dimecres, de maig 09, 2007

El món i un llibre

. dimecres, de maig 09, 2007

He aprofitat l’últim dia de vacances per tornar a visitar l’exposició El món i un llibre, al Palau Moja. Tenia dos objectius. El primer, portar alguns llibres a la zona de bookcrossing. Fa uns dies vaig agafar un exemplar de Lunar Park de Breat Easton Ellis, que alliberaré aviat, i em va semblar que podria portar-hi alguns títols que estic convençut que mai no llegiré, com un parell de totxos que em fa molta mandra començar. He comprovat que el llistat que apareix a la web oficial de bookcrossing no s’assembla gaire als llibres que vaig trobar ahir al matí; no estaria malament que algú es dediqués a fer una mica d’inventari. En qualsevol cas, val la pena fer-hi una visita: si no fos perquè m’obligava a recordar les lectures pendents, n’hauria agafat més d’un.

El segon objectiu era comprovar que, tal com m’havia semblat dies abans, la paraula internet només hi apareix un vegada, cosa que he confirmat. L’exposició proposa dues rutes: la del llibre, a partir del moment que el mecanoscrit arriba a l’editorial, i la del lector, a partir de la seva experiència —exemplificada amb els llibres extrets de tres biblioteques personals. Les dues rutes conflueixen en un punt anomenat «La trobada», una sala de projecció on es poden contemplar escenes de pel·lícules relacionades amb la lectura. Però sabem, per exemple, que a Frankfurt s’hi va amb els deures fets, perquè abans hi ha hagut intercanvi de correus electrònics amb documents adjunts. Sabem que els editors tafanegen els comentaris dels lectors a Amazon abans de contractar els drets d’algun llibre. Sabem que hi ha escriptors que assagen alguns textos al seu web abans de donar-los a imprimir. Sabem que un llibre ja no és únicament un objecte de paper. Sabem que hi ha biblioteques digitals. Sabem que hi ha lectors que comparteixen les seves lectures a comunitats virtuals, blocs, fòrums, etc. Fa anys que les dues rutes han començat a canviar de manera irrevocable.

L’objectiu de l’exposició és presentar la trobada entre el llibre i el lector com un fet col·lectiu, amb la participació de molts professionals: l’autor, l’editor, el corrector, l’impressor, el comercial, el crític, el llibreter, etc. I en aquest sentit compleix molt bé la seva funció: tot queda compartimentat, amb un repartiment de funcions clar. La manera d’explicar com es corregeix un mecanoscrit o de definir el llibre com una elaboració arquitectònica —en què cada part sosté les altres— està destinada a celebrar el llibre com un objecte que pot assolir una gran bellesa. La simplicitat, la contenció, una certa fredor. Sospito que l’absència d’un apartat dedicat a internet deu tenir a veure amb la constatació que aquest ordre ja no és tan ferm. Sembla com si s’hagués volgut escriure una elegia a una manera de fer que canvia a gran velocitat. Si no, com és possible que la paraula internet només aparegui un sol cop, i tan sols per referir-se al bookcrossing?

8 comentaris:

SU ha dit...

No té gaire sentit, no, això que dius, Llibreter. I més tenint en compte que l'anterior exposició de la ILLC amb intencions similars (la trobada del llibre amb el lector?) es pot visitar virtualment a http://cultura.gencat.net/ilc/llegim/index.html

Què hi farem!

Salut i feina!

SU

el llibreter ha dit...

Sí que en té, crec, de sentit: ha passat un any i potser hi ha matisos que ara m'interessen més que llavors. A l'exposició Llegim es volia celebrar la lectura i anava adreçada als lectors: em va agradar que no pretengués captar nous lectors i que s'estalviés el típic discurs institucional de foment de la lectura. Si l'haguessin fet ara, segurament hauria escrit alguna cosa semblant a això que trobes que no té sentit. Segurament li hauria retret que Llegim limités la lectura a la lectura de llibres. Tingues en compte l'apunt de dilluns, "Sobre la gestió de la informació a les llibreries", d'alguna manera aquest d'avui en reprèn el fil.

Salutacions cordials.

Xavier Caballé ha dit...

Trackback manual: http://caballe.cat/llibres/2007/05/09.html#a8769

Júlia ha dit...

Doncs precisament ahir, al suplemente de cultura de La Vanguardia, que parlava sobre les biblioteques, s'incidia força en el paper de la xarxa, en les noves formes de llegir i en com tot pot conviure i tenir un lloc al món de la literatura.

el llibreter ha dit...

Gràcies Xavier!

A Un que passava en Ferran parla justament d'això, Júlia. I promet més apunts sobre la qüestió, així que cal estar-hi atents.

Salutacions cordials.

ea! ha dit...

per no parlar que l'imprimir és cada vegada més digital, quan no és que es fa a la xina amb maquetadors que no entenen ni un borrall dels signes que ordenen.

Anònim ha dit...

com diria el "nota", jo les palles encara me les faig a mà...

catalunya.ffw ha dit...

Des d'alguns blocs estem fent una crida a fer posts africans. A tenir l'Àfrica present.

T'animes a fer "Quatre lletres per l'Àfrica"?

Més a: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/quatre-lletres-per-lfrica.html

Gràcies,
Marc