diumenge, de gener 06, 2008

El primer llibre de l'any

. diumenge, de gener 06, 2008

El calendari és el pretext per celebrar rituals socials més o menys formalitzats, com el costum de reunir la família i els amics cíclicament amb condicions ambientals, sovint estridents, que difereixen notablement del tracte habitual. També rituals privats absolutament prescindibles i que precisament per això, per la irrellevància, els practico puntualment. Com, per exemple, abandonar aviat l’escalfor del llit i començar el primer dia de l’any escoltant Vivaldi, perquè em dóna calor i electricitat i resolució i aquell matí només sona per a mi.

Com, també, triar el primer llibre de l’any, una decisió sempre difícil que enguany s’ha decantat cap a Nueva York de Will Eisner, un autor que adorava anys enrere, quan cada mes esperava amb impaciència l’aparició d’un nou número de 1984 —més tard Zona 84—, Cimoc, Creepy, Metal Hurlant, etc., i que havia quedat arraconat durant molt de temps, fins que arran de l’exposició De Superman au chat du rabin —un suggeriment que dec a Juan Pedro Quiñonero— va revifar-ne l’interès, de manera que feia algunes setmanes que havia decidit recuperar exactament aquest llibre. Per sort, la lucidesa amb què Will Eisner dibuixa situacions quotidianes, amb una tendresa que no defuig els matisos més tèrbols dels personatges, ha esborrat la nostàlgia amb què he obert el llibre i m’ha abocat a llegir-lo i a admirar-lo com si l’acabés de descobrir.


Com, a més a més, pensar el primer apunt de l’any, que hauria d’haver publicat el dia 2 de gener a propòsit del Tirant lo Blanc. Però com que les coses no han millorat respecte al 2006 o al 2007, m’estimo dedicar-lo a aquests petits plaers privats.

Com rebre la carta manuscrita d’un lector que demana als Reis d’Orient que aquest blog continuï endavant. I adonar-me immediatament que, en realitat, la carta és el regal que Ses Majestats han tingut l’amabilitat d’enviar-me unes hores abans del dia que toca celebrar aquest fascinant ritual social.

Com anar a dormir d’hora, no fos cas...

12 comentaris:

JPQ ha dit...

Hola,

Gracias Mil y Una...
Felices Reyes, Feliz Año, Qué se yo..

Q.-

Amadeu Sanz ha dit...

Fantàstica elecció, la dels Reis d'Orient. El meu llibre favorit d'Eisner ha estat sempre el clàssic Contrato con Dios.
I de les revistes de l'època que esmentes, la que va encetar aquells breus anys d'efervescència editorial i, a mi almenys, em va donar a conèixer tants còmics meravellosos, va ser Totem, on vaig descobrir Eisner, Crepax, Sió, Moebius…
Salut i bon any.

el llibreter ha dit...

De moment, els Reis m'han portat, ben d'hora, una bona notícia en forma de mail, JPQ. Me la guardo per més endavant ;-)

Totem! Gràcies per recordar-lo, Amadeu. A veure si ara em dedicaré a recuperar, a més a més dels que cites, Fernado Fernández, Jordi Bernet, Richard Corben, José Ortiz, Carlos Jiménez, Horacio Altuna... una galàxia infita!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Bon dia de Reis!!! Que et portin molts llibres, apreciat llibreter.
Salutacions des de Manresa.
Un que et llegeix

Tirant al cap ha dit...

Bon any, senyor Llibreter! I que aquest 2008 no vinga "buit" de bones lectures.

Anònim ha dit...

Bon any !!

el llibreter ha dit...

Benvolgut anònim de de la 1:38, a mi em regalen pocs llibres, molt pocs; però quan m'en regalen un, és una alegria perquè l'encerten segur.

Doncs no vindrà buit, Joan Carles; sort que editors com tu teniu cura que això no passi.

Bon any, a tots!

Salutacions cordials.

Silvia Senz ha dit...

Molt bona tria, Llibreter! Veig que compartim gustos i aficions generacionals.
Encara conservo tots els Creepy, 1984, Totem (quantes hores de xerrera passades a la botiga homònima del Toutain!), Metal Hurlant (amb un dibuix i dedicatòria personals del Moebius-Jean Giraud, trofeu d'un dels primers salons del còmic), Rambla, El Cairo...
I per descomptat, el volum de les colpidores històries de Nova York de l'Eisner.
Ai, que em ve la llagrimeta nostàlgica...

ea! ha dit...

serà que serà l'any de novel·les gràfiques i ovelletes de divendres nit

bones rebaixes, pregunta que et molesta:i les segones rebaixes del llibre quan seran? prengui's la cosa com a ironia o com a ham

*e*

el llibreter ha dit...

Les hores que he perdut, Sílvia, buscant un dibuix autògraf de Dràcula de Fernando Fernández i que no recordo en quin llibre vaig guardar per no perdre'l. Si fa anys d'això!

Enguany, Ester, encara no m'ho han preguntat. Ara bé, això del descompte ho demanen gairebé cada dia, com que el llibre és cultura i tal...

Salutacions cordials

Begonya Mezquita ha dit...

Bon any, llibreter! Només un apunt que volia deixar en aquest post: aquesta cançó que enllaces i que només canta per a mi, tot no sé què té però m'ha captivat. Potser el moment en què la vaig escoltar, o perquè vés a saber quin punt m'ha tocat... No puc deixar d'escoltar-la. Gràcies!

el llibreter ha dit...

És que l'alegria de La casa azul és encomanadissa! Es tracta d'una petita broma privada i m'alegro que t'agradi.

Salutacions cordials.