritat és que m'ho he passat molt bé fent el tràiler, Clídice. Si les novel·les tenen tràilers, em sembla que nosaltres també podem fer-ne, oi?

Admeto, Rodrigo, que el 3D resta fora del meu abast: si per fer aquest tràiler minimalista —i perdona l'autoindulgència— he gastat un munt de temps, no vull ni pensar el que em caldria dedicar per fer-lo en 3D.

Salutacions cordials.

Allau ha dit...

Es diu "Los muertos" de Jorge Carrión o "Los muertos de Jorge Carrión"? El dinou de febrer ja ha passat. I jo sempre amb el lliri a la mà.

el llibreter ha dit...

Hola Allau,

el primer vídeo és el tràiler de l'apunt «Los muertos, de Jorge Carrión», el segon vídeo és el primer tràiler del llibre Los muertos de Jorge Carrión que, efectivament, ja ha sortit.

Salutacions cordials.

elena ha dit...

Per si no l'ha llegit. És una carta al director que publica avui el diari "El País"

Cada cual con su autobombo

JAVIER MARíAS
09/03/2010
En el reportaje Léeme o muere, en EP3 del 5 de marzo, el señor Jorge Carrión, en su afán por justificar los megalómanos tráileres promocionales que ha hecho de una novela suya, dice: "Cada cual hace 'networking' a su manera: Javier Marías, por ejemplo, carteándose con celebridades que admira y que después se citan en las solapas de sus libros".

El señor Carrión no me conoce y no sé de dónde ha sacado semejante infundio. Ni me "carteo con celebridades", ni nunca le he pedido a nadie una cita para colocarla como condecoración, ni jamás se ha citado en un libro mío ninguna frase de nadie que no se hubiera publicado en prensa con anterioridad.

Es más, citar un elogio hecho privadamente, en una misiva personal, me ha parecido siempre una bajeza en la que nunca se me ocurriría incurrir.

Sería de desear que el señor Carrión se dé el autobombo que le plazca, aun a riesgo de hacer el ridículo, sin mezclarnos en ello ni atribuirnos falsedades a los demás.

Anònim ha dit...

Ja ha contestat Carrion:
http://jorgecarrion.com/blog/?p=738

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Quina casualitat! Avui l'ha començat el meu company. Ja li comentaré que hi ha aquest "trailer". Gràcies Llibreter i enhorabona!!!!!

el llibreter ha dit...

Sincerament, Elena, acabo de llegir l’entrevista sencera i em sembla que tant el context com la frase que li dedica són prou respectuosos. Carrión al•ludeix a un fet prou conegut que sap tothom que hagi llegit la correspondència de qualsevol escriptor: que les cartes serveixen —entre moltes altres coses, evidentment— per difondre la seva obra; ara, a més a més, hi ha les xarxes socials. És una cosa normal, gens reprovable: si algú està treballant o ha publicat un llibre, em sembla lògic que en parli a les seves cartes o al seu facebook o al seu blog, amb l’esperança que els seus lectors en parlin a altres persones. Carrión no diu enlloc que Marías utilitzi extractes de les cartes que rep per promocionar-se; és evident que Marías no ha entès o no ha volgut entendre les paraules de Carrión —o no és capaç d’entendre-les perquè desconeix quina cosa siguin les xarxes socials a internet. Si els corresponsals de Marías són o no “celebritats”, depèn del punt de vista, però des del meu com a simple mortal, ben segur que n’hi ha més d’una.

Copipastejo sencer el paràgraf de l’entrevista a Jorge Carrión:

No hay más que ver la historia de la literatura para darse cuenta de que los escritores -como el resto de artistas- han defendido su obra (el resultado de su trabajo) para conseguir nuevos contratos o para poder publicar. Calderón de la Barca, Shakespeare, Quevedo, Góngora, Cervantes, Miguel Ángel: en su búsqueda de protectores y mecenas, sin duda, tuvieron que idear estrategias de seducción para conquistar a sus lectores. En el romanticismo se impuso una imagen del artista como alguien atormentado y ajeno al mercado que, por supuesto, era falsa: la mayoría de los poetas románticos ingleses vivían de rentas, Larra o Bécquer dependían de sus escritos para subsistir. El triunfo de esa imagen romántica ha provocado una doble moral. No hay duda de que autores como Hemingway, Cortázar, García Márquez, Cela o Nabokov supieron administrar muy bien su imagen y ampliar su red de contactos. Cada cual hace “net working” a su manera. Javier Marías, por ejemplo, carteándose con celebridades que admira (y que después se citan en las solapas de sus libros). En Argentina, autores como Borges, Bioy o Fogwill se dedicaron profesionalmente a la publicidad: es imposible que no aplicaran esos conocimientos a la promoción de su obra. De hecho, es sabido que la mayoría de los escritores redactan parte de la información de la solapa de sus libros: y ahí no escasean los adjetivos calificativos (a menudo superlativos) y hacen una buena selección (propagandística) de lo que la crítica y otros escritores han escrito sobre ellos. Cada cual tiene su ética. A mí me parece pornográfico pedirle a un escritor famoso que escriba dos líneas para la faja de tu libro. Por eso no lo hago.

Gràcies, anònim, per la URL.

Ja m’has intrigat, Sílvia: no oblidis dir-me què li ha semblat. A mi m’ha agradat moltíssim. Per això he explorat territoris ignots —programari, pàgines de domini públic de sons i altres eines.

Salutacions cordials.

Silvia Senz ha dit...

Javier Marías encara ho escriu tot a màquina, així que difícilment entén ni què són les xarxes socials ni com va res que corri pel món digital. Per això és incapaç de copsar el funcionament i l'abast dels sistemes d'autopromoció que permet la tecnologia actual, i els confon amb una terme tan despectiu com l'"autobombo", que no vol dir altra cosa que elogi fora de lloc i de mesura, que no és el cas del Carrión. Com a autor fill de son pare (per a mi, una de les raons principals de la seva consagració) tampoc entén la necessitat que tenen altres d'empènyer la seva obra amb aquest mitjans ben legítims.