Giorgio Agamben recorda a "Idea de la cesura", dins Idea de la prosa, un poema de Guillem d’Aquitània:
Farai un vers de dreit nien,
non er de mi ni d'autra gen,Farai un vers de dreit nien,
non er d'amor ni de joven,
ni de ren au,
qu'enans fo trobatz en durmen
sus un chivau.
Segons Agamben, la intenció del trobador és eludir l’assumpte del poema com a pretext per elaborar una cançó on el tema és la pròpia veu, amb “la palabra como pronunciación sonora” com a centre. Podria haver-me lliurat a profundes reflexions sobre el sentit d’aquesta afirmació, però algun mecanisme secret de la memòria em va impulsar a ajornar el filòsof italià per fullejar Poesía de trovadores, Trouvères y Minnesinger, una antologia preparada per Carlos Alvar. Al vell volum em vaig retrobar amb Jaufré Rudel, Marcabrú, Bernat de Ventadorn, Arnaut Daniel o Raimbaut de Vaqueiras, amb qui em vaig aturar perquè
Altas undas que venez suz la mar
que fay lo vent çay e lay demenarSegons Agamben, la intenció del trobador és eludir l’assumpte del poema com a pretext per elaborar una cançó on el tema és la pròpia veu, amb “la palabra como pronunciación sonora” com a centre. Podria haver-me lliurat a profundes reflexions sobre el sentit d’aquesta afirmació, però algun mecanisme secret de la memòria em va impulsar a ajornar el filòsof italià per fullejar Poesía de trovadores, Trouvères y Minnesinger, una antologia preparada per Carlos Alvar. Al vell volum em vaig retrobar amb Jaufré Rudel, Marcabrú, Bernat de Ventadorn, Arnaut Daniel o Raimbaut de Vaqueiras, amb qui em vaig aturar perquè
Altas undas que venez suz la mar
de mun amic sabez novas comtar,
qui lay passet? No lo vei retornar!
Et oy Deu, d'amor!
Ad hora.m dona joi et ad hora dolor!
em va impulsar a canviar de direcció cap a la Antoloxia (lírica e prosa) que correspon al segon volum de Literatura galega medieval de Xosé Ramón Pena. Feia tant de temps que no llegia cantigas de amigo que em va sorprendre quants versos recordava encara de Pero Meogo, Joam Servando, Martim Codax, Joam Zorro, Airas Nunez, o de l’enigmàtic poema de Nuno Fernandez Torneol que acaba amb aquestes dues estrofes:
em va impulsar a canviar de direcció cap a la Antoloxia (lírica e prosa) que correspon al segon volum de Literatura galega medieval de Xosé Ramón Pena. Feia tant de temps que no llegia cantigas de amigo que em va sorprendre quants versos recordava encara de Pero Meogo, Joam Servando, Martim Codax, Joam Zorro, Airas Nunez, o de l’enigmàtic poema de Nuno Fernandez Torneol que acaba amb aquestes dues estrofes:
Vos lhi tolhestes os ramos en que siian
e lhi secastes as fontes en que bevian,
leda m’and’eu.
Vos lhi tolhestes os ramos en que pousavan
e lhi secastes as fontes u se banhavan,
leda m’and’eu.
Canción de Mujer, Cantiga de Amigo de Vicente Beltrán, La lírica en la Edad Media de Peter Dronke, Poesía Árabe y poesía europea de Ramón Menéndez Pidal... com si tornés de l’exili a una petita pàtria medieval que vaig abandonar un dia sense saber per què. L’endemà, amb Idea de la prosa de nou, disposat a reprendre la lectura allà on Agamben esmentava Guillem d’Aquitània, encara vaig recordar un altre títol, suggerit per "Farai un vers de dreit nien": La letra y la voz de Paul Zumthor. I...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada