Tots volíem escriure com Jorge Luis Borges. La Literatura era dues assignatures amb les lectures obligatòries, sovint tan avorrides, però Borges era una altra cosa: publicàvem revistes fotocopiades plenes de relats amb llibres impossibles, savis immemorials, nits unànimes o laberints paradoxals. No sé com va començar exactament aquella devoció. Quan matàvem el temps menjant pipes al parc o després jugar a bàsquet o durant una partida d’escacs trobàvem el moment de discutir sobre el final d’un conte, sosteníem posicions irreconciliables, i tornàvem a llegir Borges amb una passió juvenil que enyoro.
Argentina era llavors unes frases escrites per Jorge Luis Borges. Pampa i biblioteques. I després va venir Julio Cortázar. I així s’eixamplava un territori fet de paraules; fins ara, que s’ha convertit en una pàtria literària de la mà de César Aira, Damián Tabarovsky, Roberto Arlt, Ricardo Piglia, Rodrigo Fresán, Adolfo Bioy Casares, Antonio di Benedetto, Juan Gelman, Osvaldo Lamborghini... El número 227 del suplement Cultura/s de dimecres passat em va recordar els orígens de la meva Argentina. Amb l’accent de Nora Catelli, Ana Basualdo, Marietta Gargatagli o Perla Zusman, argentines que viuen a Catalunya. Però ara voldria destacar l’article de Jorge Carrión, on parla breument de sis editorials molt ben triades: Eloísa Cartonera, Adriana Hidalgo Editora, Beatriz Viterbo Editora, Interzona, Libros del Zorzal i El Cuenco de Plata.
[2 de novembre de 2006: acabo de descobrir el bloc de Jorge Carrión on reprodueix l'article publicat a Cultura/s, "Guía mínima de la edición independiente argentina". ]
3 comentaris:
bucle, sr.llibreter, aquest post és un benvingut bucle...
La qüestió és que els argentins tenen --al menys a BCN-- certa tendència a constituir-se en lobby. (Vegi's la dedicatòria de l'assaig premiat de la tal Catelli, res de l'altre dijous sigui dit de passada, comentat pel seu avorridíssim fill predilecte aquí i allà, fill el qual fou lloat per un altre argentí que, bucle bucle.)Que l'Herralde els hagi descobert fa quatre dies i ens coli novel·les tan però tan pesades com aquella del Pauls que va premiar, tampoc és molt excitant. I ja sé que l'any de la mariacastanya el senyor H. va editar Copi etc. etc.
Gràcies, Ester. Aquest apunt volia ser molt llarg. Sort de les tisores.
Potser tens raó, anònim, amb això del lobby; però em sembla raonable que les persones que comparteixen alguna mena d’afinitat es prologuin i citin. Vull dir que un lobby argentí a Barcelona, a priori, no em sembla malament. Sobre l’Herralde i la descoberta de la literatura argentina, bé: els autors que esmento els he llegit en llibres publicats a les editorials argentines que esmenta Jorge Carrión i a d’altres, com l’editorial Sudamericana en el cas d’Osvaldo Lamborghini. Ara de memòria, diria que només César Aira, Ricardo Piglia i Rodrigo Fresán tenen algun llibre publicat a Anagrama i d’ells l’únic que es podria considerar com a autor de la casa és Piglia. No he llegit el Pauls.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada