dimecres, d’octubre 11, 2006

Amb el lector de fons, primera part

. dimecres, d’octubre 11, 2006

Avui toca espiar els lectors de diaris. Potser hi ha sort i enxampo algú que llegeixi el suplement Cultura/s de La Vanguardia, en el precís instant que s’aturi a la pàgina on surt una col·laboració meva titulada “Amb el lector de fons”, amb el benentès que cal registrar-se per accedir-hi. En qualsevol cas, com l’article és més extens que els apunts que acostumo a escriure, el publicaré al bloc en dos lliuraments.



Firma invitada La ubicació dels llibres, les consultes dels clients, les bibliografies... Un testimoni de primera mà ens endinsa en un món que sovint ens és tan familiar com desconegut: Els tràfecs quotidians de les llibreries.

Amb el lector de fons

EL LLIBRETER
Fa força estona que es mira els llibres amb cara de no trobar el que busca. És fàcil distingir el lector que tafaneja sense un propòsit determinat del que té un objectiu precís i escorcolla amb insistència els mateixos prestatges, i s’atura per comprovar un altre cop que es troba davant de la secció adequada, i reprèn l’escorcoll, i encomana a qui l’observi un neguit i un cert desconsol. Així, torna a repassar els lloms fins que sembla com si pronunciés la condemna: no hi és. Com no m’agrada interrompre les recerques dels clients, m’hi acosto i faig veure que busco i trobo qualsevol llibre. La proximitat genera confiança i és llavors que es decideix a demanar-me el títol que presumptament no hi és. Després de consultar l’ordinador constato que en aquesta ocasió sí el tenim, però a una altra secció. La confusió ha estat provocada per la pràctica d’algunes editorials d’incloure títols d’assaig en col·leccions de narrativa, amb l’esperança que d’aquesta manera es venguin més. L’havia vist, efectivament, a la secció de narrativa d’una altra llibreria i ha cregut que totes les llibreries segueixen els mateixos criteris a l’hora de classificar els llibres. Li explico breument que les dues ubicacions són igualment justificables, que l’organització de les seccions a cada llibreria depèn de molts factors, com l’espai de què es disposi o l’orientació que es decideixi seguir. A banda de les estratègies comercials d’algunes editorials, la hibridació o el poliedrisme gaudeixen de tan bona salut a la narrativa i a l’assaig que de vegades no sabem on col·locar un títol. Però la relació entre postmodernitat i classificació de continguts és un qüestió massa complexa per establir un diàleg un dissabte a la tarda, amb la llibreria força concorreguda, de manera que renuncio a proposar-lo.

Hi ha hagut sort, doncs: buscava un títol entre els centenars de milers de títols vius que sumen els catàlegs de les editorials i el teníem. Lògicament, no sempre és així. Aquests dies no és estrany atendre estudiants que arrosseguen llistes de llibres de llibreria en llibreria. De les bibliografies especialitzades de la universitat a les lectures obligatòries de l’ensenyament secundari, la diversitat de consultes esdevé un examen constant de la memòria, l’experiència i l’habilitat dels llibreters: edicions descatalogades que compten amb edicions alternatives en altres col·leccions o editorials, llibres que estan en curs de reimpressió, editorials de difícil accés, calcular els temps d’arribada aproximat, etc. A banda de la consulta de diverses fonts d’informació, entre les quals pot ser cabdal la base de dades de la pròpia llibreria, en ocasions cal desxifrar la resposta ambigua, gairebé oracular, d’alguns proveïdors.

És habitual que els professors no es molestin a assenyalar quins títols es troben ja únicament a les biblioteques. Una selecta minoria no ha descobert encara que la indústria editorial ha continuat funcionant després que ells obtinguessin la plaça. És per això que molts estudiants se sorprenen quan descobreixen que bona part de la bibliografia no es pot comprar. És clar que hem de suposar que els estudiants s’adrecin als llibreters, la millor manera perquè una indagació ràpida —comprovar a l’ordinador què tenim i què no— no es converteixi en un passatemps sense gaires resultats. Però hi ha qui s’estima més prescindir de la nostra atenció, com si fóssim un jutges que avaluéssim la pertinència de les consultes quan, de fet, una consulta pot revelar els dubtes que nosaltres mateixos podem tenir sobre la relació entre l’ordre virtual i la realitat tangible; és a dir: entre les dades que apareixen a l’ordinador i a la memòria i la desconfiança envers la percepció immediata de les coses.

[Modificat l'endemà, amb l'enllaç corresponent al web del diari i l'encapçalament com a Firma invitada.]

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ep, benvolgut Llibreter!! Quina il.lusió! Moltes felicitats, i que no sigui la última crònica que li publiquen al Cultura/s!!!

Fantàstic!

Anònim ha dit...

llàstima que el Cultura/s sigui tan erràtic.

Anònim ha dit...

Ara que m'he llegit aquesta primera part del seu article, senyor Llibreter, li he de dir que a voltes no trobar un llibre desitjat esdevé una benedicció; en les bones llibreries sempre escoltes infinites veus que et criden i si la que busques resta muda, sempre tens alternatives per descobrir. És el pessigolleix de llegir una cosa que no busques i que a sobre t'agradi. El pessigolleix del descobriment que va sentir Colom al trepitjar una cosa que es pensava que eren les Índies.

Anònim ha dit...

pessigolleig, nen, com estem de bon matí!

ea! ha dit...

moltes, de felicitats.

"la relació entre postmodernitat i classificació de continguts és un qüestió massa complexa per establir un diàleg un dissabte a la tarda..."

però sí en una sobretaula d'agost, eh;-)

Ignasi Pàmies ha dit...

la relació entre lletra electrònica i lletra de tinta també és un qüestió massa complexa per establir un diàleg un dissabte a la tarda... en tot cas celebrem el salt a la lletra impresa i esperem que es repeteixi

Anònim ha dit...

Llegit, Llibreter, i gaudit. Felicitats. Trobo a l'article la resposta a la meva queixa de fa uns dies, quan parles de l'orientació que cada llibreter dóna a la llibreria, i ric amb l'esment dels professors que no actualitzen les bibliografies: a la biblioteca estem farts de proposar-los noves edicions de llibres quan trobem que encara recomanen edicions de fa deu o vint anys...

Ferran

Anònim ha dit...

A quina llibreria treballes?
Perque potser som companys i jo sense saber-ho...

El llibreter ha dit...

Moltes gràcies! Celebro que us hagi agradat.

Doncs sí, Ferran, quan vaig llegir el teu apunt pensava que casualment aquest article és una mena de resposta, tot i que fa setmanes que l'he escrit.

Salutacions cordials