dijous, d’octubre 12, 2006

Amb el lector de fons, segona part

. dijous, d’octubre 12, 2006

A l’esporàdica incertesa de confirmar si un llibre hi és o no, i en quina secció pot estar ubicat, es pot afegir una situació molt més temible: que estigui descol·locat. L’ordre alfabètic és fràgil i un excés de confiança del llibreter o la mala punteria del client poden ocasionar la invisibilitat d’un títol que potser es troba tan sols a dos pams del lloc que li correspon. Deixo de banda la mala fe de la hipotètica visita d’un sabotejador. La gran quantitat de processos que realitzem al llarg de la jornada són una font inesgotable de petits errors que s’acumulen dia rera dia. Pel que fa a la part informàtica de la feina: entrada i devolució de llibres, comandes i consultes bibliogràfiques —que arriben per correu electrònic, fax, telèfon o lliurades a mà—, reserves, diferents formes de facturació —des de l’humil tiquet a la factura d’una institució—, etc. Teclejar té, lògicament, conseqüències físiques: col·locar els llibres a les taules de novetat o als prestatges, localitzar títols, retirar les novetats que cal tornar al proveïdor i decidir si deixem un exemplar als prestatges, tornar a lloc els llibres que ja han estat consultats, anar del magatzem a la llibreria i fer el camí invers un munt de vegades, i més etc. Amb tota aquesta activitat no és estrany que sigui impossible atènyer un ordre ideal en la disposició dels llibres. Si bé la quantitat d’errors és insignificant respecte al nombre total de llibres que hi ha a la llibreria, els llibreters hi ensopeguem cada dia. Ni l’endemà de l’inventari no escapem d’aquesta fatalitat. Per això en unes poques ocasions és difícil esbrinar on és realment un llibre, si és que efectivament el tenim, malgrat que les dades de l’ordinador semblin inapel·lables.

Les consultes dels clients, doncs, ens permeten adonar-nos dels errors. Els seus comentaris ens ajuden a corregir la ubicació dels llibres que no es troben a la secció que els pertoca —tant si és una negligència nostra com si com si és una mostra de l’olfacte comercial de l’editor—, ens permeten detectar els títols que formen part d’una bibliografia compartida per molts estudiants i fer previsions sobre la demanda que podrien tenir, ens recorden quins títols cal recuperar —perquè un dia la comanda es va perdre en els llimbs digitals, per exemple. Ens ajuden, en definitiva, a mantenir viu el fons.

Perquè fons d’una llibreria no és estàtic. Als llibres que es troben als prestatges, cal afegir-hi els que estan de camí perquè s’han venut fa poc. Cal tenir en compte, també, les novetats que s’hi incorporen i els títols que ja no tornem a demanar. La construcció d’un fons de llibreria depèn del criteri dels llibreters —que inclou el gust personal per autors, temes o editorials, encara que això representi una part petita del total— i, sobretot, de la demanda dels lectors. És sempre una selecció, limitada per l’espai, del gran nombre de títols disponibles; elaborada lentament amb la intenció d’aconseguir un cert equilibri entre els que cal oferir si es vol mantenir la bibliodiversitat, malgrat que alguns pateixin d’una rotació descoratjadora, i els que gaudeixen d’unes vendes constants. Malauradament, en la immensa majoria dels casos, només podem tenir un exemplar de cada títol. Hi ha excepcions, és clar, i hi ha també els estudiants amb la bibliografia del curs. No em refereixo, evidentment, a la curiosa distinció entre el llibre de text i les lectures obligatòries o recomanades —quin llibre de lectura no és de text?—, perquè el llibre de text forma part d’un univers paral·lel amb les seves pròpies lleis físiques.


Fins aquí, la col·laboració al Cultura/s de La Vanguardia sobre la feina a la llibreria. Guardo a la llibreta una selecció dels apunts que he escrit sobre aquest tema.

Han afegit a la col·laboració una breu selecció de blocs de llibreters "d'arreu del món", és aquesta:
I aquesta és la descripció de la Firma invitada:
El Llibreter és el pseudònim de la persona que manté el bloc del mateix nom (llibreter.blogspot.com). L'any 2005 va guanyar el premi Lletra, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la Universitat Oberta de Catalunya. Als més de 160 apunts que ha publicat fins ara escriu sobre la feina de la llibreria, els esdeveniments al voltant del món del llibre i de les seves lectures. Nega rotundament que practiqui la crítica literària, activitat que li mereix un profund respecte.

2 comentaris:

Joanna Alféizar ha dit...

No ve a tomb, però voldria esmentar una llibreria sorprenent del barri d'Horta de Barcelona: la Llibreria Sagitari. Té un fons fora de sèrie, tot i que l'aparador prometi una llibreria limitada a les novetats. Si us ve de pas,no deixeu de visitar-la.

El llibreter ha dit...

Moltes gràcies, Joanna, pel teu suggeriment.

Salutacions cordials.