Dos anys

— Autor, autor!
— Digues, Llibreter.
— No t’oblides d’una cosa?
— Me n’oblido de moltes, la veritat. A veure quina una et passa ara pel cap virtual.
— Res... el passat divendres, dia 2 de febrer, vaig fer dos anys!
— Un moment: jo em pensava que no t’agradaven gaire els aniversaris ni les efemèrides.
— Però això és diferent: era el meu aniversari!
— Ara ja és massa tard, no trobes? Què en pensarà la gent?
— Doncs que estàs tan despistat com sempre, que no segueixes gaire l’actualitat, que et deixes moltes coses per comentar, etc.
— Et noto una mica empipat.
— És que em tens una mica abandonat.
— És que faig altres coses, a banda de ser llibreter i de llegir una mica, saps?
— Però és que jo només existeixo si m’escrius. I hi ha molts temes que hauria volgut comentar.
— Em sap greu. Potser tens raó. Potser és que no puc opinar sobre totes les coses que tenen a veure amb els llibres. Tampoc no voldràs que et faci dir massa foteses, oi?
— No et demano que et converteixis en un grafòman de la nit al dia.
— Igualment, després de dos anys, crec que ja t’he escrit la part essencial dels temes que més m’interessen: sobre la bibliodiversitat, sobre la lectura, sobre la llibreria...
— Home, l’informe aquell sobre la presència del llibre en català a les llibreries mereixia un apunt, no trobes?
— Uffff! Massa complex i massa emprenyador. Potser més endavant.
— Hi ha també alguns llibres que mereixen un bon comentari i encara no t'hi has posat.
— Hi ha molt de temps per endavant. També he de tancar la sèrie d’apunts dedicada a Pierre Michon i altres coses que tinc pendents. Però, de tant queixar-te, tu també oblides algunes coses.
— Com ara què?
— Has sortit als papers. Dos articles al Cultura/s i un altre que encara t’he d’escriure per Sant Jordi.
— Doncs sí, aquí tens raó. La col·laboració de Nadal, sobretot, va quedar molt maca.
— Recorda també que l’apunt sobre el preu únic, o preu fix, va circular força pel correu electrònic. Em va arribar a través de tres llibreters diferents.
— Sí que fa goig el reconeixement dels col·legues! Ep! No oblidis els correus d’alguns editors i escriptors o els llibres que t’han arribat a la bústia de correus.
— Per tant, no pots queixar-te de la falta de reconeixement, oi? Així, en general.
— No, no em queixo. Aquí tens raó. Fins i tot hi ha hagut una mica de rebombori inesperat. Allò del Saló del Llibre de Barcelona, per exemple.
— Sí, una excepció. En general t’he escrit força positiu. No t’he ficat en gaires afers tèrbols.
— Cert, cert. Però m’agradaria que em deixessis contestar més sovint els internautes que escriuen comentaris.
— Ja saps que això no sempre és possible. Mai no escric res des de la feina i sovint, simplement, no sé què contestar. També m’agrada que les visites tinguin l’última paraula. No sóc amic de les conclusions.
— No hi estic gaire d'acord. Tu manes, però. Tornem, si m'ho permets, al començament. Tinc dret a emprenyar-me: dos anys!
— Perdona per l’oblit. De fet, em pensava que l’aniversari era avui dilluns, dia 5.
— Sí que anem bé!
— Ni que sigui una mica tard, per molts anys, Llibreter!
— Per molts anys, autor!