diumenge, de març 02, 2008

Setmana del Llibre en Català

. diumenge, de març 02, 2008

Potser perquè la superfície és menor sembla que hi ha més lectors que l’any passat. Però també pot ser que, efectivament, dissabte a la tarda hi haguessin més lectors que l’any passat. Caço discretament les paraules d’algú que sembla formar part de l’organització de la Setmana del Llibre en Català; unes paraules d’alleujament, perquè es pensaven que el canvi d’ubicació, davant la Catedral de Barcelona, dissuadiria molts visitants d’acostar-s’hi. Però una passejada pels blogs confirma que els qui anem cada any hem tornat a fer-hi un tomb. En Pere, de Saragatona, també enyora les Drassanes, una ubicació més digna que l’envelat, sens dubte, per bé que no tan cèntrica com la Plaça de Catalunya. I que oferia més superfície per exhibir els llibres per la portada i no pel llom, malgrat que enguany hagin col·locat més lleixes per compensar la manca d’espai. Potser sí que ha degenerat, com afirma Xavier Caballé: la senyalització és escassa i confusa i llibres de diferents temes es barregen a la mateixa secció de manera improvisada. No veig llibres amb fulls, sobrecobertes i lloms estripats, però sí torno a constatar que molts exemplars conserven restes de la pols dels magatzems i llueixen amb orgull la grogor inevitable dels anys: almenys no s’han convertit en pasta de paper. Sí que veig fulls rebregats a causa de la indòmita curiositat dels més petits. Veig molts lectors amb més d’un llibre triat a les mans i escrutant encara amb avidesa i moltes clapes que demostren que l’oferta satisfà bona part de la demanda; els organitzadors podran afirmar, quan acabi el nou de març, que ha estat un èxit. I segurament tindran raó.

Com sempre, anoto alguns títols que em pensava que estaven exhaurits per comprovar-ho demà a la llibreria i rescatar-los. Com sempre, em sorprèn l’absència d’algunes editorials perifèriques; un problema que s’arrossega any rere any i que no hi ha manera de solucionar: prou complicat deu ser això d’aplegar més de cinquanta mil títols diferents durant uns dies com per tenir en compte, a més a més, editorials modestes que no fan res més que enriquir la bibliodiversitat de l’edició en català.

En qualsevol cas, si puc fer de perepunyetes i criticar-ne l’emplaçament, la senyalització de les seccions, la disposició dels llibres, les absències, etc. és perquè hi vaig, perquè és un esdeveniment que desperta el desig de descobrir o recuperar llibres que d’una altra manera ni recordaríem que existeixen o que passarien desapercebuts. Com ja vaig dir al primer apunt que vaig dedicar a la Setmana del Llibre en Català, la majoria dels llibres de fons tornen a ocupar les taules, poden demanar una mica de l’atenció que ja no tindran mai més al llarg de l’any.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan era petita m'encantava la Setmana del Llibre en Català. Dissabte, però, m'hi va tocar acompanyar autors que, bàsicament, es van dedicar a parlar amb els que seien al seu voltant enmig de la indiferència general. Tot pelgat em va semblar molt fred i l'emplaçament molt pitjor que quan es feia a les antigues drassanes. Suposo que les nostres perspectives no coincideixen. Per cert, algú em podria dir per què els llibres no tenien el preu marcat? Gràcies

Gomet

el llibreter ha dit...

Saps la feinada que suposa etiquetar milers i milers de llibres?????? De poc a poquet, cada dia els que entren a cada libreria, és tolerable; però etiquetar-los tots de cop i volta i tan sols per uns dies només es pot concebre en un malson. Una mica de pietat pels llibreters de la Setmana, sisplau... :-)

p ha dit...

No tenien els preus marcats perquè els agaféssim i féssim cues insignificants al costat dels ordinadors per passar la llum vermella pel codi de barres. D'aquesta manera es facilitaven amistats efímeres -o potser duradores- entre lletraferits i nous lectors, sobretot a partir de converses iniciades amb els menys experimentats amb els codis.

Quant a la dispossició dels llibres i sobretot la senyalització de les seccions, si que es podria haver fet alguna cosa més, però l'aventura és l'aventura.

unquepassava ha dit...

Vaig fer l'entrada sobre la Setmana i encara no hi he anat. Però segurament m'hi deixaré caure aquest mateix matí, a veure què: què hi trobo, què em sembla, etc.

El llegidor pecador ha dit...

" ...l’absència d’algunes editorials perifèriques; un problema que s’arrossega any rere any... "

I doncs, qui falla?
El llibreter o la distribuïdora?
O tots dos?

el llibreter ha dit...

Benvolgut p: això de fomentar el diàleg entre els lectors que feien cua per esbrinar el preu dels llibres... incrementava les compres? Més que res per adoptar el sistema.

Però el desig d'anar-hi hi és, Ferran, i sense desig no hi ha moviment.

Diria que és cosa dels distribuïdors, llegidor. Com que no hi ha un Gremi de Distribuïdors dels Països Catalans, o del Domini Lingüístic Català, o del País On Diuen Bon Dia, hi ha absències que a mi em semblen notables. Per exemple, Colors de Blai Bonet, publicat a la col·lecció de poesia del Consell de Mallorca, on trobem també Miquel Àngel Riera i Guillem d'Efak.

ea! ha dit...

una petita editorial pot tenir presència a la Setmana, no cal pagar un percentatge a un distribuïdor ni estar agremiat , només fer gestions i insistir una mica.qüestió de voluntat.

http://labreu.wordpress.com/