dimecres, de març 26, 2008

Els heterodoxos

. dimecres, de març 26, 2008

Llegia De la inexistència d’Espanya de Juan Pedro Quiñonero, que acaba de sortir en traducció catalana, i em retrobava amb la defensa lúcida, que ja li coneixia, de la diversitat contra el simulacre uniformitzador que el nacionalisme espanyol ha intentat imposar, debades. L’ombra de Marcelino Menéndez y Pelayo planava sobre unes pàgines que neguen rotundament unes tesis intransigents i empobridores. És curiós com la Historia de los heterodoxos españoles, al final, s’ha escapolit de la intenció de l’autor, que a finals del segle XIX escrivia amb fervor:

España, evangelizadora de la mitad del orbe; España martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio...; ésa es nuestra grandeza y nuestra unidad; no tenemos otra. El día en que acabe de perderse, España volverá al cantonalismo de los arévacos y de los vectores o de los reyes de taifas.

El catolicisme com a força que mantindria unida l’Espanya de don Marcelino és la raó d’una obra de monumental erudició que pretén demostrar que l’heterodòxia ha estat sempre una excrescència aliena a l’esperit espanyol. La gràcia és que la seva Historia de los heterodoxos españoles ha servit, també, per conèixer i reivindicar les tradicions perseguides pels defensors de la unitat de destí universal.

Ara no recordo quin va ser l’estímul que em va empènyer a llegir-la. Podria haver estat Juan Goytisolo:

Yo le debo un montón de cosas a Marcelino Menéndez y Pelayo, pero hay que tener en cuenta que esta tradición ha continuado y que, aún ahora, la literatura española sigue en manos de gente formada dentro de esta tradición nacional-católica que sigue rechazando a Blanco-White.

O potser Juan Larrea, arran del monogràfic que la revista Poesía, dirigida per Gonzalo Armero, li va dedicar l’any 1978:

A ratos perdidos establecí, mediante los Heterodoxos, mi primer contacto con Prisciliano y sus textos difíciles. Ignoraba y durante más de un año seguí ignorando que en esta losa del sepulcro entreabierto, don Marcelino se había dejado coger levemente los dedos.


O potser em va esperonar algun altre heterodox que va utilitzar la molt catòlica guia de don Marcelino per alimentar una tradició ocultada:

Siguiendo paso a paso el índice de mi libro, podría apuntar aquí todo lo que de nuevo hemos aprendido en estos años sobre erasmistas y protestantes, iluminados y hechiceros, judaizantes y moriscos, jansenistas, enciclopedistas y aun sobre las luchas religiosas de nuestros días.


Precisament la tradició que reivindica Juan Pedro Quiñonero. De la inexistència d’Espanya té una de les virtuts que més valoro en un llibre: que m’inciti a recuperar, a revisar, a gaudir de nou lectures del passat.

12 comentaris:

Toni Ibañez ha dit...

Amic Llibreter. ¿Ha llegit vostè "Gárgoris y Habidis" (4 volums) de Fernando Sánchez Dragó?

el llibreter ha dit...

No, no he tingut el gust de llegir-lo.

Salutacions cordials.

JPQ ha dit...

Llibreter,

Quede constancia de mi Gratitud,que es Grande. Gracias...

JPQ

Artur ha dit...

Com que s'acosta Sant Jordi, aquí us deixo la recomanació de l'últim libre que m'he llegit, que no crec que surti en cap llista de les recomanades, però per això tenim aquests blogs (bé, i per llegir els meravellosos articles amb què ens delecta el sr llibreter), és ANNA ÉDIS, publicat per Proa. molt recomanable

el llibreter ha dit...

Com he dit al teu blog, benvolgut JPQ, l'agraïment sempre és per a l'autor. Jo sóc un simple intermediari. El mèrit és escriure un llibre valent i engrescador.

Gràcier, Artur, pel suggeriment. La veritat és que les taules de novetats bullen en aquests dies i que hi ha molta teca de la bona. És tan difícil triar les lectures! I si a sobre em trobo amb llibres com De la inexistència d'Espanya, la lectura del qual interrompo constantment per recuperar llibres que ja he llegit, em sento inevitablement abassegador.

Salutacions cordials.

Quimet ha dit...

Com que la fama de pessimista m'acompanya tothora (els companys de feina a quei he engrescat amb el seu blog nom´s fan que dit que només hi deixo petjada per queixar-me) he de dir que tinc bones sensacions darrerament! A partir de setembre tindré una reducció horària en el treball 8la qual cosa implica que un té ja una certa edt), i podré dedicar-hi encara més temps a la literatura. Així que Snat Jordi es presenta interessant, espero fer-hi una compra d'aquelles que no et caben a les mans!!!

Anònim ha dit...

Fantástico post sobre temas de candente actualidad. Propongo rebautizar el blog:

llibreterdevell.blogspot.com

¡A mejorarse!

Anònim ha dit...

Me ha gustado mucho el post y, en general, el blog.
http://www.bitacoradunamestra.blogspot.com/

Ferran Mercant ha dit...

Vaig comprar "De la inexistència d'Espanya" el passat 17 de març a la llibreria Quart Creixent de Palma. Fins al dia d'avui, tan sols he pogut llegir fins el segon capítol. Les seves reflexions de regeneracionista aprés-la-lettre (no sé si això és correcte), no poder deixar indiferent a ningú. És realment gratificant llegir aquesta obra a continuació de "Nacionalismo español" de Carlos Taibo (ed.), de l'editorial Libros de la Catarata, ja que posen en evidència a tota la colla de neonacionalistes espanyols - Ciutadans i UPyD - els quals neguen la seva natura casposa i retrògrada, però que no superarien la lectura d'aquestes dos llibres.
Està clar que amb gent com en JP Quiñonero i Carlos Taibo, un altre marc jurídicopolític d'Espanya és possible, el que sembla menys plausible és que esdevingui realitat.

Miquel (valència) ha dit...

senyor llibreter (i públic en general) darrerment trobe moltes opinions favorables per diversos blogs de Cheevers, què me'n pot dir?
Molt agraït per la seua habitual atenció. Miquel

Quimet ha dit...

Miquel jo em vaig comprar fa dues setmanes els contes que té publicats a Proa, però encara no els he començat i, per tant, encara és un autor "verge" per a mi. Confiem que algú pugui informar-te

el llibreter ha dit...

Doncs sí, Quimet, Sant Jordi és la gran festa de la bibliodiversitat, encara que alguns només es fixin en un pocs títols, més o menys “mediàtics”.

Una cosa és el títol del blog i una altra l’adreça URL, benvolgut anònim de les 2.48 pm. Potser també hauria de bandejar de la llibreria els llibres que no siguin de candente actualidad, oi?

Gràcies, anònim de les 3:39 pm

Precisament, Ferran, lo que nos une no hauria de ser únicament el DNI, una imposició legal al cap i a la fi: també el respecte i l’interès mutu. Però entre la indiferència i el menyspreu, la cosa sembla impossible. Casos com el de Juan Pedro Quiñonero són excepcionals.

Alguns companys de la llibreria són devots de Cheever, Miquel. En el meu cas, és una assignatura pendent, i amb la pila de llibres que tinc per llegir o fullejar, em sembla que encara trigaré una mica a llegir-lo. A veure si Quimet tasta els contes i ens diu aviat el seu parer.

Salutacions cordials.