dimecres, de gener 30, 2008

L'error de Salamina

. dimecres, de gener 30, 2008

Aquesta setmana es comença a distribuir Soldados de cerca de un tal Salamina: Grandezas y miserias en la galaxia librería, un llibre destinat a somoure el somiqueig planyívol dels estudis literaris. Havia de ser precisament un llibreter, Eduardo Fernández, qui oferís aquest imprescindible banc de dades que, amb certesa, ha de reactivar la teoria de la recepció i els estudis sobre la cultura escrita.

Com és lògic, l’autor comença amb la definició del seu objecte d’anàlisi, que és l’error com a element indispensable per definir l’horitzó d’expectatives d’una època determinada. Per això cal precisar quina cosa sigui la llibreria i com interactua el llibreter amb el lector-comprador ideal, unes pàgines que descriuen els elements indispensables per conèixer el medi on es desenvolupa l’error. La lluita diària contra l’espai per encabir els llibres als prestatges i a les taules de novetats, el magatzem, el microsistema de les presentacions de llibres amb la fauna endògena, Sant Jordi... tot de factors que determinen les condicions de la fusió d’horitzons, el resultat de la qual sol ser l’adquisició d’un llibre.

La segona part presenta les dades més significatives, recollides pacientment durant anys d’ofici, agrupades en nuclis temàtics per facilitar la feina dels erudits que desenvoluparan —quan comprin i estudiïn atentament el llibre— les línies de recerca iniciades per aquest treball pioner. El breu comentari que segueix a cada error condensa, precisament, cap a on apuntarien aquestes línies. Un client s’adreça a una llibretera i demana, per exemple:

— Los patos de Eulalia

Es una gran tentación no incluir la solución a este gran acertijo (nuestra intrépida compañera aún debe estar sudando). Su complicación no la mejora ni el más retorcido de los sudokus, Pero bueno, no les vamos a dejar sin respuesta, tan grande no es nuestra maldad.

Título solicitado: Los pazos de Ulloa de Doña Emilia Pardo Bazán.


Quin horitzó d’expectatives és capaç de generar una petició com aquesta? Jo mateix apunto tímidament el context fenomenològic a l’epíleg del llibre:

Nadie es inmune al error y equivocarse al pedir información sobre un autor o un título puede deberse a tantas razones que los libreros somos los primeros en no darle más importancia que la que realmente tiene. ¿Cómo ha llegado el protolector a interesarse por un libro? Una reseña leída días atrás de la que sólo se conservan remiendos en la memoria, un título cazado al vuelo mientras se escucha distraídamente la radio, una conversación en la que las lecturas de unos y de otros se mezclan con unas cervezas —tal vez demasiadas—, la cubierta entrevista fugazmente del libro que lee el chico más guapo de clase…

Però, com es pot deduir fàcilment, Soldados de cerca de un tal Salamina, no exhaureix els seus objectius amb la teoria literària. Altres disciplines poden beneficiar-se de les investigacions sobre l’error, des de l'estudi dels processos cognitius a la filosofia:

El cliente:

—Quiero encontrar La paz y la palabra.

Respuesta del compañero:

—Y yo también.

Es tracta, doncs, d’un llibre que tothom hauria de tenir, ja que satisfà qualsevol mena d’inquietud intel·lectual, fins i tot si aquesta hipotètica inquietud intel·lectual no ha existit mai abans. Escriure l’epíleg m’ha servit, a més a més, per reconèixer l’enveja que em fa Eduardo Fernández, perquè tracta un tema delicat en la relació entre llibreters i lectors que no he gosat mai traslladar al blog.

Ha estat una gran sorpresa trobar-me l’epíleg anunciat a la portada del llibre, cosa que agraeixo com si fos un regal d’aniversari pels tres anys de blogaire que faré el proper dissabte.


[Afegit l'endemà:

Faust, el col·lega que manté el magnífic blog Món de llibres, m'envia alguns exemples més d'errors:
  • El condol de la Sofia enlloc d’El consol de la filosofia d’Alain de Botton
  • La placa de diamantes (versió castellana) enlloc de La plaza del Diamante de Mercè Rodoreda
  • Incidente con un perro en el coche enlloc d’El curioso incidente del perro a medianoche de Mark Haddon

Encara em meravello que els lectors hagin tingut l'amabilitat de no contraatacar amb nyaps de llibreters, que sens dubte ajudarien a eixamplar encara més l'horitzó d'expectatives de l'estudi de l'error.]

21 comentaris:

subal ha dit...

Doncs m'en congratulo, senyor Llibreter!

Moltes felcitats!!

...i reservin un exemplar, per a un servidor...

emgiro ha dit...

Enhorabona, senyor. Suposo que tindrà una distribució «normal»... Hauré de fer un raconet en les meves obligacions per llegir-lo.

unquepassava ha dit...

Sembla prou interessant, haurem de buscar-li un raconet a la pila. D'aquests errors també en trobem, a les biblioteques; i alguns, dotats de no gaire bona memòria, fins i tot els cometem quan anem a comprar llibres...

SU ha dit...

Benvolguts,

Qualsevol persona que està darrera un taulell viu (més aviat sobreviu) enfrontant-se diàriament a les preguntes/errors del "públic assistent".

Encara que no veieu així (perquè és la vostra feina) un llibreter i un bibliotecari viuen "errors" que, per a mi, són entranyables. Comparats sobretot amb preguntes com: "¿aquí puedo encontrar un meteorito? ¿dónde está el incívico más cercano?..." que, laboralment parlant, he patit en algun moment de la meva vida.

Bé, perdoneu el rotllo!

Salut, errors i llibres!

SU, meitat

Jacme ha dit...

moltes felicitats!

:D

Núria ha dit...

Sembla molt interessant! Miraré si el trobo a la llibreria.

ave fèlix ha dit...

Ahir llegia un treball de recerca de 2n de batxillerat en què l'alumne, després d'afusellar documents d'Internet diversos i de fer anar el traductor a tot drap, em parlava d'una tal Emília Marró Bazà. Error esdevingut a un IES de Sant Andreu de la Barca.

el llibreter ha dit...

Moltes gràcies per les vostres aportacions a la teoria de l’error que aviat podrem gaudir a les principals càtedres universitàries de l’univers conegut. L’univers desconegut és, com sap tothom, un error de perspectiva.

La veritat és que em feia por que els comentaris es convertissin en l’eina esmolada d’una revenja dels lectors, amb tot d’errors protagonitzats per llibreters. Jo mateix n’he comès que em fan avergonyir i pujar els colors quan escric aquestes línies. Sort de la vostra magnanimitat.

Quan em van demanar d’escriure l’epíleg em va fer molta il•lusió; de fet, era la resposta dels editors de l’editorial Comanegra a l’enèsim correu electrònic que els enviava demanant-los quan sortia el llibre. Perdoneu que, contra el costum del blog, m’hagi permès la llicència de penjar la portada del llibre.

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

No fa massa temps vaig sentir per televisió les delirants explicacions del dependent d'una botiga de discos sobre les demandes de la clientela, també.

Tirant al cap ha dit...

Quina alegria! Fa temps que buscava aquest llibre. Des que anunciaren la creació de Comanegra que ja el tenien en "pròxims títols" i, la veritat, és un títol extraordinari que fa venir llegiguera.
D'equívocs amb llibreters no en recorde cap ara mateix, però em ve a la ment un dia que vaig entrar a una tenda de discos (una tenda de discos, fixeu-vos si farà anys d'això!) i vaig demanar:
- Tenen l'últim disc d'Héroes?
- Ramazzotti?
- No, Del Silencio.
Paradoxalment, qui es va ruboritzar vaig ser jo!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Molt bó. Una tieta meva va anar a comprar un llibre meu i les dades que va donar al llibreter foren: Vull un llibre de no se qué de la ignorància, si home, ho ha escrit el noi del Santiago. El de can Cotillaire.

el llibreter ha dit...

Com apunten Júlia i SU, l’estudi de l’error donaria per escriure tota una enciclopèdia de la mida de l’Espasa Calpe.

Guardarem el secret, doncs, Joan Carles...

Sospito que el llibreter no va tenir cap dificultat per trobar-lo, Francesc. Les tietes i les àvies mereixen un llibre per a elles soles, començant per l’anècdota més habitual: quan demanen un llibre per al nét o el nebot i els demano l’edat del nen i me la diuen sempre, però sempre, amb l’afegit “però és molt eixerit!” o alguna expressió equivalent.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Molt bé, aiatol·là! Aquest post me'l penso mirar cinc vegades cada dia mirant al Canigó.

Aiatol·laaaaaaaaaaaahu'akbar!

L'Espolsada llibres ha dit...

L'haurem de llegir ben aviat doncs... jo en aquest, encara no, any de vida he comès errors, seguríssim, que quan hi penso em voldria fondre. Ara bé queden compensats per casos com:
Vull un llibre, no sé el títol, ni l'autor, ni l'editorial però és de color vermell... buf!
Això passa sovint, canvia el color de la portada...

el llibreter ha dit...

Doncs ja és casualitat, precisament a l'epíleg hi escric: "Sin olvidar ese libro, ese, sí, que tenía la portada como de color rojo, que iba como de mayo o abril y que estaba ahí, justo ahí —un “ahí” que podría ser tanto el escaparate, como la mesa de novedades… como también una pila de libros camino de la devolución al proveedor." Es tractava d'Abril rojo de Santiago Roncagliolo.

I de nyaps propis: "Confundir a Henry Miller con Arthur Miller o quedarse absorto mientras los nombres de Henry Roth, Philip Roth y Joseph Roth se confunden alegremente en una espiral psicodélica con matices de pesadilla." Entre els més suaus.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

un post divert!

c.

Anònim ha dit...

"Encara em meravello que els lectors hagin tingut l'amabilitat de no contraatacar amb nyaps de llibreters"

Doncs jo contraataco amb l�actitud que t� m�s d�un llibreter quan, com a comercial, els vaig a visitar; el pitjor que em poden dir quan entro a la llibreria i saludo �s:

-Qu� fas aqu�?

Aarrgg!! �s que em treu de polleguera.

Rafa de la UDL

Anònim ha dit...

"Encara em meravello que els lectors hagin tingut l'amabilitat de no contraatacar amb nyaps de llibreters"

Doncs jo contraataco amb l´actitud que té més d´un llibreter quan, com a comercial, els vaig a visitar; el pitjor que em poden dir quan entro a la llibreria i saludo és:

-Què fas aquí?

Aarrgg!! És que em treu de polleguera.

unquepassava ha dit...

Amic Llibreter, firat i llegit. Com alguna vegada he comentat, hi ha força semblances entre les nostres professions i aquest llibre no ha fet sinó refermar aquesta idea: en alguns paràgrafs, només que canviéssim llibreter per bibliotecari i client per lector, tindríem un llibre d'anècdotes bibliotecàries. A part d'això, m'ha fet riure més d'una vegada, així que l'autor es pot donar per satisfet.

I ara t'enviaré un correu electrònic, si no et fa res.

el llibreter ha dit...

És que, Rafa, de vegades veniu a unes hores! Encara que he de dir que d'UDL, fins ara, no tinc cap queixa; al contrari. Potser, només, que el servei de reposicions és un miqueta lent. Una miqueta només.

Uff! Celebro que t'hagi agradat el llibre, Ferran. D'anècdotes, tothom que treballi de cara al públic pot explicar-ne un bon grapat. Sóc especialista en circumloquis surrealistes per descriure coses d'informàtica, per exemple.

Salutacions cordials.

SourceCode ha dit...

T'he vist a Buenafuente! Qué crack!