dijous, d’abril 19, 2007

Diada de la bibliodiversitat, segona part

. dijous, d’abril 19, 2007

Un altre llibre que espero amb interès degut a la xarxa de complicitats cibernètiques que he anat teixint és Istanbul d’Orham Pamuk, gràcies a l’entusiasme que mostra l’editor de Bromera Joan Carles Girbés al seu bloc Tirant al cap. Un bloc on, a més a més d’abocar-hi opinions sobre l’edició i el llibre, no deixa d’explicar —amb totes les precaucions que en ocasions demana el tema— les vicissituds que precedeixen a la publicació d’un títol.

L’experiència a la llibreria, la familiaritat amb autors i editorials, pot complementar la informació esquemàtica amb què ens arriben les novetats, però ja no és suficient per a oferir un bon servei. Encara que no deixa de ser imprescindible com a fonament per abordar una millora en la gestió de la informació. Tinc davant meu un exemplar de La neu de l’any passat, d’Aleš Debeljak. En aquest llibre coincideixen dos factors que em conviden a llegir-lo: d’una banda, la traducció és de Simona Škrabec, autora d’una obra imprescindible per comprendre l’evolució d’Europa Central: L’atzar de la lluita; d’una altra banda, el llibre pertany a la col·lecció Traus, de Lleonard Muntaner Editor, on han aparegut fins ara tres títols de gran valor. També la Col·lecció Palimpsest, de March Editor, compta amb un nou títol: La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. Títol que ara espera una oportunitat, just al darrera de Textos escabetxats de Carles Santos, que va aparèixer al gener; des de llavors no he sabut decidir-me a transitar per les seves pàgines. Potser el plaer de perllongar l’espera.

Les raons que menen a l’elecció d’un llibre són moltes vegades imprevisibles, i més quan es treballa a una llibreria, per què resulta molt difícil cenyir-se a un pla de lectura. Altres vegades són del tot clares. Després d’una novel·la tan rodona com Liquidació, una nova obra de ficció del Nobel hongarès Imre Kertész és un a molt bona notícia, encara que no es tracti exactament d’una novetat: és de 1977, immediatament anterior a Fiasco. A Un relato policíaco adopta el punt de vista del botxí, un policia secret, i la contraportada promet que Kertész mostra el procés quotidià, imperceptible gairebé, d’ «empobrecimiento definitivo del alma» que condueix a l’acceptació de l’horror. Una altra raó clara es diu Roberto Bolaño, de qui acaben d’aparèixer dos llibres: El secreto del mal i La Universidad Desconocida. El primer és un conjunt de textos narratius més o menys inacabats que es trobaven al seu ordinador, les restes d’un naufragi injust al qual els seguidors de la seva obra estem condemnats a aferrar-nos-hi. Obro una pàgina a l’atzar, la 99: esmenta de nou Tadeys d’Osvaldo Lamborghini. El segon és un volum de poesia que al voltant de 1993 ja estava gairebé —en poesia tot sembla ser sempre gairebé— llest per dur-lo a la impremta.

Aquests són alguns dels títols de s’apilen ara al meu estudi. No sé si els llegiré tots ni quins vindran a acompanyar-los durant els propers dies, ja s’ha vist que no sóc un lector seriós dels qui saben exactament les coses que els convé llegir a cada moment. Tampoc no sé si compliran les expectatives que hi tinc dipositades. Un del responsables de Transports Ciberians m’acaba de confirmar per correu electrònic que aviat estarà disponible una nova edició d’Uh! d’Enric Casasses, publicada per pagès editors. A través de la revista Quimera he sabut la imminent aparició de Vila-matas portàtil, un volum publicat per Candaya on es recullen 500 pàgines d’assaigs sobre l’autor de Doctor Pasavento, a més a més d’un DVD titulat Café con Shandy. Un altre autor admirable, Albert Roig, publica Cecília de Florejats a l’editorial Montflorit. Cada cop resulta més difícil acabar aquest article. Potser substituiria el llibre d’Alain de Libera per Pensament filosòfic a l’Edat Mitjana, de Kurt Flasch, publicat per Obrador Edendum. En qualsevol cas, em semblen una bona elecció entre la infinitat d’eleccions possibles. Molts romandran a les llibreries i pocs recordaran que van aparèixer per Sant Jordi.


[He corregit el petit desgavell dels dos darrers paràgrafs de la versió impresa i el títol del devedé.]

5 comentaris:

SU ha dit...

Benvolgut Llibreter,

Com ja va sent habitual en els darrers temps, penjaré els teus articles al suro i, de mica en mica, m'aniré gastant els quartos i llegiré alguns dels llibres que comentes...

Gràcies!

SU

el llibreter ha dit...

De moment et puc dir que Defensa pròpia m'ha agradat moltíssim. Ha estat una veritable sorpresa. I Bolaño no és, com dic a l'article, les restes de cap naugragi: és una autèntica alegria que s'hagin decidit a publicar-lo; si ja t'agradava no et defraudarà gens.

Moltes gràcies per l'elogi desmesurat.

Per cert, a veure si ens regaleu un crònica del vostre Sant Jordi.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Avui, a les 22:55, tots a mirar el 33, eh? En Manzano hi torna.

c.

(Si el fan una mica més tard, li podem dir Manzzzzzano?)

Tirant al cap ha dit...

Moltes gràcies per les recomanacions, Llibreter, i per la referència al bloc. Jo també em sent còmplice del teu entusiasme... quan n'hi ha motiu per a l'entusiasme!

el llibreter ha dit...

He enxampat el programa que ja havia començat, anònim: molta feina abans de Sant Jordi. És una molt bona notícia, sens dubte.

Si no es busquen els motius per a l'entusiasme no es troben, Joan Carles. Queixar-se sempre és una pràctica gens recomanable. Val la pena compartir les coses bones que anem trobant.

Salutacions cordials.