dijous, de febrer 28, 2008

Cosmografia del tedi

. dijous, de febrer 28, 2008

Una de les coses que més em fascinaven de Star Trek era la tan admirable com incomprensible contenció amb què els personatges tractaven tots els enginys que proporcionaven desitjos materials i virtuals, i és que tenien totes les necessitats materials resoltes. Els personatges de La nau, de Pau Planas, gaudeixen d’un benestar comparable; no tan sofisticat ni tan llaminer, però sí suficient perquè durant els dos anys que dura el viatge cap a Xeix no hagin de patir, almenys, per les coses materials. La diferència és que el benestar, a Star Trek, era interromput contínuament per aventures i paradoxes, mentre que a La nau s’instal·la ben aviat un confortable tedi.

Un tedi on el desig en forma de colònia interestel·lar dóna pas de manera subtil a indicis pertorbadors que menen cap a la lenta construcció d’una amenaça. Però l’encert de Pau Planas rau en el fet que l’amenaça és un pretext per plantejar el que seria, em sembla, el tema de la novel·la. Més enllà de les hipòtesis sobre la naturalesa de la nau i de l’autèntic propòsit del viatge, que contribueixen a dosificar una angoixa que creix com més ens acostem al final, diria que tot plegat té a veure amb la identitat com a cosa intercanviable; com si, independentment que els passatgers de la nau arribin o no a destí, el nus consistís a mostrar com són de prescindibles, com —en un nivell determinat de desenvolupament tecnològic i de planificació social— qualsevol persona podria exercir qualsevol funció, de manera que l’experiència, allò que més íntimament distingeix cadascú dels altres, fos irrellevant. Un tema certament angoixós, que impregna les cabòries contemporànies, des de les elucubracions dels savis a l’oficina de l’atur. Sense oblidar la literatura.

10 comentaris:

El llegidor pecador ha dit...

Potser veig fantasmes però l´últim paràgraf de la novel.la em va fer evocar la mítica mort de l´ordinador HAL 9000:
"Una pila que es desgasta. Noto que me´n vaig (...) Els diàlegs dins meu es desconnecten."

Per cert, el títol de l´escrit és molt encertat.

Júlia ha dit...

Benet i Jornet té una obra de teatre amb el mateix títol i un plantejament proper -d'entrada- que, malauradament, ha esdevingut obra representada per a les criatures, a causa d'aquestes coses estranyes que s'esdevenen en el món literari.

hobbes ha dit...

No sembles gaire entusiasmat amb La nau; sembla que facis el comentari per encàrrec. Sí, ja ho sabem, que és el nou Premi Jo Guillem Terribas.

el llibreter ha dit...

Potser sí, Llegidor, que evoca la mort de HAL 9000. En qualsevol cas, això confirmaria la hipòtesi de tema que he mirat de determinar. Un robot amb consciència de si no deixa de ser intercanviable: importa més la funció que la, diguem-ne, personalitat.

No conec l’obra, Júlia. Però suposo que no està lluny d’altres obres literàries que es veuen “condemnades “ sota l’etiqueta de literatura infantil. Sort dels nens...

Si et fixes una mica, Hobbes, enllaço una crítica de Marina Espasa que s’atura en la peripècia i no té en compte el que a mi em sembla que és el moll de la novel•la. El pretext és aquest, com m’ha passat en altres ocasions.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

"Por amor de Dios, Spock, hábleme!!!"
Besos desde la Transilvania Transexual.

Júlia ha dit...

És que no he llegit encara el llibre, però per algunes referències llegides a les ressenyes que s'han escrit, em va semblar una mica plagi de la idea de Benet, començant pel mateix títol, potser l'autor la va veure al teatre quan era jovenet, no ho sé. No entro més en matèria perquè, com dic, encara no l'he llegit.

arlequí ha dit...

Moltes gràcies, Llibreter per il·lustrar-nos amb una nova ressenya que ens ensenya coses sobre la lectura dels altres i també de la nostra pròpia lectura.
Salutacions cordials.

el llibreter ha dit...

Doncs no ho sé, benvolgut anònim, si Xeix —el planeta que volen colonitzar— té res a veure amb la Transilvània Transsexual de The Rocky Horror Picture Show, o no.

Pel que he pogut esbrinar a internet —no gaire, la veritat—, les dues naus comparteixen el tret d’utilitzar la ciència-ficció per retratar símptomes contemporanis. A veure si puc esbrinar alguna cosa més, Júlia.

Les gràcies, en qualsevol cas, les donaria a Pau Planas, que m’ha fet passar una bona estona, llegint La nau, escrivint l’apunt i comentant-la amb els lectors, del llibre o del blog.

Salutacions cordials.

joan ducros ha dit...

A tall d'apunt. L'Eugeni d'Ors tñe un llibre que s'anomena Ocenaografia del tedi. Caldria veure quin és el conpte orsià de tedi.

el llibreter ha dit...

Touché, efectivament: el títol de l'apunt és un homenatge a l'Oceanografia del tedi. No em veig amb cor de definir el concepte orsià de tedi; però si no recordo malament, diria que no és negatiu sinó més aviat d'un decadentisme vaporós que permet destriar matisos i subtilitats diverses.

Salutacions cordials.