Després de llegir el discurs de Biel Mesquida em deixo arrossegar per l’optimisme que ha impregnat la major part de les cròniques escrites des de Frankfurt 2006. Reconec que els darrers esdeveniments m’havien fet caure en un saludable menfotisme, però la repetició d’alguna frase òbvia —com ara que és literatura catalana la que s’escriu en català— m’ha desvetllat l’interès per la cita de 2007. Que Emilio Manzano, per exemple, no perdi el sentit crític enmig del triomfalisme o la distinció entre literatura catalana i indústria editorial, em semblen esperançadors.
La millor dada, però, és el convenciment que l’edició decisiva de la Fira del Llibre de Frankfurt, si es vol aprofitar l’esdeveniment, és precisament la de 2006. Més enllà de les exposicions, taules rodones, logotips i lemes, al final compten els llibres editats; el millor aparador de la literatura catalana seran les vitrines amb els títols traduïts que han estat contractats enguany. Si aquesta percepció finalment no esdevé un miratge entusiasta, serà perquè les institucions hauran fet bé les dues feines que els pertoca: muntar l’inevitable aparador propagandístic i, sobretot, oferir els mitjans perquè les editorials puguin establir contactes amb editors de tot el món.
La millor dada, però, és el convenciment que l’edició decisiva de la Fira del Llibre de Frankfurt, si es vol aprofitar l’esdeveniment, és precisament la de 2006. Més enllà de les exposicions, taules rodones, logotips i lemes, al final compten els llibres editats; el millor aparador de la literatura catalana seran les vitrines amb els títols traduïts que han estat contractats enguany. Si aquesta percepció finalment no esdevé un miratge entusiasta, serà perquè les institucions hauran fet bé les dues feines que els pertoca: muntar l’inevitable aparador propagandístic i, sobretot, oferir els mitjans perquè les editorials puguin establir contactes amb editors de tot el món.
Joan Carles Girbés, que sembla que enguany no ha anat a Frankfurt, es queixa de la prepotència mesetària d’una banda i de del poc ressò que l’esdeveniment ha tingut a la premsa valenciana. Si tenim en compte que la cita de 2007 també hauria de servir per obtenir un reconeixement més alt de la literatura catalana a l’interior del país, i no solament a l’estranger, aquesta queixa resumeix els dos perills que cal saber superar: el nacionalcosmopolitisme i la indiferència. Tant de bo que el lema, una mica descafeïnat si voleu, serveixi per evitar que la ignorància perpetri paràgrafs com aquest, publicat al suplement de llibres de Página 12:
Las autoridades de la Feria del Libro de Frankfurt, considerada la más importante del mundo, acordaron en estos días que la Argentina sea el país invitado para la edición del 2010. Cada año, el país invitado tiene la oportunidad de hacer circular sus ediciones en el epicentro del mercado europeo, a la búsqueda de traducciones y contratos. Los invitados para el 2007 y el 2008 son India y España.
1 comentaris:
Benvolgut Llibreter, en efecte, enguany no he pogut anar a Frankfurt per qüestions familiars de molt de pes (vora quatre quilos i encara dins del ventre matern!). Però aquest fet m'ha permés seguir des de la distància els esdeveniments i, la veritat, les cròniques que arriben m'han encomanat l'entusiasme. I ja era difícil, perquè el tema pintava realment negre. Tant de bo sabérem aprofitar aquest vent favorable, aquest optimisme tot just iniciat, per fer una gran Fira i aconseguir no només difondre la nostra cultura comuna, sinó també apujar-nos l'autoestima, que ja va bé.
El fet que el ressò de l'esdeveniment no arribe al País Valencià (ni una ratlla, ni un comentari en cap mitjà valencià) és sens dubte un mal averany que no sé si podrem solucionar.
Publica un comentari a l'entrada