diumenge, de maig 20, 2007

Labutxaca

. diumenge, de maig 20, 2007

Tenia força curiositat per esbrinar els primers títols de Labutxaca, l’editorial que publicarà els llibres de butxaca del nou Grup 62. Gràcies al descomunal catàleg que apleguen Edicions 62, Columna, Destino, Empúries, Proa, etc., sembla difícil equivocar-se a l’hora de triar. I quan he sabut quins seran els vint títols que inauguraran Labutxaca no m’he sentit gens defraudat. Es recuperen llibres que feia molt que estaven exhaurits, com Viatges i flors de Mercè Rodoreda. S’hi incorporen altres títols que provenen de diverses col·leccions com El quadern gris de Josep Pla, El nom de la rosa d’Umberto Eco, Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel, El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger, Trilogia de Nova York de Paul Auster, Gràcies per la propina de Ferran Torrent —també disponible a Bromera—, Una dona difícil de John Irving o les Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar. I la selecció de títols que apareixen per primera vegada en butxaca fa molta llegiguera: La meitat de l’Ànima de Carme Riera, L’edat de ferro de J.M. Coetzee, Pa negre d’Emili Teixidor, El cor és un caçador solitari de Carson McCullers, Dissabte d’Ian McEwan o Tòquio Blues de Haruki Murakami.

No he tingut l’oportunitat de fullejar cap exemplar de Labutxaca, de manera que no sé si el disseny dels llibres estarà a l’alçada dels títols que lluiran a la portada. Confio que hagin optat per un cos de lletra i un interlineat generosos: Pa negre té quatre-centes pàgines i Tòquio Blues en té algunes més; un text massa atapeït pot dissuadir molts lectors de comprar-los. En qualsevol cas, a partir de la primera setmana de juny es resoldrà el misteri.

El fet que el nou Grup 62 hagi esdevingut un gegant de l’edició en català pot ser un estímul per a les altres editorials, tant si pertanyen a algun grup de comunicació com si no. De moment, sembla que no hi ha cap iniciativa per crear un segell que aplegui edicions de butxaca de les principals editorials independents. Crec que seria molt engrescador que quatre o cinc d’aquestes editorials es decidissin a col·laborar per competir amb el Grup 62 en aquest terreny. Un nucli dur que podria col·laborar esporàdicament amb altres editorials més petites per incorporar títols al catàleg o amb grups com RBA, que vol créixer en l’àmbit de l’edició de en català i que compta amb un envejable catàleg de clàssics grecollatins a L'Esparver clàssic de La Magrana. Perquè una objecció seriosa és que Labutxaca no incorpori clàssics i que només ofereixi un llibre d’assaig, dues mancances que confirmen que encara hi ha molt a fer en l’edició del llibre de butxaca. En qualsevol cas, una part de la profecia que vaig gosar publicar al gener s’ha fet realitat.

16 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

Eufòric estic que la meva literatura aposti descaradament pels llibres de butxaca. I només un mostre com 62 podia fer-ho sense por. I seria fantàstic que això arrossegués altres editors a fer el mateix -la idea de la unió de diferents editorials petites i independents estaria molt rebé-.

ea! ha dit...

de moment adhereixen l'article a la butxaca que ja em sona laidea. ja podeu els llibreters començar a fer espai per la petita invasió, proposo taulells verticals o penjats del sostre.

salutacions més que cordials

*e*

miquel (valència) ha dit...

ja hi som amb els tópics!!!! Hi ha un valencià i havia de ser Torrent, així clar que no avancem mai.
no tinc res en contra seua, però barra el pas als bons narradors valencians, una llàstima, com sempre.

Anònim ha dit...

Cada dia aprenc paraules noves amb vostè, sr. llibreter! M'encanta el mot "llegiguera"... Ui, quina llegiguera tinc de tenir Dissabte o Tokyo Blues!! jajaja... ja l'he feta meta... Quina llegiguera!!!
En Pitu del RAval.

el llibreter ha dit...

És cert, Biel, del supermegagrup, Edicions 62 és l'editorial que més ha fet per l'edició de butxaca en català. Em sembla que malgrat Labutxaca, mantindran alguna de les col·leccions, com la dedicada a les lectures prescrites a l'ensenyament. Els primers vint títols són una selecció molt engrescadora i és per això que hauria de servir d'estímul per a les editorials independents, que compten amb catàlegs prou bons com per emular Labutxaca.

Uf! No sé on els ficaré, Ester, però sens dubte que serà un lloc destacat.

Ja he assenyalat algunes mancances, Miquel. Però tot just comencen. M'agradaria saber si els responsables del Grup 62 pensen fer alguna presentació al País Valencià.

No he llegit Tòquio Blues, Pitu —tothom en parla molt bé—, però sí puc dir que Dissabte em va agradar molt.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Benvolgut Llibreter,

permeti'm que li digui, de fonts ben informades, que hi ha converses perquè editorials independents puguin aixoplugar-se sota el bonic paraigües de Labutxaca.

Seu,

Terry Lennox

el llibreter ha dit...

Sembla una bona alternativa. Gràcies per la informació.

rupaul ha dit...

Precisament estic llegint "Dissabte" d'Ian McEwan. Espero que Empúries corregeixi el text abans d'editar-lo de nou perquè està plagat de faltes d'ortografia i incorreccions diverses!

Quimet ha dit...

Al Cultura de l'AVUI de fa dues o tres setmanes llegeixo, atònit, la frase següent de Miquel de Palol: "la vertadera novel·la comença a partir de la pàgina 400". Què en penseu?

Artur ha dit...

Doncs la meva opinió: he gaudit amb novel·les que no arribaven als 200 fulls i m'he avorrit amb novel·les llargues, curtes, mitjanes...
De totes maneres el Palol ja pot escriure relats curts i tot si vol, tinc molt poc temps per llegir i prefereixo llegir bons escriptors: J Coca, Teixidor, Pla, Espinàs , Serés, V Usó, J F Mira, ... Com veiei la llista és ben variada, i tots ells ben recomanables

el llibreter ha dit...

Doncs sí, rupaul, espero que Empúries deixi enrere una etapa molt desafortunada pel que fa a les incorreccions. No és tan sols Dissabte.

Home, Quimet, això és una palolada! Precisament, en Joan Josep Isern es quexava fa poc a Totxanes, totxos i maons que la majoria de les novel·les que es presenten a premis literaris es desinflen a partir de la pàgina... 60!

Això de les 400 pàgines explicaria perquè Gallifa em va decebre tant: és una novel·la curta. Però Miquel de Palol ha escrit grans novel·les, Artur.

Artur ha dit...

Com que, per a mi, el teu criteri, llibreter, és molt respectable, li donaré una altra oportunitat al Palol. Quina em recomanes??? Estic acabant amb una altra recomanació teva de fa unes setmanes: La Japonesa, mira que m'agrada el Jordi Coca!!
I al Serés també me'l vas descobrir tu! Així que resto a l'espera que em recomanis un bon llibre del Palol

la romana que no és de tv3 ha dit...

Labutxaca és una molt bona notícia, estarà molt be llegir algunes MOLU a un preu més raonable. Si, a més, hi hagués alguna cosa més econòmica en poesia, meravellós. L'altre dia no sé quants euros em van clavar per "Llum elèctrica"! I no em queixo mai que els llibres siguin cars, que una és soferta, però...

M'agrada això de palolada i, si això és una palolada, podrem dir que en Pàmies és un "impamiable" més?

La pàgina 400... Per sort, "Consulta a Ripseu" només en té 70... ;-)

el llibreter ha dit...

Bé, jo vaig descobrir Miquel de Palol amb Ígur Neblí, que té més de 500 pàgines i em va enlluernar. De la seva obra més recent, em quedo amb Les concessions, que és brutal encara que no arribi a les 400. No es pot tenir tot!

El pobre Pàmies, com que li ponen totes, no s'adona que això de Frankfurt serà més important aquí que a l'univers exterior. Anar-hi o no és una fotesa. Per cert, em sembla que jo hi aniré. Llàstima que no tindria temps d'assistir als saraus i alimentar la cosa tafanera, si és com l'última vegada.

Salutacions cordials.

toni ha dit...

on resta manuel de pedrolo?, hi ha possibilitat que editorials que s'han "forrat" amb llibres seus tinguin un mínim de dignitat per tornar a editar algun dels seus llibres? és obscè l'oblid premeditat per arreu envers a pedrolo? en quin pais estem que enterrem a l'oblid tot el bó que tenim?,,

t

Biel Barnils ha dit...

Jo també reinvindico Pedrolo, un dels escriptors més importants i a la vegada més oblidat -i censurat!-del segle XX.