dimarts, de maig 29, 2007

Mutacions d'una crisi

. dimarts, de maig 29, 2007

Al darrer lliurament d’un conegut suplement cultural, Emili Teixidor es referia a Mutacions d’una crisi: Mirada crítica a l’edició en català (1975 – 2005), publicat a la col·lecció Argumenta de l’editorial El cep i la nansa, on troba algunes mancances sense negar en cap moment la qualitat —jo en destacaria també l’oportunitat— de les diferents aportacions. Efectivament, el llibre no toca la qüestió, certament complexa, de «les editorials de llibre de text escolar i universitari, amb segells tan potents com ara Vicens-Vives, Teide, Cruïlla, Edebé,i moltemés, cadascuna de les quals factura molt més que alguna de les editorials literàries». Emili Teixidor suggereix un segon volum on podrien intervenir els agents literaris, i on es podria desenvolupar més la qüestió de les editorials universitàries, principalment —segons el meu parer— perquè Carlota Torrents té en compte sobretot Eumo, una editorial certament modèlica i digna d'elogi, però desatén altres experiències també molt importants com la de les Publicacions de la Universitat de València.

El títol del llibre em sembla molt encertat perquè parla d’una crisi perpètua, cosa que m’ha recordat l’excel·lent article d’Alejandro Katz publicat al primer número de la revista Trama & Texturas titulat «Dos intentos de explicar, no la crisis del libro, sino nuestra percepción, quizá falaz, de que el libro está en crisis». No em puc estar de reproduir-ne el començament:

El sector editorial tiene un tono: es un tono menor, marcado por la queja, el desconcierto y la incertidumbre. Hace ya mucho tiempo (o, cuando menos, bastante tiempo) que el mundo del libro está persuadido de que las cosas no funcionan, de que esto no va más y que el Apocalipsis (nuestro pequeño, mezquino y, naturalmente, merecido Apocalipsis) se abatirá sobre nosotros.


No és difícil deduir que Alejandro Katz dedica bona part del seu assaig a discutir el tòpic de la crisi. Una feina imprescindible per establir uns termes de discussió que condueixin a alguna banda, en comptes de la queixa rutinària i estèril. Mutacions d’una crisi, d’alguna manera, indica que la crisi és, des de fa temps, la forma natural d’existència del món del llibre i que més val aportar algunes idees que, tot i tenir-la present, permetin mirar més enllà. En aquesta línia, Lluís Bonada i Manel Ollé coincideixen a l’hora de celebrar la vitalitat de l’edició independent. Així, Lluís Bonada afirma:

Durant aquestes dècades han aparegut noves editorials, plenes d’imaginació i d’il·lusió, com hem vist, i també nous professionals de l’edició. Si la història de l’edició és també la història dels editors, cal parlar d’autèntiques figures, de figures excepcionals, per una banda, i de grans professionals i de bons professionals, per l’altra. Cada editor s’ha hagut de formar a la seva manera i no tots destaquen per les mateixes virtuts, evidentment.

I Manel Ollé, després de reivindicar una bona distribució a tot el territori d’aquestes editorials, escriu:

L’oferta i el teixit editorial en llengua catalana és més divers i ric que no sembla. Això no vol dir que les llibreries, els mitjans de comunicació, la crítica i altres instàncies d’intermediació tot sovint no s’assabentin, o facin veure que no se n’assabenten, d’aquesta diversitat. [...] No es tracta aquí de reivindicar una xarxa d’editorials locals en termes de representativitat i quotes territorials. Del que es tracta és de destacar el potencial d’iniciativa literària que té una indústria ja existent i sovint ignorada.

Naturalment, Manel Ollé i Lluís Bonada desenvolupen més temes, però m’interessava destacar aquestes dues mirades tan engrescadores sobre l’edició independent arran de la recent aparició de l’editorial Fragmenta, que ja té dos títols molt atractius a les taules de novetats i que aviat en tindrà tres més.

[Continuarà...]

5 comentaris:

Un que passava ha dit...

No conec prou el món editorial, però des de fora no sembla pas que estigui en crisi: grans fusions, aparició de noves editorials, cada dia més llibres al mercat... I em fa l'efecte, ja em corregiràs si no és així, que els lectors no hem deixat pas de comprar llibres.

Ferran

Carmen Miranda ha dit...

Conegut suplement i en vies d'extinció, a punt de deixar de ser un espai -més o menys reeixit- per a la litcat i la culcat per a passar a ser, sembla, espai d'nformació més periodistica i desacomplexada, per entendre'ns

Júlia ha dit...

Malauradament, les editorials independents, petitas, acostumen a ser engolides pels grans grups. De vegades fins i tot 'moren d'èxit', l'esperança rau en què gairebé sempre en sorgeixen de noves.

el llibreter ha dit...

Bé, Ferran, els lectors que compraven llibres encara compren llibres. El problema és que la gent jove en compra menys. És una qüestió complexa, però no cal ser massa pessimistes; només el mínim imprescindible per no caure en el cofoisme.

Sí, Carmen Miranda —per cert: quant de temps!—: el suplement de l'avui desapareix i en el seu lloc hi haurà unes pàgines de llibres en una revisteta semblant al'Exit del Periódico. Diuen les meves fonts [;-)] que no quedarà ningú de l'actual equip de direcció. Confio que mantinguin, ni que sigui a la secció Diàleg, alguns dels col·laboradors que segueixo amb més interès.

Ara és més fàcil muntar una editorial independent, Júlia. L'important és que el bibliosistema (preu fix, bibliodiversitat) sigui prou fort per acollir aquestes iniciatives. Algunes d'efímeres, cert.

Salutacions cordials.

Carmen Miranda ha dit...

Dear llibreter,
la fruiteria m'ha mantingut una temporada allunyada del vici